Intento tornar a escriure

Fa uns anys que vaig deixar d’escriure al patir un ictus greu que em va provocar un vessament de sang en el  cervell. Sé, perquè no ho recordo, que vaig estar ingressat quasi un mes a Mutua de Terrassa. Desprès vaig haver de fer repòs i recuperació per tornar a rehabilitar el cervell i altres funcions, com la parla, perquè van quedar malmeses. La memòria va desaparèixer i avui encara tinc algunes llacunes que no em permeten recordar algunes paraules, noms, situacions. Poc a poc ho he anat recuperant encara que no en la  totalitat. Hi ha qüestions que em fan recança perquè he perdut part d’alguns idiomes que parlava i escrivia, però amb força i tenacitat, penso, ho aniré recuperant. Aquest problema va esdevenir en una operació ambulatòria per inserir dos esterns en el cor. Un cop finalitzat el primer, en el moment de fer les tasques pel segon, es va produir aquest ictus i el vessament. Això va fer que quedés ingressat, que em traslladessin a l’Hospital Clínic per estudiar la possibilitat de fer una operació cerebral pel vessament, però les opinions dels cirurgians va ser contraria donat el lloc on s’havia produït. Tot això va succeir l’any 2016 però abans, el 2006 vaig patir quatre ictus més, durant quatre dies seguits, pel que també em van ingressar a la Mútua de Terrassa. Els efectes en aquests cas no van ser tan dolents però vaig haver d’estar 17 mesos de baixa.

Tornant al fet d’escriure, fa anys vaig començar un bloc que va tenir èxit i del que em sentia cofoi, content pel ressò que va tenir. Escrivia sobre aspectes de política. Un tema difícil i complex perquè les opinions sobre aquests afers porten discussions que, en casos, arriben a l’insult personal de persones que no han entès encara que la política consisteix en parlar, opinar i debatre els aspectes i continguts polítics sense necessitat de baralles i fer ús de comentaris desqualificatius i insults. Opinar és just això, opinar sobre els fets que els polítics amb càrrecs electes porten a terme, sobre les aliances entre ells, sobre les decisions que prenen i no tenen res a veure amb les necessitats de la ciutadania. Sobre l’ús excessiu que fan per mantenir el seus llocs i, òbviament, els diners que això els aporta. Sobre fets que delaten clarament la ceguesa en vers les accions dels altres, es a dir, sobre la vida que porten o portaran en els quatre anys de legislatura i mandat que els vots els hi ha atorgat.

Fa uns anys, vaig fer una proposta per portar-la al Parlament de Catalunya, en la que entre d’altres qüestions hi havia una opció que limitava que un polític, polítics, no pogués estar més de dues legislatures o mandats en el poder. N’hi ha que porten molts anys com a diputats, regidors o en altres càrrecs del ventall que hi ha a la seva disposició, com el cas de les Diputacions Provincials que gestionen uns pressupostos elevats i aquests cabals podrien estar a disposició del Govern de la Generalitat. Cal fer una ullada als pressupostos que hi ha als seus webs per donar idea de les xifres desmesurades. No va ser acceptada pels polítics en actiu. Està clar.

Doncs bé, com he dit al principi d’aquest escrit, vull tornar a escriure. Vull expressar en total llibertat les meves opinions, idees, observacions. De ben segur que hi haurà qui no estarà pas d’acord amb mi, però només desitjo rebre respecte. Puc acceptar opinions contraries a les que exposaré, però aportant documents o proves fefaents. Puc acceptar que hi hagi lectors que no combreguin amb les meves idees, però sempre demano i demanaré una intervenció correcta, una resposta adequada, amb dades que puguin rebatre el que he escrit. Però no acceptaré pas l’insult fàcil, la grolleria i la desqualificació. Això acostuma a venir de persones amb idearis extremistes.   

Els comentaris estan tancats.