Miquel Quintana

Aquest apunt sorgeix del comentari fet en el meu bloc per en Manuel Caceres, destacat membre del PSC i veí de Rubí, ciutat veïna amb Sant Cugat del Vallès, al meu anterior apunt http://www.miquelquintana.cat/el-candidat-montilla-ni-fred-ni-calor/. Ens seguim mútuament per Twitter i crec que coincidim en temes futbolístics. No en els polítics encara que no ens hem apropat el suficient per contrastar parers.

Manuel, he decidit respondre’t així ja que la resposta exigeix algunes reflexions i de pas, alguns companys i companyes teves també poden llegir-les. Manuel, he observat que la teva resposta no és una resposta. És un seguit de crítiques que ja s’han fet servir molt. Estan ja de color groguenc del que s’han fet servir.

Puc entendre que en Artur Mas no et faci ni fred ni calor. Està clar que ets militant socialista i per tant ho accepto. Jo no sóc pas d’ERC i admiro molt al President del Parlament, senyor Ernest Benach, i el defenso quan algú el critica de forma fàcil i absurda. Crec que s’han de reconèixer les bones accions dels rivals.  Però això són estils i formes diferents d’entendre i fer la política. Per a mi no hi ha pas enemics, hi ha rivals polítics que actuen i pensen de diferent forma que jo. I això és el que entenc com a activitat política.

Dius que Artur Mas ha passat per molts llocs sense pena ni gloria. De moment no et diré que en penso, ho faré més endavant. Però has comptat que el senyor Montilla ha fet el mateix?. I amb una carrera més fulminant. D’alcalde de la ciutat de Cornellà a Ministre i després a president de la Generalitat. Caldria analitzar si les seves accions en els càrrecs han estat les més idònies i adients pel càrrec. Com alcalde, va passar. Aquí sí va ser amb molta pena i poca gloria. Cal veure quina ciutat va deixar. Amb uns grans edificis plens de gent per fer una ciutat enorme, sense zones d’esbarjo, sense parcs, amb un gran caos de circulació. Potser va pensar que fent grans edificis hi hauria més gent a pagar els impostos i les taxes municipals i així la caixa de l’Ajuntament tindria sempre uns grans ingressos. Però les contraprestacions eren nul·les. Cornellà al costat de Barcelona, no disposava d’un transport públic en condicions. El seu pas com a Ministre va ser normal, tampoc sense gloria. Per exemple, tots els problemes que ara hi ha sobre els cementiris, perdó, els magatzems de residus nuclears, va ser un a jugada seva. Es va saltar l’autoritat de la Generalitat i va anar directament als Ajuntaments. Va saltar per sobre de tothom. Ja feia els seus inicis en les seves formes d’actuar. Ara ja són més clares. Lleis a cop de decret. I quan no interessen es canvien a gust del govern. I com a President a la vista està com tenim el País. Per a tu segur que molt bé. Per a mi i per molta gent, no. Tenir més de 600 mil aturats i amagar les xifres amb cursets de reciclatge, fent-los desaparèixer de les llistes, no es governar bé.

Les frases buides de contingut no les diu pas en Artur Mas. Ni cap altre company del partit. Les ha dit en Montilla en aquesta mena de trobada amb els alts càrrecs del vostre partit i del vostre germà gra, el PSOE. Argumentar el quatre anys de suport al govern del PP, és una de les frases que també està groguenca, millor dit negre, de tants i tants que l’heu fet servir. Aquests 4 anys són una vuitena part dels anys de democràcia d’aquest estat i del nostre País. La resta, les altres set vuitenes parts, que són uns 28 anys, CiU ha donat suport a UCD i al PSOE. I sempre ho ha fet per ajudar i participar en la governabilitat d’aquest estat, que sempre ha estat en precari.  Gràcies a CiU, el senyor Felipe González va arribar a ser president espanyol en varies ocasions. I vosaltres també hi éreu. Sempre heu tingut diputats del PSC-PSOE fent costat als diferents govern espanyols, menys als d’UCD i PP. És a dir, quan heu criticat a CiU d’anar al costat del president socialista de torn, era acompanyant-vos. Sempre els vostres diputats, elegits a Catalunya han respectat l’autoritat imposada pel germà gran. Però per donar imatge de que fèieu alguna cosa a Catalunya, la crítica fàcil del peix al cistell o al cabàs. Però vosaltres seguíeu instruccions incontestables. Les havíeu d’acceptar tant sí com no. I això ja no és peix al cistell o al cabàs es subordinació total. Les gestions i accions fetes pels governs de CiU, els famosos 23 anys, van portar a Catalunya a llocs importants del rànquing internacional. Abans, en govern feia venir empreses multinacionals a instal·lar-se a casa nostra. Ara marxen i fan el que volen.

