Llei de l’eutanàsia.

Avui, per fi, s’ha aprovat la llei de l’eutanàsia, la llei que permet la mort digne a molts ciutadans i ciutadanes que estan en una fase terminal per la malaltia que pateixen, poden tenir dret a escollir si volen seguir vivint dins el patiment i martiri que els causa o triar la opció a deixar aquest món de la forma més digne i adequada.

La llei s’ha aprovat amb els vots a favor de la majoria de partits polítics que son presents en el Congreso de los Diputados, però amb el vot en contra de Vox i Partit Popular. Ambdós partits de la dreta més rància i radical que sempre surten amb estirabots i mostren, de forma fefaent, quina classe de gent son. Vox ha dit que portarà aquesta llei al TC i el Partit Popular, estudia el fet de sumar el recolzament a Vox. 

Malgrat aquest entrebanc, moltes persones podran respirar a fons i amb la tranquil·litat que els dona, el fet que els seus familiars més propers, podran decidir què volen fer amb la seva vida, difícil vida, que els suposa estar amb patiments o en casos en els que es troben hospitalitzats, totalment sedats i sense assabentar-se de què succeeix en el mon. El patiment és increïble i genera estats depressius pels que estan al seu costat, veient que no hi ha cap remei que els permeti millorar i superar el neguit. 

Fa uns anys, mentre era a Sant Cugat del Vallès, participava en tertúlies polítiques a Radio Sant Cugat. En una de les tertúlies vàrem parlar sobre aquest assumpte i no vàrem poder deixar clar aquest concepte de la mort digne. A ran d’això, vaig proposar a la mateixa ràdio, fer un programa, d’una hora de duració, setmanal, i vaig rebre el vist i plau per fer-ho. Amb un altre company de tertúlies, vàrem iniciar aquesta aventura radiofònica, que va tenir una durada de tres temporades. En un dels programes vàrem tractar aquest assumpte de l’eutanàsia. Vàrem tenir tres representants de diferents entitats que lluitaven per aquesta llei (parlo dels anys 2003, 2004 i 2005) i ens van presentar molts casos de persones que tenien aquests greus problemes i d’altres, que desprès de viure, sobreviure, amb malalties que no tenien cap remei, van acabar el seu mal quan van morir. Els exemples feien esgarrifar. Eren unes històries que havien viscut i vivien encara, amb familiars, amics i coneguts, que meditant-les donaven una visió clara del que poden patir algunes persones i altres que neguen aquest final. Entre aquests negacionistes, hi havia persones que la seva fe religiosa els impedia acceptar que la mort no fos decidida pel seu déu, ja que era el que deia qui naixia i qui havia de morir. 

Per sort, tenim la llei aprovada i això permetrà que la vida sigui humana i no dirigida per polítics ni per religions. 

Els comentaris estan tancats.