Arxiu d'etiquetes: empreses

Els professionals alerten les empreses…

El diari ABC en la seva edició d’ahir es fa resò de la jornada organitzada per Aerco a les Illes Canàries, en les que es va tractar la figura del Community Manager en el sector industrial i empresarial, diagnosticant que en aquests moments les empreses que no s’afegeixin a les xarxes socials no tindran un futur prou clar. Per això es va reivindicar la figura del Community Manager per poder engegar aquests processos d’integració a les xarxes, estudiant quines han de ser les formules més adients per cadascuna d’elles en funció del seu producte, capacitat de resposta i capacitat de renovació.

La globalització en la que estem immersos provoca que els contactes amb possibles clients d’arreu el món sigui més propera que amb els que arriben al taulell d’una botiga i per tant cal buscar les eines per arribar a tothom, i al dir tothom, em refereixo a qualsevol punt del planeta. Les xarxes socials actualment en vigor poden fer aquesta tasca i per això cal comptar amb la presència dels community managers adequats, que d’acord amb els departaments de producció, vendes i màrqueting ha de poder llançar a l’exterior els productes. Cal però saber exactament quins han de ser, com s’han de presentar i decidir a quins sectors es vol arribar. I per això calen unes premisses indispensables, la professionalització i  l’especialitat. Tothom, en més o menys grau, ha fet compres a través d’internet a grans superfícies i/o supermercats d’alimentació però cal pensar que aquestes compres són generalistes, de consum habitual, diari, però en les que es prioritzen tres conceptes: la marca, la qualitat i el preu. Com no, les ofertes especials tenen un gran valor afegit en el moment de la decisió del client. Però per altres articles aquests conceptes són totalment diferents, ja que llavors es prima molt més el propi producte, el seu destí, la idoneïtat del moment en el que s’ofereix i la seva implantació. Llegeixis qualsevol dels productes i articles relacionats amb els usos de les noves tecnologies. Ordinadors, accessoris, complements, càmeres de fotografia, vídeo, televisió, etc. Els que formen part d’un sector del lleure i del dia a dia.

Per tant cal disposar d’un bloc o un web en el que, com una finestra oberta, es puguin donar a conèixer els catàlegs, els preus i les condicions. Potser aquí entraríem en una segona discussió sobre la prioritat del bloc sobre el web o al revés, però sempre serà una decisió de l’empresa que haurà de valorar l’agilitat d’un portal o de l’altre, la seva capacitat d’actualització, les eines que es fan servir, etc. I després, usar Facebook per esposar conceptes per articles, tal com característiques, qualitats, condicions, preus, etc., i Twitter per llançar els missatges que facin d’alerta als usuaris de les xarxes i possibles clients i que els remetin als enllaços i fotografies que es poden incloure en els missatges.

Com he indicat abans, hi ha un tema important i que no es pot perdre de vista. La relació o el contacte amb el departament de producció ha de ser vital. Cal ser àgils en l’enviament de les comandes i amb totes les garanties que el producte arribarà en perfectes condicions. Cal defugir de les imitacions o de copiar altres articles que tinguin èxit. Cal personalitzar el producte i per tant la marca del fabricant per tal d’assolir un espai que no estigui ocupat. Cal fer-se lloc.

Per acabar, diré que segons la meva opinió, el community manager no ha d’estar present en l’empresa, no cal que la seva ubicació sigui en un despatx, pot ser totalment extern. La tecnologia permet poder treballar des de qualsevol lloc, mantenint contactes de forma periòdica. I per tant, això afavoreix el fet de poder externalitzar aquests serveis amb avantatges per les empreses. És a dir, disposar d’una empresa de serveis que ofereixi les tasques del community manager i a la vegada la d’assessoria personal a la direcció. Un grup de treball amb un cost conegut, sense desviacions, que permet la repercussió en els costos i en l’estudi de preus. Una qüestió important en els moments en els que l’economia s’ha tornat el primer tema empresarial.