Ja han tornat ha donar la nota. El govern espanyol de la ma del Partit Popular, han decidit de forma unilateral que no acceptaven la independència de Kosovo, això sí, juntament amb les grans potències europees.
No estic gens d’acord amb aquesta decisió perquè el govern de l’estat espanyol no mereix la meva confiança ni l’ha rebut mai en forma de vot. En quant als seus socis, el Partit Popular, tampoc tenen cap autoritat per decidir que cal fer a molts quilòmetres d’aquí. I molt menys quan fan d’això un crit de guerra contra Catalunya per la por de que pugui crear precedents.
He estat i continuo sent un defensor de la democràcia i la pau. Gràcies a això gaudeix-ho de la llibertat per opinar de forma diferent i tinc el mateix dret que els que opinen el contrari del que jo defenso. A més, la decisió dels dos partits espanyols, un d’ells amb delegació a Catalunya, dona fe de la seva gran irresponsabilitat, menyspreu a la democràcia i a la dignitat dels habitants d’aquesta part d’Europa. Qui son ells per decidir que cal fer dins de Kosovo?. Ningú, no son res. Primer cal resoldre i rentar els draps bruts a casa i desprès podran donar consells a la resta, però com diuen en castellà: “Consejos vendo que para mi no tengo”.
Primer, el govern espanyol cal que resolgui molts dels greus problemes que hi ha per arreu. Només en infraestructures tenen feina per anys i desprès el que ha de seguir és el compliment de les promeses del president i líder per aquests propers comicis, ja que de mentir en sap però, complir ho dubto. També la dita castellana:”Prometer y prometer, hasta haberla metido pero despues nada de lo prometido”.
Ah, per cert, quan m’he referit a la delegació catalana del PSOE està clar que ho deia pel PSC. Ho dic perquè des aquest cap de setmana s’estan dedicant a demanar el vot pel PSOE, per la central. Em recorda quan treballava en una multinacional alemanya. La seu central decidia que calia fer i com. Les delegacions per arreu del mon a treballar i complir.
Deixin que Kosovo decideixi què vol ser, com vol fer-ho i no els hi posin pals a les rodes perquè l’únic que aconseguiran serà la seva desaparició. Ja van patir prou quan els serbis els van intentar exterminar i des Europa es mirava el cel i xiulaven. Van haver de ser un altre cop més els nord-americans, com en les dues guerres europees anteriors, que prenguessin la iniciativa i es poses fi a una de les més grans matances d’essers humans en ple segle XX. (Imatge procedent d’EFE)
He estat i continuo sent un defensor de la democràcia i la pau. Gràcies a això gaudeix-ho de la llibertat per opinar de forma diferent i tinc el mateix dret que els que opinen el contrari del que jo defenso. A més, la decisió dels dos partits espanyols, un d’ells amb delegació a Catalunya, dona fe de la seva gran irresponsabilitat, menyspreu a la democràcia i a la dignitat dels habitants d’aquesta part d’Europa. Qui son ells per decidir que cal fer dins de Kosovo?. Ningú, no son res. Primer cal resoldre i rentar els draps bruts a casa i desprès podran donar consells a la resta, però com diuen en castellà: “Consejos vendo que para mi no tengo”.
Primer, el govern espanyol cal que resolgui molts dels greus problemes que hi ha per arreu. Només en infraestructures tenen feina per anys i desprès el que ha de seguir és el compliment de les promeses del president i líder per aquests propers comicis, ja que de mentir en sap però, complir ho dubto. També la dita castellana:”Prometer y prometer, hasta haberla metido pero despues nada de lo prometido”.
Ah, per cert, quan m’he referit a la delegació catalana del PSOE està clar que ho deia pel PSC. Ho dic perquè des aquest cap de setmana s’estan dedicant a demanar el vot pel PSOE, per la central. Em recorda quan treballava en una multinacional alemanya. La seu central decidia que calia fer i com. Les delegacions per arreu del mon a treballar i complir.
Deixin que Kosovo decideixi què vol ser, com vol fer-ho i no els hi posin pals a les rodes perquè l’únic que aconseguiran serà la seva desaparició. Ja van patir prou quan els serbis els van intentar exterminar i des Europa es mirava el cel i xiulaven. Van haver de ser un altre cop més els nord-americans, com en les dues guerres europees anteriors, que prenguessin la iniciativa i es poses fi a una de les més grans matances d’essers humans en ple segle XX. (Imatge procedent d’EFE)
