La situació sanitària a Catalunya. Un desastre!!!

19 agost 2010 Sense comentaris

La sanitat pública catalana ha tingut aquests dies un desagradable incident, al morir a les portes del CAP de Santa Coloma de Cervelló, un membre de la policia local del municipi, a causa d’un infart de miocardi. El CAP, segurament per manca de personal durant el mes d’agost tanca les seves portes segons quins dies i té uns horaris limitats. Cert que a la porta hi ha un ambulància per casos urgents, però just el fatídic dia, havia sortit per atendre un altra emergència.

Realment la situació és caòtica. I ho és segurament per manca de personal de les empreses concessionades provocat per una manca real de recursos econòmics. Uns recursos que mensualment el govern català paga perquè es puguin prestar tots els serveis. Recordem que la mateixa Generalitat, a primers de juny d’aquest any ja va anunciar que els més de 400 milions que cada més destina a aquestes empreses. No se sap si va ser pagats o potser, degut als segon missatge de la Generalitat, tampoc han pagat juliol i agost. Ja van anunciar que aquests dos mesos tant sols pagarien nòmines. No és d’estranyar quan avui s’ha sabut que el dèficit de la Generalitat, a 31 de desembre de 2009, superava els 4.500 milions d’€. Vaja, una xifra gens menyspreable però que caldria esbrinar per saber en què han gastat els diners.

Com a experiència personal en podria afegir dos comentaris. El primer, va ser quan el metge de família, de capçalera, o com ara se li digui, em va recomanar fer una visita a l’oftalmòleg per verificar la visió del meu ull dret. Havia patit feia dos anys quatre ictus, infarts cerebrals, al costat esquerra i podia tenir alguns problemes de visió. Problemes que jo mateix havia posat en evidència. Notava que la meva visió no era correcta. Doncs bé, malgrat ser una prova urgent pels antecedents, la llista d’espera va ser de nou mesos. I això que es va considerar urgent. Després de les proves fetes, els resultats vas ser normals. Sense cap canvi. Això va ser abans de l’estiu. Avui, com considerava que continuava tenint alguns defectes de visió, he anat a un oftalmòleg i resulta que la graduació de les ulleres ha canviat. I molt. És a dir, després d’esperar nou mesos, el resultats de les proves correctes, resulta que sí tinc diferències en la visió. Menys mal que no era per perdre cap ull!!!.

El segon cas és que tinc una prova per fer amb el pneumòleg. Demanada el passat més de juny. Sense data. No saben quan em podran donar data de visita. Ni en un any. I com he dit abans, el tràmit és urgent pels meus antecedents d’ictus, de quatre ictus.

Cal tenir en compte que en el cas de Sant Cugat del Vallès, depenem de la Mútua de Terrassa. Entitat que el passat més de juny, per no haver de fer un ERO per manca de recursos econòmics, va acordar amb els seus treballadors fer una reducció de sous. Una mesura que dignifica a la gent de la Mútua de Terrassa, però que evidencia la manca de recursos i la manca d’organització de la Generalitat. La conselleria està portant a terme mesures impensables. Ara van anunciar que l’excedent de les vacunes del grip A, la grip de la mort i de la destrucció com la van anunciar, s’han de llançar. No s’han fet servir. I equival al 75% de les que van ser adquirides. Doncs la xifra que anirà a parar a la brossa és de més de 28 milions d’€. Sense comptar amb l’alt cost de la posada en marxa de la recepta electrònica (¿?). Un recepta que no té validesa fora de Catalunya.

Però el pitjor ha estat el cas de Santa Coloma de Cervelló. Desconeixo a quina empresa pertany el CAP que estava de vacances. Però de ben segur que la seva situació no li permet contractar més personal. Una suposició meva. Dubto molt que ho facin així de forma habitual. El personal sanitari, a més, està molt mal pagat. Infermers i infermeres marxen a altres països on reben un millor tracte i una millor compensació. Igual que amb metges i metgesses. Cal fer una reforma profunda en aquest camp. I altres temes que poden quedar aparcats abans de deixar la sanitat.

Una tasca més de les moltes, difícils i complicades, que cauran en les mans del proper govern de la Generalitat. Espero no siguin els mateixos ja que llavors la situació continuarà i empitjorarà. I com sempre, els ciutadans hauran de recórrer a la sanitat privada. Per cert molt més econòmica que la pública. Ja vaig comentar-ho l’altra dia. El cost anual d’una mútua privada, equival al que en tres mesos se’m descompta de la meva nòmina. I tant sols pels conceptes de sanitat. Cal que ho repensem. Això sí, els que ara són ja pensem en el co-pagament. Una forma d’encarir encara més la sanitat pública.

