La democràcia més ferma que hi ha.

Avui, 17 d’abril de 2021, en el debat que hi ha al Congreso de los Diputados, en Pedro Sánchez ha tornat a repetir per enèsima vegada i ha ventat a tots els punts cardinals el fet de la fortalesa i realitat de la democràcia espanyola. Fins i tot ha fet esment a diverses revistes i entitats internacionals, que situen Espanya en llocs importants i rellevants en els estudis sobre les democràcies en el món i, en aquest cas, en Europa. Res de nou. Aquests articles apareixen en aquests mitjans si abans has coordinat el tipus d’articles o comentaris que fan, previ el pagament de les quantitats que demanen per fer aquest servei.

Recordo molt quan l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès va anar a fer un gir pels Estats Units. Llavors governava CiU i van anar l’alcalde Lluís Recoder, el tinent d’alcalde d’Economia i Finances, Jordi Joly, i el cap de gabinet de l’alcalde, en Marc Monells. El viatge va ser organitzat per tenir alts contactes amb empreses financeres i veure d’assolir aportacions econòmiques per poder portar a terme projectes importants dins la ciutat. El viatge va tenir una durada d’uns 10 dies, recordo, i a la tornada dels viatgers, vàrem poder observar que tot el projecte va quedar en un no res i que l’economia seguiria com fins llavors, perquè no van aconseguir cap aportació. 

Recordo que els comentaris que feien els grups de l’oposició anaven en el sentit de l’important despesa efectuada i no tenir cap resultat, però el cert és que si van haver despeses. Entre elles, la que més va sobtar va ser la que va costar posar un article al New York Times sobre Sant Cugat del Vallès, en el que apart de descriure la ciutat, comentava el desenvolupament tècnic i industrial de les empreses ubicades en els polígons industrials. Va ser de 20.000€. Un xifra molt elevada pel resultat que va tenir, que va ser, cap. Apart de les despeses del viatge, allotjament i una en especial, que va ser la factura del mòbil del cap de gabinet, que va ser de 6.000€, en aquests deu dies.

Comentat això, vull expressar que “pagant, Sant Pere canta…” i que les expressions d’en Pedro Sánchez, com també les ha fet algun ministre més, tant sols són publicitat però no pas gratuïta, més aviat, interessada i costosa per l’erari públic. Tampoc dic que això és nou, hi ha molts articles i reportatges que surten als mitjans de comunicació, que tenen un cost elevat i que serveixen per donar imatge del que no és real. Els conceptes son redactats pels interessats i els mitjans publiquen el que els hi diuen.

He de dir que aquest assumpte el conec bé, perquè aquests anys, jo era dins alcaldia el responsable i l’encarregat de gestionar les factures amb el departament financer i aprovar el pagament de les corresponien a alcaldia. Havia de signar per aprovar qualsevol factura que arribés, sempre que fos oficial i adequada perquè es fes el tràmit del pagament.

Per acabar diré que aquest tipus de declaracions, sempre m’han semblat excessivament exagerades i serveixen, en molts casos, perquè els “líders” de partits o institucions, puguin gaudir de les seves mentides, amb el cost econòmic que tenen.

També he intentat trobar aquest article en la web del New York Times, però ha estat impossible o no he sabut fer-ho bé.     

Els comentaris estan tancats.