Aquest matí a la ràdio he escoltat que molts ciutadans estan començant a queixar-se pels increments de preus dels serveis bàsics (aigua, llum, gas, telèfon, transport públic, menjadors escolars, etc.) i de moltes de les taxes que de forma habitual paguem. He fet una píndola al Twitter explicant que a Sant Cugat del Vallès una de les mesures que han pres pel pressupost d’enguany és la de baixar l’IBI, del 0,60 al 0,58%. Sembla no sigui res però a la fi les nostres butxaques ho notaran, però no el suficient com per cobrir els altres increments. Un amic m’ha contestat que allà on viu, governa CiU però que no funciona igual, que no ho fan bé. Que les coses no van. La meva resposta ha estat clara i concreta, segons el meu parer. La política i els seus resultats no les fan els partits sinó les persones que els componen. Els partits tant sols són com els caus on la gent que pensa igual es refugien, es reuneixen, es troben per intercanviar idees, però qui les porta endavant, les gestiona, les fa bones o dolentes i aporta resultats beneficiosos per la societat i els seus components són algunes d’aquestes persones. Les lleis poden ser beneficioses però cal saber aplicar-les. En el cas de la política igual. Es pot sortir al carrer a fer publicitat de les bonances del partit al que pertanyem però si darrera no hi és qui les ha de portar a terme, malament anem. Les paraules se les endu el vent (per cert frase molt però certa) però els fets romanen i alguns durant molts anys.Per altra banda, com els partits participen en totes o quasi totes les convocatòries electorals, han de trobar les persones adients per posar al capdavant de les llistes, els candidats, els caps de llista. Aquests, els escollits, amb els seus comitès executius, trien la resta de la llista. Però hi ha una de les convocatòries sobre les que els partits haurien de reflexionar, les municipals. Està clar, o no, que el cap de llista ha de ser de la ciutat o del poble. No cal que sigui nadiu, tant sols que ja porti anys residint. En canvi la resta de components de la llista poden ser de qualsevol punt de la geografia, fins i tot estrangers. Doncs per a mi és una postura equivocada. Per què no es posen en marxa les llistes obertes?. En les tancades, de forma habitual es troben persones valides i no. La mediocritat en la política catalana és palesa. Malauradament hi ha molt mediocre ocupant espais importants de la política catalana i que hi són perquè els ha col·locat el partit, el cap de llista, amb l’únic objectiu de controlar. Hi ha qui entra en la política per vocació de servei, per creences i ideals, per intentar millorar la seva societat d’acord amb unes idees. Que ho faci o no, no depèn de la persona. Al estar immers en un partit, dependrà del partit. Si el seu partit compta amb ell podrà anar bé o no, segons el deixin fer o no. Hi ha qui entra per trobar una forma de vida. Un “modus vivendi” que permeti tirar endavant la seva causa, la personal, la seva família. El mal d’això, és que en molts casos no hi ha cap experiència en res. Els resultats són clars en molts llocs. Tant sols cal donar una ullada per les nostres ciutats, pobles i veure com estan. En aquests casos també ha funcionat allò que s’ha batejat com el pagament de favors. Retornar allò assolit abans. Certament això no beneficia a una gran majoria, sinó a una minoria molt reduïda.
Darrerament però, s’està observant en alguns casos que la política, la gestió de la política quan hi ha moviment de capitals, s’ha de fer com en les empreses privades. Cal marcar uns objectius, estudiar els mitjans i dotar-los econòmicament. També caldria actuar com les empreses privades quan a la qualitat de les persones. Els bons gestors van endavant, els dolents queden en el camí. Per què cal suportar ineptes i a sobre pagar-los el sou?. Brindis al sol i paraules grandiloqüents els veiem i sentim a diari. Promeses també. Resultats pocs. Mentides també. Cal obrir els ulls, les orelles i sobre tot el cervell per raonar allò que ens volen vendre i no comprar-ho a cegues. De la mateixa forma que hi ha qui fa càlculs de gols, punts, resultats de partits, per esbrinar qui pot arribar a ser el campió de lliga (personalment no em preocupa) podrien fer-ho amb altres conceptes. Cal donar missatges clars, concrets, precisos. Qui s’embranca pels arbres a la fi a de baixar perquè quan més amunt de l’arbre les branques són més fines i per tant poden trencar-se. Fer volar coloms per intentar captar adeptes ho fan els predicadors en quasi totes les religions. La vida diària no te res de religiós.
