Miquel Quintana

Quo vadis Artur Mas?. Aquesta frase és la que molts ciutadans i ciutadanes es pregunten. Espero aviat puguis explicar-ho amb deteniment. I així ho espero perquè vegin que no vas de cara a assolir un càrrec, que no vols ser president de la Generalitat per un caprici teu, sinó perquè hi ha idees, hi ha un programa que s’està elaborant i que, diguin el que diguin, és el més assenyat i respectuós amb els catalans i catalanes.

Hi ha un punt que tothom deriva i en fa deriva. El de la independència de Catalunya. L’altra dia, en Felip Puig va dir que no era el primer punt en la llista del pla d’acció a portar a terme  si assolim el govern del País. Ho va explicar de forma clara però els detractors i els que sí volen assolir una feina assegurada i ben pagada per quatre anys, no ho han entès i a més, pel seu benefici, ho tergiversen i en fan mal ús. Critiquen, fins i tot insulten de la forma més grollera, però els que si creiem en el nostre País sabem que el seu camí és el de l’oportunisme i el nostre, el teu, el de CiU, és el seriós. Per altra banda hi ha qui no en sap i es deixen influir per falsos messies que prometen i prometen. Però ja saps que hi ha una frase castellana que ho diu tot prometer y prometer hasta haberla metido y despues nada de lo prometido. I a sobre donen opinions contradictòries a les nostres.

Estic d’acord amb el fet d’assolir el concert econòmic per Catalunya. És una de les formules perquè Catalunya pugui disposar dels diners que calen per tirar endavant el projecte. Però alguns, que no en saben, parlen que per fer això cal modificar la Constitució. Quin greu error. Si això és el que els hi expliquen aquests falsos líders, no van ni poden anar bé. També diuen que l’Estatut no ho diu. Doncs clar que no, ni la Constitució. Això està contingut en la LOFCA. Una llei orgànica que sí es pot modificar. I el camí és aquest. Ja saps que no hi ha pitjor cec que el que no vol veure. I això és el que els hi passa. Fixat que fins i tot avui, en Laporta per explicar que vol fer, s’ha embolicat amb les paraules d’en Kennedy. Vol ser el Kennedy català. I acompanyat pels rebotats d’altres partits on no podien fer res més que ser militants de base. Com a CDC ni a CiU poden ser, marxen a veure si en altres lloc sí poden. Com en Uriel Beltran. Un eixelebrat d’Esquerra que ni tant sols sap estar amb ells. Els que diuen ser els únics que poden garantir la independència de Catalunya. Més de 30 anys sense fer res ni donar un sol pas. Això sí, quan ha sigut el moment, han fet president del nostre País a un anticatalanista, a un membre del PSOE que rep les directius de la seva casa gran. Un espanyolista declarat que porta quatre anys fent tot el possible per anar restant en lloc de sumar. I que deixa el País com està. Desfet.

Sóc conscient que ens fan mal i encara volen més. Són com els espectadors dels circs romans. Volen veure sang i fetge per tal de calmar les seves mancances. Però crec que el nostre camí ha de ser el que ens hem marcat. I l’hem de portar endavant amb tota la responsabilitat i serietat amb la que ens movem. El que vas anar comentant en les DocSessions és el que cal fer. Primer de tot reconstruir el País. Tens, teniu, molta feina. La Generalitat està quasi en fallida. No hi ha diners i a sobre trobaràs factures per pagar. I això no ho diuen. Callen i s’amaguen darrera les comissions d’investigació. S’amaguen darrera l’informe absurd elaborat per l’AEAT. Però el que no volen és sortir a la llum. No volen aclarir la despesa milionària en informes inútils. Una despesa que supera els 100 milions d’€. Ni tampoc expliquen perquè han de llançar vacunes per valor de 28 milions més. Això és immoral. Però ho han resolt retallant els sous dels funcionaris i deixant de fer el que cal fer.

Artur has de seguir. Ja ho sabíem que això seria així. Ho hem comentat en diferents ocasions. Ens volen veure ensorrats. S’ho van pensar després que no governessis després de guanyar les eleccions. Però aquests 7 anys ens han fet ressorgir amb  més força i vitalitat. Seguim per aquest camí. Ja vaig comentar que tinc dues ampolles de cava i una de xampany a la nevera per degollar-les el 24 d’octubre al vespre. No gaudiré amb ells i elles. Prous problemes tindran tant sols resolent els nous problemes que sortiran. Quo vadis Artur?. Cap a la Generalitat. S’ha de treballar molt i de valent.