Llegir més »
Compartir |

La discussió sobre la LOFCA.

18 agost 2010 2 Comentaris

En aquest article de Mercè Escarra i Rubèn Novoa, ex militants de CDC, posen en dubte el Concert Econòmic proposat per en Artur Mas i explicat degudament per en Quico Homs a l’entrevista de l’Avui/El Punt. Fan una referència a diversos articles tocats i enfonsats de l’Estatut, que el TC s’hi va encarregar de fer i conseqüentment comenten que el concert econòmic no és possible, que és una frau i una mentida de CDC i de CiU.

Fan referència als furs de Navarra i País Basc i pels quals, ambdues comunitats gaudeixen d’un concert econòmic que pateix les revisions de l’estat cada cinc anys. Un concert que en casos sembla que amb la complicitat de PSC-PSOE i PP es vulguin carregar. Però això, realment, és un problema d’ells, de les seves forces polítiques i de la seva ciutadania.

En el cas de Catalunya, s’ha demostrat per activa i per passiva que hi ha aquesta possibilitat. El TC es va carregar el sistema de finançament de l’Estatut. Aquell finançament que tants diners ens portava segons van manifestar els tres líders del govern tripartit i referendat pels portaveus dels tres partits que hi donen suport. A la vista està que ara ha estat un engany. Els hi hem de tornar diners. Hem gastat més del que en tocava i per tant, aquelles xifres fantàstiques de fins a més de 5000 milions d’€ han quedat en xavalla.

Però tornant a la parella i al seu escrit, els hi ha dir que no defenso res de forma fatxenda. Per cert una paraula molt usada quan no se sap que dir. La meva defensa del concert econòmic no és pas fatxenda. És documentada per les lleis que emparen el finançament de les comunitats autònomes que no tenen els anteriors concerts econòmics. I aquesta llei és la LOFCA, per la que es regula el finançament. Ara mateix estem en la mateixa situació que la resta d’autonomies i per tant, gràcies al TC, podem sortir d’aquesta LOFCA i proposar una nova via econòmica.

Les defenses fatxendes estan molt ad hoc avui. Per exemple, són les que exclouen a la resta que no pensa com un mateix i a més se’ls afegeixen adjectius pejoratius. És a dir, són tots aquells que sense cap argumentació més, porten a les persones a la situació d’estar amb ells o en contra d’ells. No s’accepten més comentaris. Per defensar argumentacions cal estar documentat. No valen escrits retòrics i plens d’arengues. No val confondre conceptes per fer confondre a qui llegeix. I està clar que aquesta llei, la LOFCA, inclou el finançament de les administracions municipals. I per tant, quan es contempla una visió global de País, cal contemplar-ho tot. De totes formes, aquesta llei va ser modificada en el Congrés, el passat novembre de 2009, amb els vots favorables de PSC-PSOE, ERC, ICV i altres partits amb menor representació i amb els vots en contra de CiU, BNG i PP. Però malgrat aquesta modificació, la porta d’entrada encara hi és i permet fer Catalunya surti d’ella i es proposi el concert econòmic. Valgui dir que aquesta llei es va fer amb una idea del romanticisme socialista de convertir Espanya en un territori federal, objectiu que va quedar aparcat pels barons socialistes del moment.

Per tant, Mercè i Rubèn, aquesta proposta no és cap frau ni cap mentida. Això sí, ja que hi sou dins de Solidaritat Catalana, el que podríeu fer és explicar quines són les propostes econòmiques que formen part del programa electoral i de com s’arriba a assolir l’excel·lència econòmica de Catalunya. Sapigueu que les xifres que dóna la CCN són de fa tres anys i ara, el moment econòmic de la societat catalana ha canviat. Molt, ha canviat molt. Tant sols dir que llavors no hi havia una llista de més de 600 mil aturats, no hi havia tantes famílies instal·lades a la pobresa, no hi havia tants problemes greus com ara. Per tant, aquelles xifres caldria actualitzar-les. Com la de que un mileurista català cobraria 3000 € mensuals. Les grans xifres serveixen per fer macro discursos. Tocar de peus a terra és molt més complexa perquè desbaraten les idees i en casos es millor mirar en altres direccions per no veure la misèria que es trepitja.

La calma i el bon seny porten a millors conclusions i aporten millors idees. Us desitjo molta sort en el nou camí que heu emprès.

Llegir més »
Compartir |

NacióDigital entrevista a Joan Carretero

18 agost 2010 2 Comentaris

L’entrevista feta a Joan Carretero i publicada a Nació Digital, mostra de forma clara la situació actual dels partits que es barallen entre ells per ser els pares i mares de la independència de Catalunya. En Carretero es presenta tal i com és. No tinc el plaer de conèixer-lo personalment però sí a persones de Reagrupament que ara han estat nominades per la llista que es presentarà a les properes eleccions nacionals catalanes.

