Arxiu de la categoria: Assessor en comunicació

Els professionals alerten les empreses…

El diari ABC en la seva edició d’ahir es fa resò de la jornada organitzada per Aerco a les Illes Canàries, en les que es va tractar la figura del Community Manager en el sector industrial i empresarial, diagnosticant que en aquests moments les empreses que no s’afegeixin a les xarxes socials no tindran un futur prou clar. Per això es va reivindicar la figura del Community Manager per poder engegar aquests processos d’integració a les xarxes, estudiant quines han de ser les formules més adients per cadascuna d’elles en funció del seu producte, capacitat de resposta i capacitat de renovació.

La globalització en la que estem immersos provoca que els contactes amb possibles clients d’arreu el món sigui més propera que amb els que arriben al taulell d’una botiga i per tant cal buscar les eines per arribar a tothom, i al dir tothom, em refereixo a qualsevol punt del planeta. Les xarxes socials actualment en vigor poden fer aquesta tasca i per això cal comptar amb la presència dels community managers adequats, que d’acord amb els departaments de producció, vendes i màrqueting ha de poder llançar a l’exterior els productes. Cal però saber exactament quins han de ser, com s’han de presentar i decidir a quins sectors es vol arribar. I per això calen unes premisses indispensables, la professionalització i  l’especialitat. Tothom, en més o menys grau, ha fet compres a través d’internet a grans superfícies i/o supermercats d’alimentació però cal pensar que aquestes compres són generalistes, de consum habitual, diari, però en les que es prioritzen tres conceptes: la marca, la qualitat i el preu. Com no, les ofertes especials tenen un gran valor afegit en el moment de la decisió del client. Però per altres articles aquests conceptes són totalment diferents, ja que llavors es prima molt més el propi producte, el seu destí, la idoneïtat del moment en el que s’ofereix i la seva implantació. Llegeixis qualsevol dels productes i articles relacionats amb els usos de les noves tecnologies. Ordinadors, accessoris, complements, càmeres de fotografia, vídeo, televisió, etc. Els que formen part d’un sector del lleure i del dia a dia.

Per tant cal disposar d’un bloc o un web en el que, com una finestra oberta, es puguin donar a conèixer els catàlegs, els preus i les condicions. Potser aquí entraríem en una segona discussió sobre la prioritat del bloc sobre el web o al revés, però sempre serà una decisió de l’empresa que haurà de valorar l’agilitat d’un portal o de l’altre, la seva capacitat d’actualització, les eines que es fan servir, etc. I després, usar Facebook per esposar conceptes per articles, tal com característiques, qualitats, condicions, preus, etc., i Twitter per llançar els missatges que facin d’alerta als usuaris de les xarxes i possibles clients i que els remetin als enllaços i fotografies que es poden incloure en els missatges.

Com he indicat abans, hi ha un tema important i que no es pot perdre de vista. La relació o el contacte amb el departament de producció ha de ser vital. Cal ser àgils en l’enviament de les comandes i amb totes les garanties que el producte arribarà en perfectes condicions. Cal defugir de les imitacions o de copiar altres articles que tinguin èxit. Cal personalitzar el producte i per tant la marca del fabricant per tal d’assolir un espai que no estigui ocupat. Cal fer-se lloc.

Per acabar, diré que segons la meva opinió, el community manager no ha d’estar present en l’empresa, no cal que la seva ubicació sigui en un despatx, pot ser totalment extern. La tecnologia permet poder treballar des de qualsevol lloc, mantenint contactes de forma periòdica. I per tant, això afavoreix el fet de poder externalitzar aquests serveis amb avantatges per les empreses. És a dir, disposar d’una empresa de serveis que ofereixi les tasques del community manager i a la vegada la d’assessoria personal a la direcció. Un grup de treball amb un cost conegut, sense desviacions, que permet la repercussió en els costos i en l’estudi de preus. Una qüestió important en els moments en els que l’economia s’ha tornat el primer tema empresarial.

Assessor en comunicació, community…

L’assessor en comunicació, community manager, és una de les figures importants en l’organigrama de qualsevol entitat, empresa, institució pública. La seva feina ha d’anar molt solapada amb dues altres àrees, premsa i comercial, que també pot o no incloure màrqueting.

