En el diari Avui, d’avui diumenge, en Iu Forn escriu sobre el desgraciat comentari del President de l’empresa automovilistica SEAT, quan va dir que ja no tenien noms de ciutats o pobles per batejar els seus cotxes i com són espanyols, els de Catalunya no comptem per ell. Quina desgracia i quin autor de tal desgracia. Entenc al senyor de la desgracia quan diu que no tenen ja més pobles, espanyols, per batejar cotxes perquè no imagino comprar un cotxe model Villanueva de Leganes, Iznajar, San Fernando de Henares, La Granjuela, etc.. En canvi quedaria be, al meu entendre, un Reus, Olot, Sitges, però al ser ciutats extrangeres no poden nominar un vehicle fabricat per una empresa espanyola a Martorell i amb capital alemany. Per cert, en el decurs de la meva vida només he tingut un cotxe d’aquesta marca i va ser el primer, el 600 de tota la vida i el que gairebé tothom ha tingut.
Què cal fer?…
20 abril 2008
sense comentaris
Per altra banda en Forn parla d’en Cruyff. L’home que va portar en un moment donat el trionf al camp del Barça, que no al camp d’enciams ni al camp dels conills. No em molesta que es permeti criticar als que juguen bé o malament, als entrenadors que ho saben fer, entrenar, o que no en tenen ni idea, als presidents i directius, fins i tot a les afeccions, ja que és quelcom que no m’ha preocupat mai i no em preocupa. El món del futbol, al menys a mi, em recorda l’època en que es compraven i venien esclaus per fer-los lluitar al circ o se’ls aprofitava com a mercenaris per anar a conquerir el país veí. En canvi, el que em preocupa, realment em fot, és l’arrogància d’aquest bon senyor i sobre tot quan menysprea el català i a sobre és permet titllar-nos d’incults, quan va respondre que les tertúlies s’hauriend e fer en angles o alemany i així els oients de ràdio aprendrem més. El que hauria de fer ell, primer de tot, és aprendre educació i ser correcte amb la gent d’un país que el va fer important, que el possar d’amunt un pedestal i el va triomfar. Com diria el president Pujol, quí s’ha cregut que sóm. Podem ser un país d’acollida però no idiotes i deixar-nos prendre la identitat per qualsevol vingut a més a casa nostra.
En el mateix diari, en Francesc Puigpelat tracta sobre el tant sobat tema de les balances fiscals i apunta que cal fer-les respecte Catalunya d’Espanya, però diferenciant cadascuna de les quatre provincies, per veure que rep i que aporta cada una. Estic completament d’acord, però en el llistat de comptes i numeros, caldria afegir una columna on quedin explicites les quantitats rebudes per cada provincia, fins i tot és pot fer per comarques, en concepte de subvencions lliurades des de Madrid o des de la plaça Sant Jaume. Llavors quan tinguem aquestes xifres ben clares, caldrà saber quanta gent viu a cada lloc i fer una sencilla operació: dividir-les pel nombe d’habitants.
També parla de la fórmula electoral per la qual un vot al territori, com diu ell que alguns polítics anomenen la Catalunya no compresa dins l’àrea metropolitana, val més que el d’aquesta àrea metropolitana. La resposta és clara. Cal esmenar o fer nova la llei electoral però a més caldrà fer que les llistes electorals siguin obertes i no com són ara. Així acabarem amb els favors dels partits i dels caps de llista en vers algunes persones que figuren per favoritisme. Per fi podrem votar persones valides.
