Una gran majoria està dins de l’actual xarxa 2.0 participant de les noves tecnologies socials en les que hi ha un gran intercanvi d’informació, un gran moviment de dades que circulen per totes elles i que generen molts temes a llegir i intentar pair. Hi ha tres que, al meu parer, són les més tràfec mouen i són Twitter, els blocs personals i temàtics i el Facebook. Aquesta darrera té apart altres connotacions que ara no descriuré ja que afegeixen uns conceptes que no tenen molt a veure amb la informació i el coneixement. A la vista de tot això he pogut observar que malgrat la xarxa és il·limitada, amb milions d’usuaris, cada un d’ells i elles, s’integren en grups amb els que dialoguen i difonen aquesta informació creant un “feedback” important. Però del que no estic segur és si al final hi ha capacitat d’assimilar i llegir tot el que passa per les nostres mans. El volum de dades informatives és tant summament elevat que sembla bloquejar a les persones, als usuaris, i dins dels seus grups fan o generen altres grups més petits, per raons de simpaties amb els interlocutors i interlocutores, deixant de banda la resta.

Amb aquests comentaris fets inicialment, cada dia que passa tinc més dubtes sobre la gran utilitat d’aquestes xarxes d’informació. Sabem quanta i quina informació perdem per manca de temps de poder-la llegir, analitzar i estudiar?. Opino que no. Crec que no hi ha ningú que pugui avaluar el que pot arribar a passar per les seves i mans i el que perd entre els dits. La situació està arribant a moments en els que realment el gran nombre d’arbres no ens deixen veure el bosc però tampoc la muntanya o paratge on està aquest bosc. Ni tant sols parem en compte de quins arbres hi ha i ni podem diferenciar les seves espècies. Està clar, com alguns m’han dit quan he comentat això, que cal fer una selecció del que ens interessa, però realment ho podem fer?. Tinc els meus dubtes. A més, he pogut verificar en alguns casos que, comentaris fets o enllaços publicats només són recollits per uns quants ja que la resta està amb els seus temes. I més tard, veus com part dels que no han estat a la guaita, reclamen el seu dret al no haver-lo tingut. Crec que el que ha succeït és el contrari. No han pogut estar per tot el que els arribava. Les persones, els éssers humans, tenim una capacitat molt limitada i per molt que fem servir eines que recullin tot allò que els passa per davant,  tornem a l’ésser humà que no disposa dels temps ni de la capacitat per deglutir-ho.

Tot això sense comptar els i les que formen part d’uns grups temàtics i que no s’entrellacen amb la resta perquè tracten altres assumptes. En trobades i reunions generalistes sobre les xarxes 2.0 es pot parlar de molts aspectes i temes a tractar, però sempre cal no perdre de vista la capacitat humana. Però també en aquestes trobades es volca molta informació en un espai breu de temps que dubto que els presents assimilin. I no poso en dubte la seva capacitat. Parlo de la quantitat. De la capacitat quantitativa i no de la qualitativa.

Tornant a la frase de que cal seleccionar, crec que no és la solució ja que si ho faig deixo de banda tot allò que al meu parer puc considerar innecessari per a mi, però sota un criteri molt particular i que pot estar equivocat. De totes formes al seleccionar redueixo el meu camp d’aprofitament i de coneixement.

No vull menysprear les noves xarxes ni les noves tecnologies però cal reflexionar sobre les pròpies capacitats humanes i veure de quina forma distribuïm el nostre temps. És complicat seguir a un centenar de blocaires que setmanalment escriuen i que poden generar 100 títols a llegir, a reflexionar i a comentar si cal. Tot això sense perdre de vista els comentaris d’altres temes que es van rebent via Twitter, que en moments pot arribar a més de 300 piulades per hora. I a sobre de tot, la premsa digital que genera de forma constant notícies que poden ser del nostre interès.

I darrerament s’està reclamant que els polítics i els governs s’afegeixin per difondre informació. Molta més informació que s’afegirà a la que ja rebem. En casos, quan la tasca a fer és gran, molts acostumen a fer lectures en diagonal per avançar temps. I aquí és on es pot generar l’equívoc. La confusió al no entendre prou ni rebre amb claredat el que l’autor ens ha volgut transmetre.

Crec que cal fer una reflexió profunda del què és, on som i del que podem fer. Està clar que “superman i superwoman” són personatges de la ficció i segurament per les seves capacitats poden llegir tota aquesta informació en 3 segons, assimilar-la i respondre-la o comentar-la. Malauradament la resta som mortals.