Ahir va ser escollit novament en Mariano Rajoy president del Partit Popular, per un ampla majoria dels vots dels seus delegats. El 84% dels que allà hi eren, a les terres del Túria, van decidir que el nou rumb que en Rajoy vol donar al seu partit és el que més el hi convé. Cal destacar que el comiat d’Angel Acebes, aquell de les dues vies d’investigació, va ser d’allò més emotiu. Ulls plorosos, alguna llàgrima despistada i unes abraçades ben fortes. El que no sé encara si tot això era per l’alegria de veure que ja marxava, que ja fotien fora al tercer dels perillosos del partit o perquè realment sentien la seva marxa. Crec, si haguéssim fet una enquesta anònima, que la primera de les meves teories hagués estat la guanyadora. No hi va ser aquella noieta, molt ben posada ella, del país basc, no pel cognom sinó perquè hi viu, que ara els hi ha sortir més respondona i més escorada a la dreta perillosa, a la que ja hem oblidat les persones de bé i que alguns enyoren. Malgrat tot, el playboy marbellí es va afanyar a recordar-la en el seu discurs així com al ex – funcionari de presons segrestat, Ortega Lara. El cert és que els joves de Nuevas Generaciones haurien d’estar alertes perquè aquest playboy no es presenti a president i els faci a tots recuperar vells uniformes. Crec que en Rajoy te ara feina. Se li ha girat molta feina. La primera és comprar-se un retrovisor. Ha de vigilar-se l’esquena. Sobre tot de les dagues i ganivets que puguin anar dirigits a ell, que no seran pocs. El cant de sirenes llençat a les ones estratosfèriques, per les que diu vol tenir contactes amb els nacionalistes, cal analitzar-ho per part dels partits nacionalistes.