Està clar que com en altres casos, les lluites per poder assolir càrrecs en l’administració pública, la primera de Catalunya, estan deixant una trist realitat del que són i som les persones. Realment hi ha interès per assolir aquesta independència tant tocada per tothom?. O realment, en alguns casos, han vist una oportunitat de poder triar la butaca que els permetrà viure bé els propers quatre anys. I de pas, esperar a veure com es desenvolupa la situació per veure si es pot allargar quatre anys mes?. Les persones, els éssers humans són així. Ja ho va dir fins i tot en Joan Laporta. Entraré en política si és per ser president de la Generalitat. Com el joc de l’oca, de presidència a presidència i tiro perquè em toca.

A Solidaritat Catalana, on ara diuen que preparen unes primàries per confeccionar la seva llista faran el mateix. Designar càrrecs a dit i generar lluites internes. O és que els que hi ha no són persones iguals amb la mateixa idea?. I no em refereixo a la política. I a més, amb la resposta ja ben preparada. De ben segur que ja tenen un escrit fet en el que s’acusa a CiU i al PP, pel seu pacte del Majestic, per justificar que aquesta independència no es pugui assolir el primer de gener, i als 23 anys de governs d’en Pujol, etc., etc. Cal comptar que a Solidaritat Catalana hi han anat a parar els rebotats de Reagrupament, els rebotats amb ERC i un parell de Consellers Nacionals de CDC, que han estat en el CN sense pena ni glòria. I ho dic amb coneixement de causa. En López Tena ha assistit a algunes sessions i s’ha destacat per una votació a la contra de la resta de consellers (?) i la senyora Escarra, a la que ni coneixo personalment, no s’ha destacat per cap intervenció. Per tant, també dos persones rebotades de CDC.

Tornant a l’entrevista d’en Carretero, tant sols haig de dir que comenta un tema important. És quan parla del seu full de ruta. És cert. Tenen un programa electoral fet en el que contemplen totes les àrees i aspectes de la societat catalana. Fins i tot en temes d’ensenyament i sanitat. Al menys, en aquests quatre anys han fet la feina. I ho dic perquè l’he estat comentant amb els seus representants. I els altres?. De ben segur que no. Preparar un programa de gestió de govern és complexa i laboriós.  I també ho dic perquè ho he viscut en dues ocasiones per les municipals. Sé que són diferents, però quan es vol dur a terme una bona gestió, tant és sigui una empresa gran o mitjana. I per mostra clara, el que es va preparar a Sant Cugat per les municipals de 2007. Un programa en el que si van incloure les dotacions pressupostàries necessàries. I l’èxit està més que demostrat.

Quan a ERC, crec que s’estan equivocant. La deriva que porta ara mateix en Puigcercós, al meu parer, no és la més encertada. Cal que recordi on han estat aquests set anys i que han fet respecte d’aquesta deriva d’ara per la independència. I considero que hauria de ser molt més mesurat. Aquest missatge de que tant sols pactarà amb qui vulgui fer un referèndum els pot deixar al voral. Llavors ja no hi haurà temps. I cal que recordi que en aquests darrers mesos, ha fet intents i així ho ha declarat d’acostar-se a CiU i ha fet moviments tot al contrari. Cal fixar un objectiu i anar cap a ell. Les bifurcacions tant sols porten confusions a qui els segueixen.

(La imatge d’aquest article procedeix de http://naciodigital.cat))

Llegir més »
Compartir |

El top – manta. Un altre problema mal gestionat.

17 agost 2010 2 Comentaris

El problema dels top mantes fa molt que sona. Realment fa anys i la realitat és que en quasi tots els municipis de Catalunya es poden trobar. A l’estiu s’agreuja pel fet de l’increment de persones, sobre tot en poblacions costaneres, de vacances. Però també és cert que per les platges del nostre litoral circulen a totes hores i en nombroses quantitats. Un tema similar al de les xineses que ofereixen massatges i, com també s’ha denunciat fins i tot amb gravacions fetes, amb final feliç. És a dir, per una mica més del que cobren pel massatge, practiquen masturbacions.

