Aquí us deixo un vídeo molt il·lustratiu del que representa l’Impost de Succesions i Donacions a Catalunya. Elaborat per Montse Girbau, mostra de forma molt clara i animada quins són els camins que ens esperen als catalans en els moments pitjors en els que ens podem trobar.
Vull felicitar a Montse Girbau per aquesta brillant iniciativa.
Ahir 28 de febrer es va fer la tercera sèrie de Consultes per la Independència, en diferents municipis del nostre País. Molts titulars de premsa i comentaris en ràdios han sigut de forma negativa pels resultats obtinguts, de forma que fins i tot alguns han utilitzat la burla al referir-se a les mateixes. També alguns blocs de membres del PSC s’han afanyat a fer una descripció por seriosa d’aquest assumpte.
Convergència Democràtica de Catalunya les ha valorat de forma diferent. En primer lloc perquè representen una forma democràtica i seriosa de defensar Catalunya i el seu paper dins l’estat espanyol. I per tant, CDC considera la valoració de les mateixes basant-se en els següents punts:
Aquests tretze punts, malgrat el número, donen una idea clara de quina és la nostra postura i així evitar que alguns altres salvapàtries, de dubtosa ideologia, puguin afanyar-se a vendre fum intentant fer veure als ciutadans del nostre País quelcom que ja està fet. No ens amaguen quan demanem el Dret a Decidir i per tant donem i donarem suport a totes aquestes iniciatives.
Un avís per navegants que no disposen d’embarcació ni de pla de ruta. La brúixola no sempre assenyala el Nord. Les hi ha que tenen errors i els destins queden amagats per les boires matineres.
Aquest matí, mentre prenia el meu primer cafè i les píndoles diàries, estava escoltant El Món a RAC1, mentre en Jordi Basté llegia les notícies matineres i he escoltat una que m’ha deixat estorat. Tot just unes hores posteriors al reportatge d’ahir del 30 Minuts, de TV3, en el que es va parlar sobre la situació actual de la premsa escrita.
Està clar que la lectura de la notícia d’en Basté, era tant sols això, lectura. No l’havien escrit ells, els de RAC1, ja que llavors el problema fora de més profunditat. La notícia deia que en les consultes d’ahir tant sols havia participat ERC per donar suport. Que CiU no havia participat ni havia dit res. El problema és que després de llegir això han continuat amb altres notícies i s’han quedat tant amples.
Senyor Basté, crec que vostè amb seny periodístic, en la reunió prèvia que suposo deuen fer abans de començar el programa, on repassen el que diran, deuen contrastar les notícies triades ja que sinó, com és aquest cas, poden caure en un contradicció per no dir una mentida o falsedat. I no calia anar molt lluny per fer-ho. Tant sols hagués escoltat la seva emissora ahir i altres mitjans catalans, ho hauria descobert. Fins i tot TV3, va mostrar imatges d’alguns dels nostres diputats i polítics en diverses poblacions, comentant la jornada. I és més, alguna cadena espanyola va mostrar imatges semblants. Però a més, a través de Twitter, ho podia haver observat. Els molts comentaris que van anar sortint i en els que es podia llegir el que comento. És estrany que no ho facin ja que tenen un apartat en el seu programa on parlen de blocs i Facebook, però pels comentaris i aportacions que fan acostumen a publicitar alguns que poden no tenir una repercussió interessant o alguns grups de l’esmentat Facebook, que realment són més del món esperpèntic.
No sóc periodista, però crec que una de les tasques que cal fer és verificar i contrastar les informacions i notícies rebudes, encara ja estiguin publicades en altres mitjans. No sempre val la credibilitat que dóna una capçalera ja que l’autor por fer-ho de forma interessada o equivocada. No sóc ningú per donar consells a altres persones, però si comentar allò que veig, escolto i puc percebre quan sóc al carrer.
La meva petició és tant sols l’equilibri. No sé si per a vostè és més simpàtic el senyor Puigcercós que el senyor Turull, o el senyor Rull o altres polítics de CDC, però cal equilibrar i que no sembli que porta un carnet a la butxaca i ara, just en aquests moments, vulgui menysprear a un altra partit. Per cert, no he escoltat res sobre l’actuació del PSC, de tothom coneguda, però en la que es podia haver reiterat la seva postura contraria i de rebuig a les consultes. Equilibri i equitat. Professionalitat i distància. Una petició. Aquest escrit el faig a dos quarts de vuit del matí i no sé si més tard rectificaran la notícia. Si així ha sigut ja no té cap sentit el que ara dic, però sinó ho fan, continua la seva vigència. (Imatge obtinguda via Google dels blocs Vilaweb)
De tant en tant la flauta sona i no és per casualitat. I aquesta flauta és la que deixa les seves corxeres i semicorxeres per les sales i despatxos de la Generalitat i del Parlament. Unes notes ben sincronitzades i amb un ritme suau però contundent. Són les que el conseller Castells i el conseller Maragall van emeten de forma calmada però seguida i que provoquen irritació en altres membres del PSC. Fins i tot alguns ja han adquirit, amb càrrecs als pressupostos, uns taps de cera que s’adapten perfectament a la oïda per evitar escoltar aquests cants de sirena i evitar quedin bocabadats.
