Empatia i ecpatia.

Empatia és una paraula d’origen del grec antic, que significa “dins del que està succeint”. Hi ha altres autors que marquen el seu origen en l’alemany pel fet que Sigmund Freud la utilitzava en diversos escrits seus, pel fet que escriptors anteriors l’havien creat o nomenat.

El seu significat dóna imatge de les persones que tenen prou capacitat d’entendre i endinsar-se en els problemes d’altres, com un ajut, i saben com i quins remeis han de fer servir per ajudar-les. Es a dir, tenen sistemes i formes per estudiar el cas i aportar les idees i solucions per resoldre aquells problemes o neguits.

Quedi  clar que no té res a veure amb la simpatia, perquè el seu significat està relacionat amb la amabilitat de les persones, amb la capacitat d’aproximació a tercers. Ser amable.

En els estudis de Comunicació no verbal, quan es tracten els conceptes de reconeixement de les persones per les seves accions, intervé molt l’empatia perquè permet entrar dins elles, en vistes a obtenir informació i coneixement del seu estat per les observacions dels seus actes i paraules i permet establir les formules i guies per donar solució.  

L’empatia dóna claus per diferents observacions. Cal analitzar el rostre, els seus moviments de mans i peus quan estan asseguts i els moviments del seu cos. Tot això dóna idea de que la Comunicació no vernal és complexa i no resol les dificultats en breu temps. 

He assenyalat també la paraula ecpatia. Significa que no hi ha empatia. Acostumen a ser persones que no tenen aquesta capacitat, no són empàtiques, sinó tot el contrari. Acostumen a ser persones sense capacitat de reacció davant els problemes de tercers i per tan, no ajuden a millorar sinó que, en casos, incrementen els problemes o els deixen estar com estan.

També volia comentar que en xarxes socials he vist alguns comentaris apuntant al fet de ser empàtic. Acostumen a dir que cal ser simpàtic i davant els problemes d’altri, els hi fan arribar ànims. Sí, ànims. Però hem de tenir ben clar que els ànims no ajuden a resoldre res. Dir ànims és només un formulari verbal que no aporta res més. Amb els ànims, les persones que tenen problemes importants precisen quelcom més i no parlo d’aportacions o ajuts econòmics que en casos son d’agrair, precisen de sentir-se acollides pels que volen donar un ajut emocional, personal o, com he dit, econòmic. 

En altres escrits parlaré de Comunicació no verbal, que és un altre món interessant.  

Els comentaris estan tancats.