Recordo l’estiu de 2009, quan a la ciutat de El Vendrell, van haver greus aldarulls entre els immigrants venedors, la policia local i els mossos i alguns ciutadans que anaven a favor dels immigrants. Tot va ser un lamentable espectacle. Aquell estiu vaig passejar pel nomenat passeig marítim de la ciutat i realment era impossible caminar. Tres fileres de mantes, la gent aturant-se a comprar i regatejar. Això sí, a regatejar fins al mínim. És a dir, potser el que volen aquests ciutadans que els defensen. Comprar imitacions de grans marques a preus mínims. Això em recorda l’explotació i l’esclavisme. Davant les queixes de comerciants i veïns i davant la manca de resposta de les administracions que tenen les competències, van decidir de forma lògica i correcta ubicar-los en un sol espai. Ara al menys no molesten el passeig de les famílies.

Però com he dit abans, queden els que circulen per platges, restaurants propers al mar, que porten els mateixos articles. Tot falsificat. I en aquest cas, els responsables d’aquests afers de la Generalitat i el govern espanyol, han preferit callar i deixar fer. Com si el problema no anés amb ells. I per tant les actuacions dels dos Ajuntaments ha estat encertada i correcta.

Està clar però que els inicis de tots aquests problemes comencen en el moment en que ciutadans en situació irregular arriben i s’instal·len a viure en les nostres ciutats. Recordem el cas de l’Ajuntament de Vic. Va demanar saber que calia fer i des de totes les administracions van dir que se’ls havia d’empadronar malgrat no disposessin de documentació. I els partits d’esquerres (?), al tractar-se d’un alcalde de CiU, tot d’una van aixecar les veus per batejar a l’alcalde de racista.

El mal de tot això han estat dues causes. Primera, la gran permissivitat d’aquests partits pensant que així guanyarien vots. Greu error. Hi ha tractats pels quals alguns no poden votar. I la segona raó, la més vergonyosa, és que no s’apliqui ni la llei que encara està en vigor a l’estat espanyol, de l’any 1968 ni es posi en marxa la nova llei d’estrangeria aprovada a l’UE de l’any 2008. En el cas de l’estat espanyol té data límit el 24 de desembre d’aquest 2010. I després ja no hi haurà excuses. Recordo que fins i tot el president Montilla va criticar a l’alcalde de Vic i a CiU per xenòfobs i racistes. En tot cas, l’il·legal ho era ell que no acomplia amb la legalitat vigent.

Ara, gràcies a la laxitud dels dos governs patim un problema greu i de difícil solució. Hi ha milers de persones en aquesta situació d’irregularitat i posar remei no és pas tant fàcil. El que demostra una vegada més la incompetència d’ambdós governs. Han anat a fer amics que no ens convenen. I com a darrera mostra, ara s’està donant el conflicte a les ciutats de Melilla i Ceuta, on activistes marroquins, islamistes, estan provocant greus problemes i els que ja han anunciat que provocaran. Solucions?. Difícils. Des dels dos governs s’ha reconegut la dictadura marroquina, la del monarca. I per tant no es farà res per no incomodar. Quan s’ha estat tou i han pres el pel, és difícil reconduir les situacions. Ja veurem com acaba tot.

Realment, la ineptitud, la ineficàcia, el fet de governar segons bufa el vent, porta a problemes greus com en aquest cas.

I no seria més fàcil fer les coses de forma correcta? Amb seny, seriositat i deixant de banda si els vots es perdran o no?. Les lleis estan per acomplir-les, les administracions han de ser les primeres i les que han de vetllar perquè així sigui. La resta, són simplement interessos electorals i de voler romandre en el poder. El mal serà quan ara marxin. Un problema més pels que ara entrin.

Llegir més »
Compartir |

Carta oberta a “Pepiño” Blanco.

16 agost 2010 1 Comentari

Benvolgut senyor Blanco, Pepiño pels seus amics. Ahir diumenge 15 d’agost, data emblemàtica des de sempre, vostè va sortir a la premsa amb un nou estirabot. Vegi que el meu escrit el faig en català, la meva llengua materna, la del meu País, esperant no tingui cap problema en que algun dels seus coneguts, com Aznar, li pugui traduir al castellà.

El seu nou estirabot és la proposta de equiparar els impostos que es paguen en aquest estat espanyol, Catalunya inclosa, als de la resta d’Europa. Veig que vostè per tal d’amagar les seves mancances en el seu ministeri, el de Foment, es dedica a llançar prèdiques absurdes i que poden ser només fruit d’una mentalitat equívoca, retorçada i potser ignorant. Sí, amb aquests tres adjectius. I suposo que deu ser per una de les tantes tàctiques que fan servir en el sí dels socialistes espanyols, els del PSC inclosos, per tal d’intentar mantenir-se en el poder. Un poder que els queda moltes talles gran. Un poder que no han sabut exercir i que han mantingut amb mentides i amb excentricitats com aquesta.

