Quins temps!!!

Els dies van passant i veig que tot va agafant un color gris, fosc i veritablement difícil. Ho dic per la situació política a Espanya.

Espanya està en greu davallada. La classe política està arribant a situacions extremes que no albiren res bo. Els transfuguisme va camí de convertir-se en una qüestió natural i de bon fer. Fa anys, quan un polític o política donava aquest pas, se’ls considerava persones no grates i tenien el qualificatius que menyspreaven les seves accions. Ara, sembla ser que és una manera habitual dins les formes de fer política i, fins i tot, se’ls lloa pels canvis portats a terme, perquè beneficien que la “pàtria” quedi salvada dels partits que no estan en aquesta línia.

Un dels casos s’ha donat en la Comunitat de Murcia. Quan els socialistes del PSOE i els militants de Ciudadanos, han presentat mocions de censura contra el govern del Partit Popular, tres diputats de Ciudadanos han fet canvi de carnet i han recolzat el govern del Partit Popular, pel qual les mocions de censura queden en paper mullat. S’ha produït gracies als tres trànsfugues de Ciudadanos que han arribat a assolir càrrecs de consellers del govern de la comunitat. 

Hi ha el cas de la Comunitat de Madrid. Tornaran a fer eleccions, el dia 4 de maig, dia feiner, perquè el TSJM, ha dictaminat que les mocions de censura presentades pels mateixos partits que a Murcia, PSOE i Ciudadanos, quedessin sense validesa i ha avalat el fet de que es facin els comicis. La actual presidenta, Ayuso, fins i tot ha declarat que tindrà uns molts bons resultats i espera que Vox doni el suport necessari per poder tornar a governar.

El Partit Popular està en un greu desgavell. Ha arribat un moment en el que poden fer qualsevol ximpleria per evitar que la caiguda sigui sonada i no dubtaran pas en donar pas a Vox per assolir les fites de govern que tenen com a objectiu. No poden deixar que caigui Espanya, la pàtria, com ells creuen que ha de ser. No han oblidat mai d’on venen, Alianza Popular, i cap a on van. Si cal, donaran un gir cap a l’extrema dreta en la seva ideologia per refermar les seves postures i donaran pas a Vox.

També existeix Vox. Un partit d’extrema dreta radical, que observant els seus principis i postures, deixen veure qui son i com son. Els postulats els defineix com a seguidors del franquisme i nazisme. Ells ho han declarat en nombroses vegades. No s’han amagat mai. Sempre havien donat veu a les seves idees, però els altres partits no creien que arribessin a on ara son. 

Quan al PSOE, partit d’esquerres, fundat per en Pablo Iglesias Posse, està en un moment difícil per la “revolta” de la dreta i extrema dreta. No han exercit mai com a esquerres i pel que es pot observar, no arribaran mai a exercir la política amb la que va ser fundat. Moments complicats perquè el gran capital, empreses, banca i altres moviments socials que dominen el moviment del diner, no permeten que aquestes ideologies intervinguin en els seus beneficis. 

Veient tot això penso que Espanya donarà un canvi greu en les seves formes. Potser tornarem a moments que no foren prou aconsellables i que poden arrabassar amb tot el que hi ha. Moments que recordo amargament, perquè els vaig viure durant molts anys, pel fet de néixer 10 anys desprès de finalitzada la trist i vergonyosa guerra, organitzada per en Franco, i la posterior dictadura que tenir una durada de 40 anys.

Com a català, nacionalista, republicà i independentista, penso que aquests moments en que vivim no son pas els més adequats per una democràcia, que els partits espanyols, batejats com a constitucionalistes, defensen de la forma més barroera, i difonen el missatge més irreal que poden donar en dir que aquesta democràcia és ferma i de les més sòlides dins Europa i la resta del món. 

Els comentaris estan tancats.