Ho dic per les darreres i no noves declaracions d’en Castells, conseller Castells, perquè d’una vegada per totes el PSC faci realment de partit català, prengui consciència de Catalunya i s’enfronti al PSOE. Perquè actuï de forma seriosa i responsable. Ja ha arribat el moment de que sàpiguen quin és el seu camí i deixin les consignes ràncies espanyolistes aparcades sine die.
Igual que també va dir en Maragall, conseller Maragall, al que van fer rectificar i desdir-se del que havia dit i escrit.
Senyor Montilla, crec que ja és hora de que prengui una solució immediata. Catalunya no pot continuar donant-se cops per les parets. Ni de front ni de costat. Vostè sap que així i amb les seves argumentacions no arribarem mai a sortir d’on som. O vostè marxa i deixa pas a la gent que en sap i te ganes o canvia. Ja sé que això últim no ho farà i per tant només li queda una opció. Cregui que molts ciutadans d’aquest País li agrairan i jo el primer. Doni-li a Artur Mas les claus de Palau i observi com es poden fer autèntiques polítiques econòmiques i socials. Com s’ha de fer per oposar-se als desitjos malaltissos del govern i oposició espanyols. En diverses ocasions ha quedat clar que no pot gestionar Catalunya. I quan marxi no s’oblidi d’emportar-se als seus amics Zaragoza, Ferran, Iceta i altes similars. Vagin al carrer Entença i repensin què han fet malament. Tindran molta feina. Si volen marxar al PSOE ho entendré, Llavors només els queda crear un nou partit que podria ser PSOE-c i la “c” en minúscules voldrà dir Catalunya. En minúscules per demostrar que no els importa res. Una idea que els dono gratuïtament.
Els seus militants d’ara també ho entendran. I ho faran perquè molts d’ells ho passen malament, tampoc poden assumir les seves responsabilitats com a persones i familiars. També els hi ha que són a l’atur. També els hi ha que no saben si tornaran a poder treballar perquè l’empesa on eren ha desaparegut del tot. I no saben si podran continuar pagant les hipoteques. Ni els menjadors dels seus fills i filles. I a més saben que a partir de juliol la carestia de la vida els agreujarà molts problemes, malgrat han escoltat al senyor Castells dir que això és una bajanada i que només portarà més problemes. L’ombra que ara vostès els fan des de Palau no els deixa veure cap llum d’esperança. I l’esperança a veure solucions està al cap del cantó. I s’anomena Artur Mas i CiU. Un grup humà que treballarà per les persones.
Increïble però veritat. El senyor Montilla acusa a CiU de fer servir dues estratègies diferents per gestionar el tema de la crisi, al Parlament de Catalunya i a Madrid. Diu que aquí, a casa nostra, proposem un front comú i a Madrid parlem d’arribar a acords.
A veure senyor Montilla. Sinó sap com excusar-se davant el seu electorat i dels altres membres del seu partit per la nefasta actuació en el Ple Extraordinari i justificar-se a vostè mateix, no surti amb aquests estirabots. No sé si el meu coeficient és dels més elevats, però sense gaire esforços entenc que ambdues frases i actuacions són exactament igual. Si vostè vol donar la volta al tema com si fos un mitjó, doncs endavant. La responsabilitat és seva, al igual que la del País. Volia ser president de la Generalitat? Doncs aprengui a gestionar el govern perquè no estiguem immersos en aquest forat gris i fosc.
CiU no el va oferir fum. El va oferir una sèrie d’actuacions que han sigut vostès qui les han rebutjat. Potser haurà sigut pel fet que no han sortit de les seves idees i ara haver d’admetre que hi ha gent millor i més preparada per estar en el seu lloc, li ha causat un atac de cinisme.
Vostès, els membres del govern, ara per ara, tenen un greu problema i que no el poden resoldre. I el problema són tots vostès. Al dir tots, em vull referir també als seus socis. Uns socis que han creat tres Generalitats independents i que campen per elles com si fossin els propietaris del País.
Crec que així no va bé, gens bé. I no li donaré cap consell. Primer perquè no em correspon, ja que per això te tants i tants assessors i empreses que li poden fer informes cars, malgrat no tenen utilitat. Segon motiu, perquè no vull donar cap consell. Veient com reaccionen, qualsevol dia em puc trobar que la crisi sigui per culpa meva. Reaccioni i pensi. En català, malgrat sigui una llengua ignorada per la seva família, que prefereix l’alemany.