Suposo que les seves declaracions deurien ser fruit d’un manca de becaina, d’un àpat important. Si no ha estat així, encara ens demostra amb més fermesa que les seves capacitats per governar són del més baix nivell. Però com se li acut dir una frase com aquesta. Segur que ni tant sols ho ha pensat.

Tenim una societat en situació de greu fallida. Tenim unes administracions encara pitjor, ja que algunes, com la governada pels seus amics aquí a Catalunya ja no paga, un senyal de que la fallida és real. Té idea i coneixement de com està tot?. Ha pensat que encara no s’ha tocat fons? Ha pensat, amb la resta de companys del govern, que aquest setembre i la resta de l’any serà encara pitjor?. Ha pensat que gràcies als estirabots del seu president de govern, els ajuntaments i altres administracions públiques l’any 2011 patiran i de valent?. No, segur que no. Em dóna idea que des de la seva posició no veu molt més enllà de la llargada del seu nas. O potser els seus votants estan tots contents, viuen bé, no estant entre els més de 4,5 milions d’aturats?. No els hi ha embargat l’habitatge per falta de pagament?. Increïble. No sé pas on viu vostè.

Equiparar els impostos a Europa no em semblaria gens malament sempre i quan la resta de conceptes d’un estat també ho estiguessin. Per exemple, el batejat com salari base interprofessional. Sap vostè que en aquesta Espanya gloriosa i imperialista és de 633,30 € mensuals?. O sigui, el que vostè deu gastar per muntar una roda de premsa per dir la bajanada que ha dit. Sap com estan a la resta d’aquesta Europa a la que ens vol igualar?. No, segur que no. Però per si cap dels seus col·legues ni col·laboradors li han dir, li deixo aquí un enllaç en el que podrà comprovar-ho. I sinó en té prou, li deixo un altra enllaç en el que figura la disposició oficial del seu govern. De totes formes, si ho llegeix espero no em surti que encara hi ha quatre estats de l’UE que el tenen més baix. Vostè vol que paguem més per disposar d’infraestructures de primera. Miri, el felicito. Per una vegada vostè a reconegut que les d’ara no ho són.

Li recomano surti més al carrer i s’assabenti de la realitat. Però no surti per anar a fer-se banys de masses amb jubilats portats d’arreu perquè li diguin que és molt maco. Així qualsevol. Surti de debò. Vagi a mercats de barris normals, visiti centres comercials, parli amb venedors d’automòbils. Aquests darrers li podran explicar que les vendes els hi ha caigut un 43% en el que portem d’agost.

Però podem seguir. Per exemple, la sanitat pública. Aquella que diuen és gratuïta i per la que volen cobrar per serveis, el co-pagament. Sap, a mi la sanitat pública em costa molts diners, però molts. Per comparar, la meva esposa paga una entitat privada. Té un cost inferior als 900€ anuals. Una quantitat inferior a la que em descompten de la meva nòmina en dos mesos i pels conceptes de seguretat social. Sap que per fer-se una visita amb un oftalmòleg hi ha una llista d’espera d’uns nous mesos?. Com un embaràs. Quan al final et toca la visita quasi ho pots celebrar igual que un part. Sap que per fer-se una visita amb un pneumòleg no hi ha data prevista?. Que supera l’any?. Això sí, no ho parli amb la seva companya de partit a Catalunya perquè li vendrà uns historia totalment contraria.

Sap que les escoles públiques d’aquest estat són de les pitjors d’Europa i estan per sota d’alguns països que habitualment els diem del tercer món?. Vostè coneix les xifres del gran fracàs escolar? Sap que a les universitat públiques catalanes, aquest proper curs, més de 5000 alumnes han quedat fora per manca de places?. Això sí, el del ministeri estan estudiant preparar beques perquè marxin a estudiar a altres punts de la pell de toro. Genial. Un any perdut. Perquè està clar que per enguany això no queda solucionat. I a més, per què han de marxar a estudiar fora de Catalunya els joves catalans i les joves catalanes?. Sap que tot això ha estat per una maca de previsió del seu col·lega ministerial?.

Bé, no segueixo més perquè aquest article està resultant llarg. Però podria omplir pàgines i pàgines amb les mancances que hi ha en aquest estat i per les que no ens podem equiparar a Europa. Ara, si el que vol són més diners, digui-ho. Però clar. Però abans reconeixi que han gastat molt en altres històries que no feien falta. Recorda els 12 milions d’€ per fer el web de la presidència europea?. Aquest bloc meu, em costa 60€ cada any i la meva feina. Quines diferències, no?.