Les gestions fetes amb el PP, aquells 4 anys també famosos, van suposar per Catalunya molts beneficis. Es va passar  del 15 al 30% de l’IRPF, és van incrementar també els de l’IVA, es va fer una Llei de Ports que donava autoritat al govern català. Es va suprimir el servei militar obligatori. Ja feia temps que els nostres diputats al Congrés ho treballaven. El que ho va iniciar va ser l’actual alcalde la meva ciutat, Lluís Recoder. Un home que porta més de 25 anys en la política catalana i que ha sabut crear una marca. Però està clar que els socialistes heu fet durant aquests anys molts pactes amb el PP. Quan ha interessat heu fet el que consideràveu important per vosaltres, amagant-lo sempre darrera la frase de interès nacional. I vosaltres, la gent del PSC heu participat a Madrid en aquests pactes perquè els heu votat. Els vostres diputats mai han anat en contra del PSOE malgrat que el resultat del pacte fos perjudicial per Catalunya. Busca tota la informació per conèixer amb quines cartes heu estat jugant. Ara, faria que aquest apunt fos molt llar i cansat de llegir.

Crec també has d’informar-te del que ha acceptat CiU i ha pactat amb l’actual govern del PSOE. Sense anar molt lluny, les mesures anticrisi han estat aprovades amb el nostre vot a favor. I a sobre s’han afegit propostes que hem fet. No és el tot del nostre grat però al menys és una primera intenció de començar a fer quelcom. Portem molt temps parlant de crisi i ningú s’ha bellugat fins que CiU ha donar el cop de puny sobre la taula. Per cert, podries preguntar als vostres socis de govern actuals, el perquè no ho han votat ni acceptat. I governeu junts. Vosaltres també l’heu acceptat. En Montilla ha fet bandera d’aquest acord. Mentrestant criticava que CiU preferia anar a Madrid abans que fer el mateix a Catalunya. S’ha proposat fer algunes accions similars?. Em sembla que no. I a més, cal que CiU ho faci?. Si tot el que proposa ho obvieu pel fet de que arriba de la oposició i mostra una vegada més la vostra incompetència al front del govern d’un País. Teniu un greu problema. Us voleu autosatisfer a vosaltres mateixos i fer contents als socis rebels que teniu. I així, ni en una casa les coses van bé. Parles d’altres temes, com el Pla Hidrològic Nacional. És allò de muntar canonades per portar aigua, perdó, per fer aportacions temporals d’aigua, i desmuntar-les després?. Estic perdut. O és també el fet de renunciar portar l’aigua del Roina i encaparrar-se en fer les aportacions des de l’Ebre a l’alçada de Tortosa?. Sabeu que Girona té greus problemes d’aigua?. Ha plogut i tots contents. Doncs no, Girona no en té. I de seguir així, aquest estiu passaran set. El que també està per acabar de complir és el tema d’infraestructures. El quart cinturó, que els vostres socis d’ICV, els feliços, no volen fer. Diuen que cal posar tramvies. Genial. O els desdoblament de l’eix transversal que tant malament havia fet CiU. O d’acabar les obres de Bracons. Estaven tant mal dissenyades per CiU que ara han quedat aturades a la sortida del túnel generant un greu problema de trànsit als pobles pels que ara circula tot el trànsit, que no és pas tant com vareu preveure. I caldria preguntar al senyor Boada, per què no va endavant. Potser ha de creuar algunes terres seves o de familiars dels Hostalets d’en Bas. Podria seguir, però ja ho aniré fent en altres apunts.

Manuel, no sé quines vinculacions tens amb el teu partit. Desconeixo si tens algun càrrec que et permeti disposar d’informació. Si així és, em sembla estrany que diguis el que dius. I si no en tens, llavors demana dades als teus i a la Generalitat i llavors podrem comentar. Dir per dir, segons el que diuen els diaris i la resta de mitjans de comunicació no sempre és tota la veritat. I ja saps, que ara, la crosta del CCMA ha desaparegut gràcies als diversos xampús del senyor Ferran. Ara caldrà lluitar per la caspa, després del nomenament forçat del nou president de l’entitat. Segur que per la caspa no es farà res. Però està clar. Aquestes preses en la reforma d’aquesta llei van ser degudes a que el càrrec li corresponia al vicepresident. I resulta que no era pas dels vostres. I la formula magistral va ser aquesta mal nomenada alcaldada. Encara que també si entén.

Per acabar et diré una frase d’en William Faulkner. Allò que es considera ceguesa del destí, tant sols és miopia pròpia.