Entre les propostes que va presentar CiU tant al Parlament de Catalunya, com davant la comissió per la crisi, convocada pel govern espanyol, un dels punts en els que vam incidir és el de pagar en un termini màxim de 30 dies. I com es va poder veure, tant per part del govern tripartit com de l’espanyol, va ser rebutjada. Però cal comptar, com bé diu el mateix article, que les empreses, grans, mitjanes, petites, o simplement, un autònom, cada trimestre venen obligats a pagar les liquidacions de l’IVA, de l’IRPF, les quotes de la seguretat social i tantes altres despeses habituals en la tasca empresarial. Una d’elles, molt important, les nòmines. Sense pagar nòmines els seus treballadors no viuen. Vull dir que difícilment poden fer front a la seva vida quotidiana.

Però això de pagar en terminis curts és possible. Cal fer una política pressupostària diferent, agosarada, real, amb idees clares i totalment diferent de l’actual. I dic és possible perquè a la meva ciutat, a Sant Cugat del Vallès, des de fa temps es va posar en pràctica. Els pressupostos s’elaboren de la mateixa forma que en una empresa privada. Es treballa per objectius. I per cada objectiu assolible s’assigna una partida. I pels proveïdors s’aplica el confirming. I que cal fer a més? Doncs tenir una economia sanejada, un endeutament ajustat i tenir la confiança de les entitats bancàries i creditícies. Està clar que aquesta diferencia de conceptes han estat possibles gràcies a dos persones del govern de la ciutat, en Lluís Recoder, alcalde de la ciutat, i en Jordi Joly, tinent d’alcalde d’Economia i Hisenda. Dos sumands d’una suma que porta a l’èxit. Si les administracions paguen dins de terminis curts, les empreses gaudeixen de líquid i poden anar endavant. Aquesta informació la podeu trobar al web municipal. I si voleu, en Jordi Joly està disposat a anar on calgui per explicar-ho.

Torno a dir que això és possible però s’ha de disposar d’idees i de persones amb capacitat per fer-ho. Pel que observo, ni en l’un ni en l’altra govern, existeixen. I per tant, en aquests moments Espanya està en segon lloc europeu amb els terminis més llargs per afrontar els seus compromisos. Després de Grècia, que hom sap la situació que viu. Tema que al president espanyol no li agrada, però a mi no m’agrada la situació.  Suposo que aquesta manca de sensibilitat en vers la xarxa empresarial i industrial ve acompanyada per la manca de confiança de bancs i caixes. Entitats que han rebut quantitats gairebé pornogràfiques dels pressupostos estatals per tal de poder concedir préstecs als empresaris, però no és així.  Com exemple, http://quimloras.cat/?p=18 , de la nefasta gestió d’aquestes entitats que han destinat i destinen aquests recursos per a salvar-se de la caiguda. Però està clar, l’endeutament d’ambdós governs és elevat, molt elevat i això genera desconfiança.

O es fa un canvi important o anem a una situació molt complicada i de difícil sortida. A Catalunya tenim el relleu preparat, amb idees, amb capacitat. CiU pot aportar el que fins ara no s’ha fet. Hi ha un gran equip humà. En canvi a Espanya, la situació és més complicada. El relleu és igual de dolent que el que està per rellevar. Però en aquest cas no utilitzaré la premissa aquella del boig conegut. Ja sé de què es capaç. I esperaré a veure que fa el savi. Cap dels dos és de la meva predilecció però ja que no puc triar més, hauré de suportar el que surti de les urnes. Espanya és així. Un estat bipolar i això no és bo. Empassaré saliva i faré el cor fort. Però cal posar en marxa solucions i deixar-se estar de fotos amb líders mundials, mentre aquí a esperar. Allò del qui dia passa, any empeny, ara no és aplicable. Laq dignitat passa per reconeixer la incapacitat.

Als crítics els vull dir que les solucions que en Mas pugui aportar seran iguals per a tothom. Tant si el creuen i el voten com si no ho fan. Els beneficiats, els catalans, les persones que viuen i treballen en el nostre País. No és sectari. No controlarà el vot, ni el carnet d’afiliació, ni les seves creences. Serà per a tothom. Els que ara pateixen aquesta situació de desgavell, desgovern, de manca d’idees. Tothom. Dubto molt que els votants dels partits que ara hi ha al govern no tinguin problemes. Gaudeixin de rebaixes en els preus, paguin la benzina més barata, continuïn tenint feina.