Facin la feina ben feta. I si no en saben més, marxin. Jo no l’he votat i ja porto molts anys veient com es mou pels governs espanyols. Fins ara no ha demostrat res. Tant sols l’he vist com surt en grans trobades a fer grans arengues. Sap greu veure com a sobre l’aplaudeixen. I com he dit abans, la majoria jubilats, als que els hi ha congelat les pensions i els hi abaixaran.

Miri, sap què?. Plegui. Però no tanqui la porta quan surti. La deixa oberta a veure si darrera seu marxen tots. De totes formes, gràcies a les seves nefastes actuacions ara ens arribarà el Tato acompanyant al senyor Rajoy. Una de les grans desgràcies espanyoles. O gent d’ultra dreta i conservadora com vostès o de l’extrema dreta irracional com el PP. Espero que aviat els puguem perdre de vista.

Llegir més »
Compartir |

El malalt agonitza. I l’herència?

13 agost 2010 2 Comentaris

Sembla ser que l’agonia del malalt portarà problemes greus. I el malat és l’actual govern de Catalunya. I els problemes seran que no hi haurà herència de la que s’hagi de pagar l’impost de successions i donacions perquè no hi ha res. Ans al contrari, quedaran nombroses deutes que caldrà pagar perquè la possible junta d’acreedors exercirà el seu dret a cobrar.

D’una banda, ho torno a repetir, les empreses dels consorci sanitari de Catalunya esperen a rebre tots els diners que se’ls deuen. Cal recordar que a finals de maig, el govern ja va advertir que el mes de juny no el podien pagar. I la no gens menyspreable xifra de més de 400 milions d’€ no la van pagar. I com de moment no han fet cap roda de premsa per dir que ja ho han fet, cal suposar que juliol i agost tampoc. A més, ja van advertir que aquests dos mesos tant sols pagaven nòmines. Bé, qui realment les paga és La Caixa, gràcies a un crèdit concedit per poder fer front a les seves obligacions amb els treballadors i treballadores. La mateixa Caixa que l’any 2006, crec recordar, va perdonar la xifra de més de 30 milions d’€ dels interessos d’un crèdit que no es pagava. No cal dir quin partit polític va ser el beneficiat. Remenant per les hemeroteques surt de forma ràpida.

D’altra banda, l’altra dia la consellera de Benestar Social va afirmar davant els micròfons de Catalunya Ràdio que ara ja hi havia unes 80 persones a Catalunya que rebien les prestacions de la Llei de Dependència per poder tenir una persona, pagada, que pugui assistir a la persona malalta amb greus discapacitats. I va apuntar que per gener (¿?¿?¿?) del 2011, s’arribaria a uns 250. És a dir, fa ja uns quants anys que el president espanyol es va despenjar amb aquesta idea i els acompliments són nefastos. En l’informe anual del Síndic de Catalunya, respecte de l’any 2009, fa esment a aquest tema ja que ha rebut nombroses queixes per aquest tema.

D’altra, tenim els més de 25 milions d’€ en vacunes per la grip A, la mortal de necessitat, que han quedat en els magatzems i que no serveixen. Les han de llançar a la deixalleria especialitzada. Em va causar un somriure quan la consellera va dir que potser les guardarien fins a l’inicia de la nova temporada a veure si la ciutadania acceptava posar-se-la. Amb mi que no compti. No sé si tenen una caducitat tant llarga.

I per acabar, la darrera xifra dels 690 milions d’€ que l’estat reclama a Catalunya per haver gastat més del compte. Les bestretes fetes en els anys 2008 i 2009 han superat en aquesta xifra el finançament que ens correspon. Una xifra que cal pagar. O que serà deduïda dels diners dels anys 2010 i 2011.

Per altres vies, també es pot veure que gràcies al govern espanyol, els mateixos que els d’aquí, els pagaments que han de fer als Ajuntaments queden congelats. Una forma de dir, ja que porten un retard de més de 5 anys en pagar. El deute de l’estat amb els Ajuntaments és multi milionari. I aquí no cobra ningú. Però el mal és que el proper any, no es podran demanar crèdits a les entitats bancàries ni caixes. No hi haurà ni un cèntim. Dels molts milions que les entitats financeres han rebut per tapar els seus forats, més de 150 mil milions d’€, no es veurà res. I això portarà a molts Ajuntaments a fer suspensions de pagaments o fins i tot a declarar-se en fallida.

Tot plegat un futur que més valdria no arribés, a no ser que la única part positiva és que marxaran. Però ho faran amb un suspens general enorme. Han descapitalitzat Catalunya, l’han empobrit fins a límits intolerables i increïbles. Mai s’havia arribat a estar en aquestes situacions. Mai. Des que la democràcia va arribar, s’han passat problemes greus que amb ganes de fer i voluntat s’han superat, però ara, la situació és tant negre que no hi ha cap llum, ni per petita que sigui, que pugui donar idea de cap a on cal anar.