Les seves funcions poden ser diverses però en l’actualitat i amb l’aparició i difusió de les xarxes socials, en té una important. La de difondre el missatge de l’entitat per aquestes noves vies de comunicació, incidint sobre tot en donar a conèixer qui són, com són, que són, que fan, com ho fan i quan ho fan. Aquests conceptes basats en el qui, com i que són els principals.

En el cas d’empreses aquests conceptes han de ser sempre els principals i a partir d’aquí ja es poden anar difonent els seus productes, ofertes, actualitat i altres dades que continguin prou informació. Però sobre tot cal sintetitzar i resumir de forma adequada per tal que els missatges arribin als lectors, els altres usuaris i usuàries de les esmentades xarxes. En el cas de Twitter, la síntesis de la frase ha de contenir el missatge en 140 caràcters. Ha de ser un missatge que capti les atencions i que provoqui l’interès dels lectors i lectores i faci que obrin l’enllaç o enllaços que si hagin pogut afegir. En altres xarxes, com Facebook, on aquesta condició no existeix, el redactat ha de ser del mateix estil però amb un fons que provoqui. Tampoc cal que sigui excessivament ampla ni llarg, tant sols la part important que interessa destacar. També hi ha la possibilitat dels portals a internet, els web o el blocs. En aquest punt caldrà llavors contemplar quina de  les dues opcions es pren i serà després d’haver estudiat amb cura quins són els objectius. N’hi ha molts i potser no és el moment de fer-ne un llista detallada.

Aquestes vies són en les que l’assessor de comunicació ha d’incidir. Ha de saber com ho ha de preparar i sota els criteris decidits i seguidament ha de fer la tasca de formació de la persona o persones que han de dedicar-se a completar i complimentar aquest flux d’informació.

Pel cas dels web i/o blocs hi ha una tasca important que cal tenir molt clara. El redactat dels escrits o articles ha de ser molt curós. S’ha de tenir en compte que és una finestra oberta al món i a través de la qual els ciutadans, clients, accedeixen per conèixer que hi ha. Redactar no és pas una tasca fàcil, però tampoc difícil en excés. Per redactar un article de forma clara cal tenir en compte quins conceptes s’han de transmetre i trobar les paraules adequades i el conjunt de frases a utilitzar. S’ha de conèixer les seves característiques i qualitats, les seves finalitats i el seu destí. I amb aquestes premisses i disposant d’un ample vocabulari es pot fer l’escrit o article que després quedarà per informar a qui visiti. Aprofitant les xarxes anteriorment indicades, es pot fer difusió i anunciar-ho. Un punt important és el títol que s’hi posi i les imatges que hagin d’acompanyar-lo. Dos conceptes a tenir en compte i que ajudaran a cridar l’atenció dels lectors i lectores.

Quan l’escrit és per un directiu o per un polític el concepte canvia. En primer lloc cal conèixer a la persona i saber quins són els seus estils. En l’escrit cal facilitar la màxima informació i escriure’l de forma intel·ligible, que sigui de fàcil lectura, entenedor i de fàcil assimilació. El personatge ha de tenir en les seves mans una eina que li faciliti el seu discurs, les seves paraules. No es pot fer un escrit dens. I sobre tot cal tenir clar per a qui va destinat, en quin moment i en quines condicions el dirà. Una gran quantitat d’observacions a fer de forma prèvia a la redacció. I per sobre de tot, estar en conjunció amb el personatge per haver decidit abans què vol expressar, com ho vol fer i en quines condicions.

Una funció que també ha de fer, molt important, és la d’assessorament en les seves formes, comportament, estil de vestir i com ha de ser el seu contacte amb les persones. Això requereix tenir un estudi acurat dels seus moviments i comportament. En aquests moments hi ha eines que ajuden a detectar les seves mancances i tot allò que cal ressaltar o ampliar. I aquesta tasca sí que requereix un contacte constant, al menys durant un cert temps, que permeti fer-se idea de la persona i dels seus moments.

Aquestes serien en grans trets les funcions d’un assessor de comunicació. Gaudir d’una capacitat de síntesi, anàlisi i visió de la persona. Cal saber analitzar comportaments i conèixer al personatge sense que ens digui res. Sempre s’ha d’anar un pas per endavant i així preveure les seves reaccions. I això requereix saber escoltar, observar i reflexionar. I saber generar empatia. I com a concepte important, disposar d’intel·ligència emocional. Una forma d’intel·ligència que es practica poc.

