Diumenge 31 de gener vam fer la gran festa de proclamació del nostre candidat a la presidència de la Generalitat. Artur Mas va fer un discurs ponderat, real, sense embuts i està clar que havia de posar de manifest la situació actual del País i d’Espanya. Al meu parer va ser un bon discurs de presentació. El d’un candidat que demostra que estima el seu País, que es vol rodejar d’un gran equip per sortir d’on és ara Catalunya i començar a caminar. Comptem que la caminada fa pujada i no és gens fàcil. Els camins estaran plens de rocs i no deixarà que els peus es puguin afermar al terreny. Però això no el preocupa. En Mas té la suficient energia com per esquivar aquests inconvenients i estic segur, molt segur, que sabrà fer el que calgui per sortir. Al darrera tindrà un gran equip. Companys de partit i possiblement altres que no ho seran. En Mas és prou intel•ligent com per saber a quines portes ha d’anar a picar per aconseguir que persones amb moltes capacitats pugin al tren de la renovació, del canvi, de la gran il•lusió.
Als crítics els vull dir que les solucions que en Mas pugui aportar seran iguals per a tothom. Tant si el creuen i el voten com si no ho fan. Els beneficiats, els catalans, les persones que viuen i treballen en el nostre País. No és sectari. No controlarà el vot, ni el carnet d’afiliació, ni les seves creences. Serà per a tothom. Els que ara pateixen aquesta situació de desgavell, desgovern, de manca d’idees. Tothom. Dubto molt que els votants dels partits que ara hi ha al govern no tinguin problemes. Gaudeixin de rebaixes en els preus, paguin la benzina més barata, continuïn tenint feina.
El missatge d’en Mas va ser valent. Mostra que té un projecte pel País. Un projecte important amb les idees posades en negre sobre blanc. Sap del que parla. No ha fet volar coloms mai. Les xifres que va dir són les reals. O potser és mentida que Catalunya és la comunitat autònoma on més creix l’atur?. Potser també es mentida que a Catalunya les inversions de l’estat espanyol són com almoines? O potser és mentida que els preus no són els més alts de tot l’estat espanyol?. Podria seguir amb una gran llista de tots els despropòsits que el govern actual i l’anterior han fet i encara pretenen fer. La frase de jubilar al tripartit em va semblar genial. Sobre tot perquè la decisió del govern espanyol la considero com una “jaimitada”, com un acudit del famós “Jaimito”. No dic que no sigui aguda. Dos anys més recaptant diners de la seguretat social i dos anys que s’estalvien de pagar. I no em val la frase que se sol dir, que ara pago pels actuals pensionistes i cobraré dels que treballin d’aquí uns anys. Si després d’estar pagant, fins ara, uns quaranta anys i els que em queden per seguint fent-ho, no m’han de donar la tranquil•litat suficient com per tenir una pensió correcta, més val que pleguem tots. I ho dic per a tothom. Si hagués posat aquests diners en un pla de pensions ara tindria i gaudiria d’una petita gran fortuna per viure amb dignitat els anys que em puguin quedar. Tampoc em val la paraula solidaritat. No vull sembla egoista però fins ara no he vist a ningú que ho hagi sigut amb mi. Parlo de governs. Tot el que tinc ho he fet amb companyia dels meus. I a sobre, per fugir de la pèssima gestió de la sanitat pública he hagut de pagar una mútua privada. Esperar nou mesos per la visita d’un oftalmòleg no és pas cap mostra de solidaritat. Menys ho és de bona gestió.
Tinc tota la confiança dipositada en Artur Mas. Allò de que més val boig conegut que savi per conèixer no és justament la frase adequada. Ja he vist que ha fet i ha sabut fer “el boig”. Tampoc sé de ben segur que farà “el savi” però li donaré un gran marge de confiança perquè ho demostri. I no ho dic des del carnet de CDC. Ho dic com a persona que fa servir el cervell. Vull veure el meu País fora d’aquests greus problemes. Vull veure una entitat com la Generalitat, que representa el meu País ben sanejada. Que sàpiga com enfrontar-se a un govern espanyol que pretén tenir a Catalunya als seus peus. Que no compleix els seus compromisos. Que sense rebre els diners que ens pertoquen, que són nostres, gasta de forma desaforada creant un forat més gran cada dia que passa.
Vull destacar també una frase d’en Duran. Quan es va referir als immigrants. Més o menys va di: “No som racistes. Som un País petit, sense recursos, obviat i maltractat on no hi cap tothom. No tenim més espai. Per més que vulguem acollir més persones ja no hi caben. No som un estat. Per tant no tenim els nostres recursos propis per fer el que cal fer”. La resta del seu discurs també va estar molt bé. Un gran estadista.
Quan a Pujol, al President, crec no cal dir res. Va estar en la seva línia. Va saber generar molt caliu entre els assistents. Més de 4500 persones. El pavelló estava ple a vessar.
Per acabar l’anècdota de la jornada. En Mas complia 54 anys. Una edat en la que les persones estan en plena facultat i capacitat per fer el que es proposin. I molt més si l’equip que el rodeja és el millor i format pels millors.
Sé que hi haurà molta gent que criticarà i comentarà de forma despectiva les paraules d’en Mas i posaran en dubte la seva capacitat. Només els vull dir una sola cosa. Sortiu al carrer, observeu el vostre entorn i amb la ma al cor, opineu. Si algú diu que tot està bé te un problema. Ceguesa voluntària o és un gran ignorant. Confio en les persones i dubto molt que hi hagi qui es vulgui apuntar a una de les dues opcions. Si no volen sortir a la foto, en aquests casos és molt millor quedar callat. Comptant que qui calla, atorga, segueixo considerant que és la millor opció.