El més simpàtic del tema és que els hi ha que ho tenen tot solucionat. Volen declarar la independència de forma unilateral pel proper gener. El mal és que no tindran diners ni per contractar als del cobrador del frac perquè vagin a Madrid a demanar el que ens correspon. Això sí, fum d’encenalls molt. Seriosament, val a dir que no hi ha pitjor cec que el no vol veure ni pitjor sord que el no escolta.

Sóc un dels molts militants de CDC que volem aquesta independència però no feta així. Apart de la declaració cal tenir alguna idea més. Cal saber com es generaran empreses, llocs de treball per recuperar els més de 600 mil aturats i aturades. Com es podrà pagar la sanitat, les escoles, el transport, etc. Però el seu discurs és el dels miracles. I, amb tot el meu respecte, després dels que van quedar escrits a la Bíblia no he escoltat de cap més. Tindran la il·luminació divina?. No ho sé. Cal ser molt més seriosos. Independència sí, quan sigui viable per a tothom. Primer que des de l’estat espanyol ens donin tot el que ens pertoca i és nostre. Quan estigui a la caixa, llavors parlem. Amb deutes no. No tinc ganes de pagar més.

Llegir més »
Compartir |

Laia Bonet, futura numero 2 del PSC-PSOE?

12 agost 2010 3 Comentaris

Ahir, 11 d’agost, en el programa del Matí de Catalunya Ràdio, van entrevistar a Laia Bonet, del PSC-PSOE. Una dona de l’equip d’en Collboni. De l’època Collboni. En Vilà va estar prou bé en les preguntes però la possible i futura numero 2 de la propera llista dels socialistes per les properes eleccions al Parlament va mostrar que no està preparada. Puc entendre que vulguin fer el mateix que ha fet CiU al posar Meritxell Borràs, però estar clar que les comparacions són odioses i en aquest cas encara més.

Deixo l’entrevista perquè es pugui escoltar i observar quines van ser les seves respostes. Està clar que eren del manual del bon socialista. Quan li van preguntar sobre el tema de l’Estatut el primer que va fer va ser parlar malament d’en Artur Mas, al que va batejar de pare de la criatura. I que era un mal pare perquè havia comentat que ara l’Estatut està en via morta. Mal pare?. Senyora Bonet, els pares i les mares, els bons, són els que saben i reconeixen les mancances dels seus fills i filles. Els bons pares i mares són els que no amaguen els defectes dels seus fills. I en Mas ha reconegut de forma clara on és ara l’Estatut. En via morta i a punt de desballestar. Bé, desballestat ja ho està. Ara quedarà a peces.

De totes formes va tornar a repetir el que en Rodríguez ja va comentar i que en Montilla va afirmar. Ara, es poden fer lleis per anar recuperant tot allò que el TC s’ha carregat. És a dir. Aniran per la porta del darrera?. Si això és pot fer, per què coi hem estat esperant quatre anys esperant?. No es podia haver fet el mateix abans?. Què vol dir això ara?. Que el TC és un tribunal de luxe?. Que les seves sentències es poden esquivar amb altres lleis?. Quina mena de histories són aquestes?. Realment increïble.

De totes formes va haver molt moments d’incertesa en les seves respostes. Molts moments en els que vam poder escoltar uns silencis llargs. No sabia que contestar. No sabia que dir a algunes de les preguntes que li feien. I en casos, no responia a la pregunta però anava a fer un tomb per Úbeda. Si realment ha de ser la numero 2 de la llista i presenta aquesta agilitat en les respostes, com deu ser el 4?.

Quan van incidir en la seva possible posició, no va respondre res. Anava novament a Úbeda i tornava. Això sí, al final va sortir amb una resposta feminista. Va començar a comentar la pèssima valoració de les dones ben preparades. Va tornar a comentar que sempre estan a nivells més baixos que els homes. Doncs ella no és de les que precisament estigui en aquesta situació.

Un altra dels punts interessants va ser quan va negar que Carme Chacón hagués dit que a ella ja li estava bé la sentència sobre l’Estatut. Va negar-ho em tres o quatre ocasions. Els seus arguments van ser genials. Va argumentar que no ho podia dir perquè no era la postura oficial del PSC ni de l’executiu al qual la senyora Chacón pertany. No deu llegir ni diaris ni escoltar als seus companys i companyes del partit. Una mostra més que la mentida i la negació forma part del seu estil.