Responsable de comunicació.

De forma habitual observem que en diferents llocs es parla del Community Manager i en casos potser es fa d’una forma lliure i sense tenir en compte el significat més immediat. Darrerament és molt habitual fer servir frase i paraules en anglès per descriure conceptes, idees i activitats, però el cert és que les tenim en català, gràcies a que la nostra llengua és molt rica en vocabulari i per tant, m’agrada molt més parlar del Responsable de Comunicació.

Des de sempre, els periodistes han estat les persones que han exercit aquesta funció. I ho dic d’acord amb la descripció de funcions que AERCO fa, l’Associació Espanyola de Responsables de Comunicació, sobre les persones que exerceixen aquesta funció. Amb l’arribada de les comunicacions per Internet i l’aparició de les xarxes socials i noves tecnologies, el 2.0, l’aparició de nous Responsables de Comunicació és cada dia més important. Els blogs personals han permès que els seus continguts, el corrent d’opinió, les comunicacions i informacions, les diferents aportacions siguin molt més majoritàries i es puguin difondre arreu del món.  Per tant, ara ja no és tant sols una tasca de referència dels i de les periodistes, sinó que de molts més usuaris.

Una de les principals característiques d’un bon comunicador és la seva capacitat de redacció. Saber escriure no és pas una tasca fàcil. I molt més difícil és transmetre de forma clara i senzilla allò que es vol dir i que sigui entenedor pel que rep l’escrit. Un bon comunicador és també aquell que té capacitat per redactar cartes, notes, comunicats de premsa i altres escrits encara que després siguin signats per un tercer. Ha de tenir prou capacitat per conèixer a la persona per la que escriu per donar estil i forma. Com bé diuen en les descripcions de funcions adjuntes, el comunicador ha de conèixer molt bé i de forma clara allò al que es refereix en els seus escrits. Tant si són dels productes d’una empresa, dels seus serveis, de la pròpia empresa com si ho fa en una administració pública o en un partit polític. En aquests dos darrers casos, el seu grau de coneixement ha de ser encara més elevat ja que en molts casos, els escrits que redacta han de ser fets en nom de terceres persones i per tant és precís que el seu coneixement sigui molt més acurat ja que a través de les paraules del redactat ha de quedar l’empremta del titular. Ha d’incloure el seu estil personal, les seves paraules, formes i maneres de dir. Per tant precisa un contacte molt directe amb la persona per la que està treballant. L’ha de conèixer bé. S’ha de posar en la seva pell per saber com ho ha de dir.

Però també hi ha una figura professional que també se la podria considerar com a responsable de comunicació i en la majoria del casos passa desapercebuda. Em refereixo als comercials, als venedors de les empreses del sector privat. Saber vendre tampoc és una tasca fàcil i l’èxit del venedor o del comercial, també està en la forma que sàpiga vendre el producte. Es a dir, en la forma en la que transmeti, comuniqui, al possible comprador, les excel·lències i qualitats del producte. Un bon producte o servei que no se sàpiga vendre, no tindrà mai un bon resultat.  Està clar que hi ha productes que gairebé no precisen de moltes explicacions per ser venuts, però encara així, si el venedor no sap comunicar de forma clara que és exactament allò que està oferint, poden haver certes dificultats per assolir la millor fita.

La tasca del comunicador ha d’anar lligada amb la resta de membres que formen la direcció. Com he dit abans, sigui empresa, administració pública o partit polític, ha d’estar sempre informat de tots els moviments, novetats, actualitzacions, per poder-les recollir i posteriorment comunicar-les als interessats.

Les seves eines, actualment, són moltes i permeten una gran difusió. Les xarxes socials com Twitter, Facebook, els portals web, els blogs i altres són les eines de treball del comunicador, però no es pot deixar d’observar que la seva gran capacitat i l’èxit que es proposi sempre estaran en les seves mans, ja que són les que el permeten redactar allò que la seva ment ha estructurat.

Per tant, una tasca important pels comunicadors és també la formació de terceres persones i en aquest cas del equips comercials de les empreses. Perquè s’ha de saber vendre i no permetre que no et comprin.

Com va dir en Hemingway, la paperera és el primer moble en el despatx d’un bon escriptor.