Després ens queixarem de la desafecció política dels ciutadans de Catalunya. Després començaran les lamentacions i el dia D, el de les eleccions nacionals, tots els candidats i candidates comentaran que malgrat la baixa participació els resultats els donen per bons, però que l’abstenció no ha beneficiat en el nombre de diputats i diputades assolides. Llavors caldrà fer vista enrere i arribar fins a data d’ahir i reveure novament el vídeo del debat del Ple del Parlament del 24 de febrer de 2010. I dic reveure perquè segur que alguns i algunes no recordaran pas el lamentable espectacle que ahir van viure els ciutadans que pateixen els problemes actuals, que tenen greus dificultats i que els que treballem en les administracions més properes, els Ajuntaments, ho veiem cada dia.
Sense anar més lluny, avui mateix he tingut en quatre ocasions la mateixa conversa. Mentre prenia el desdejuni a primera hora del matí, he conversat amb el propietari de la cafeteria on acostumo anar i amb un dels clients habituals. Les seves paraules eren: quina poca vergonya que tenen aquests polítics. Seguidament m’interpel·laven sobre el debat d’ahir i comentaven que davant de la situació en la que ens trobem com podia ser possible que el govern de la Generalitat estigui pagant de la forma que ho fa; com era possible que tiressin per terra les aportacions que va fer en Mas i que de ben segur ho feien per por a perdre el protagonisme i la cadira. Valgui a dir que un d’ells és votant del PSC, encara que ha reconegut que mai més.
Minuts més tard, la mateixa conversa l’han provocat dos companys de l’Ajuntament, tots dos funcionaris i amb molts anys de servei, afegint que no entenien com el govern del PSOE podia proposar congelar els seus sous quan fa anys que els increments que han rebut han sigut mínims i a més amb modificacions de les clàusules. Han acabat repetint la frase que he escrit abans.
Ara, per no parlar de la crisi, he decidit parlar de Educació. Hom sap que la nova llei va tirar endavant gràcies als vots de CiU i del PSC, ja que els altres dos socis del govern de la Generalitat, la van votar en contra. Malgrat les acusacions fetes cap a CiU, sobre si som la dreta més rancia, la més capitalista destructiva, la que fa malament les coses, la dels 23 anys famosos, val a dir que en moltes altres ocasiones hem sumat esforços per poder tirar endavant moltes propostes que des del govern es feien, ja que la nostra visió sempre ha sigut la de País. Hom coneix perquè està a la vista, que els problemes de coordinació entre els tres partits que formen el govern no és precisament la més cordial i en casos semblen més expeditius els propis socis que la oposició. Una oposició que amb certes reserves, ha estat sempre respectuosa i amb ganes d’oferir i fer.
Però com he dit abans, ara poso una presentació del tema d’Educació. Les dades que surten mai sñon inventades ni pressuposades per CiU. Surten de la documenatció oficial que emet la Generalitat. No hi ha cap intenció de fer mal, tant sols la d’evidenciar la realitat.
Com abans he dit, veure, reflexionar.
Avui ha arribat el dia “D”: En el Parlament s’està desenvolupant el Ple especial per la crisi. Per veure quines propostes fa el president Montilla per arribar a un consens de totes les forces politiques que vulguin anar plegades per resoldre aquesta greu problema econòmic que està portant molts mals de cap a empresaris i treballadors, famílies en situació desesperada, que per ara no veuen cap futur que els sigui mitjanament positiu.
Per algunes cròniques ja rebudes, el discurs del president no ha sigut gens arriscat. Ha fet una repassada pels seus tímids èxits i sense cap valentia per afrontar amb realitat la situació. CiU està disposada i de fet ho fa, a estendre una ma per incorporar idees i engegar un projecte que pugui ajudar a resoldre la situació. El mal rau en dos aspectes importants. Tot el govern està disposat a rebre aquest ajut?. Segur que no. Caldria saber que en pensen i mentre en Montilla no prengui solucions amb els seus socis, difícilment se’n sortirà. L’altra aspecte és la titularitat de les idees. El PSC ha de ser més modest en les seves formes i si han d’acceptar les que un altra formació propossa, que ho facin. Que no vulguin després ser els abanderats. Ara no cal presentar salvadors de pàtries. Cal resoldre el problema.
Tot seguit deixo una presentació que m’ha agradat. Està clar que no l’he fet jo i així ho dic. Han sigut companys meus de CiU. En un partit així es treballa. La presentació posa de manifest unes dades que no estan inventades. S’han recuperar de diversos punts en els que CiU no intervé. Poden no agradar però la veritat, en molts moments, és molt crua i cal saber afrontar-la. Per la xarxa hi ha qui no estarà d’acord. Sobre tot els que es creuen en l’ús de la raó única i que fins i tot amb les seves pròpies dades, desmenteixen les del govern espanyol, dites per activa i per passiva.
Recomano veure aquesta presentació i reflexionar. No està feta amb l’idea de fer mal, tant sols evidencia unes xifres.