El missatge d’en Mas va ser valent. Mostra que té un projecte pel País. Un projecte important amb les idees posades en negre sobre blanc. Sap del que parla. No ha fet volar coloms mai. Les xifres que va dir són les reals. O potser és mentida que Catalunya és la comunitat autònoma on més creix l’atur?. Potser també es mentida que a Catalunya les inversions de l’estat espanyol són com almoines? O potser és mentida que els preus no són els més alts de tot l’estat espanyol?. Podria seguir amb una gran llista de tots els despropòsits que el govern actual i l’anterior han fet i encara pretenen fer. La frase de jubilar al tripartit em va semblar genial. Sobre tot perquè la decisió del govern espanyol la considero com una “jaimitada”, com un acudit del famós “Jaimito”. No dic que no sigui aguda. Dos anys més recaptant diners de la seguretat social i dos anys que s’estalvien de pagar. I no em val la frase que se sol dir, que ara pago pels actuals pensionistes i cobraré dels que treballin d’aquí uns anys. Si després d’estar pagant, fins ara, uns quaranta anys i els que em queden per seguint fent-ho, no m’han de donar la tranquil•litat suficient com per tenir una pensió correcta, més val que pleguem tots. I ho dic per a tothom. Si hagués posat aquests diners en un pla de pensions ara tindria i gaudiria d’una petita gran fortuna per viure amb dignitat els anys que em puguin quedar. Tampoc em val la paraula solidaritat. No vull sembla egoista però fins ara no he vist a ningú que ho hagi sigut amb mi. Parlo de governs. Tot el que tinc ho he fet amb companyia dels meus. I a sobre, per fugir de la pèssima gestió de la sanitat pública he hagut de pagar una mútua privada. Esperar nou mesos per la visita d’un oftalmòleg no és pas cap mostra de solidaritat. Menys ho és de bona gestió.

Tinc tota la confiança dipositada en Artur Mas. Allò de que més val boig conegut que savi per conèixer no és justament la frase adequada. Ja he vist que ha fet i ha sabut fer “el boig”. Tampoc sé de ben segur que farà “el savi” però li donaré un gran marge de confiança perquè ho demostri. I no ho dic des del carnet de CDC. Ho dic com a persona que fa servir el cervell. Vull veure el meu País fora d’aquests greus problemes. Vull veure una entitat com la Generalitat, que representa el meu País ben sanejada. Que sàpiga com enfrontar-se a un govern espanyol que pretén tenir a Catalunya als seus peus. Que no compleix els seus compromisos. Que sense rebre els diners que ens pertoquen, que són nostres, gasta de forma desaforada creant un forat més gran cada dia que passa.

Vull destacar també una frase d’en Duran. Quan es va referir als immigrants. Més o menys va di: “No som racistes. Som un País petit, sense recursos, obviat i maltractat on no hi cap tothom. No tenim més espai. Per més que vulguem acollir més persones ja no hi caben. No som un estat. Per tant no tenim els nostres recursos propis per fer el que cal fer”. La resta del seu discurs també va estar molt bé. Un gran estadista.

Quan a Pujol, al President, crec no cal dir res. Va estar en la seva línia. Va saber generar molt caliu entre els assistents. Més de 4500 persones. El pavelló estava ple a vessar.

Per acabar l’anècdota de la jornada. En Mas complia 54 anys. Una edat en la que les persones estan en plena facultat i capacitat per fer el que es proposin. I molt més si l’equip que el rodeja és el millor i format pels millors.

Sé que hi haurà molta gent que criticarà i comentarà de forma despectiva les paraules d’en Mas i posaran en dubte la seva capacitat. Només els vull dir una sola cosa. Sortiu al carrer, observeu el vostre entorn i amb la ma al cor, opineu. Si algú diu que tot està bé te un problema. Ceguesa voluntària o és un gran ignorant. Confio en les persones i dubto molt que hi hagi qui es vulgui apuntar a una de les dues opcions. Si no volen sortir a la foto, en aquests casos és molt millor quedar callat. Comptant que qui calla, atorga, segueixo considerant que és la millor opció.