En resum, havia de parlar de molts temes i no ho va fer de res. Això sí, torno a dir-ho. Va estar més pendent de criticar a Mas que a parlar de les seves propostes i idees. Una de les fórmules habituals de tots els partits ara en aquests moments. Atacar al que consideren serà el guanyador i que els deixarà a la oposició. Això sí, encara no toqui.

Llegir més »
Compartir |

Sóc aquí Mercè, esperant el 24 d’octubre.

8 agost 2010 4 Comentaris

Mercè, en el teu article escrit en el bloc que ara heu fet per Solidaritat Catalana hi ha una gran part de rebuig cap a CiU i cap a CDC per raons que hom coneix. En Rubén, la teva parella, va ser despatxat de CDC per unes qüestions que tothom coneix ja que va sortir publicat a la premsa. Puc entendre la teva ràbia pels fets i el teu odi en vers CDC perquè això va suposar que et sumessis a Rubén i tu mateixa lliuressis el teu carnet de militant i et donessis de baixa del partit. Repeteixo que ho entenc.

Entrant en el que dius en l’article sobre el concert econòmic, jo mateix en un principi vaig creure que això era impossible. Que en Mas havia sortit amb una proposta impossible. Si llegeixes el meu article http://www.miquelquintana.cat/concert-estatut-o-independencia/, fins i tot jo vaig creure en un principi que no era viable. Després vaig consultar amb un amic, expert en dret constitucional i la via que presenta en Mas és viable. És a dir, la Constitució no afecta per a res i l’Estatut tampoc. Totes dues Lleis contemplen aspectes diferents. L’Estatut parla del finançament per l’Estatut però a la vista està que tal i com l’han pactat els de l’actual govern, difícil ara modificar-lo. Perquè a més, ha quedat ja malmès per la sentència del recurs del PP. Ja sé que falten altres sentències. També ho he comentat en articles meus. I per això vaig dir que primer calia esperar a veure com quedava al final.

En canvi, la LOFCA, llei orgànica, sí es possible modificar-la. Quan dius que cap govern espanyol ho farà és una afirmació una mica agosarada. Cal que a Catalunya siguem forts i puguem enfrontar-nos amb aquesta força. De totes formes, els falsos salva pàtries veig que no us han comentat res de res. O potser és un secret que no pensen desvetllar fins al dia en el que un d’ells sigui nomenat president de la Generalitat?. És curiós però, que durant tots aquests anys qui encapçala aquesta plataforma, partit o el que sigui, no hagi dit res i hagi estat fent com si res anés amb ell. Vull dir que no ha tingut problemes ni ha fet escarafalls en tenir al seu costat a la llotja als personatges que hagi calgut. I no em val dir que abans no podia fer-ho. Abans podia. Si no són convidades, les personalitats no assisteixen. Per tant ha estat ell qui les ha convidat amb tots el honors.

Independentment d’això, et remuntes a la història de Catalunya. Fins i tot parles de Carles III. No cal, la història pels llibres però la realitat la vivim cada dia tant sols llevar-nos del llit. I el que cal és pensar o treballar pel present i pel futur. Llavors van ser uns moments i ara són diferents. La diferència potser està en que abans hi havia gent més preparada i ara no.

El tema econòmic, la crisi que actualment patim i el concert econòmic formen part del mateix capítol de la campanya. O és que la crisi no és resol amb diners?. I ara per ara, gràcies al govern espanyolista del tripartit, estem com estem. Sense un cèntim a la caixa, amb deutes milionàries en el sector sanitari, amb infraestructures sense fer, amb manca d’escoles, amb deutes a la ciutadania per la llei de la dependència, amb un préstec sindicat  amb La Caixa per poder pagar les nòmines, amb unes normatives restrictives que fan que ni juliol ni agost es pagui a proveïdors, amb una despesa milionària amb informes inútils que encara està per resoldre, amb 28 milions d’€ de vacunes de la mortal i perillosa grip A que s’han de llançar, etc. etc. Aquest és el panorama. I quan parlen del finançament, com resulta que han estirat molt més el braç que la màniga, ara a finals de 2010, quan s’hagin de passar comptes amb l’estat, encara els haurem de retornar diners perquè les bestretes fetes superen el que ens pertocava. I on eren tots aquests independentistes?. O potser com encara hi havia futbol a la televisió i als camps no els preocupava?. I parlant de futbol. Les pantalles gegants es van posar en moltes ciutats i pobles de Catalunya. I va ser una mesura de seguretat encara que després en la majoria de llocs hi va haver aldarulls. I en Duran va ser qui va proposar la pantalla del Prat?. Quina autoritat té?. Compte que el permís els hi deurien donar des de l’Ajuntament, un tema que suposo deus conèixer. I resulta que és un Ajuntament d’ICV. Però encara haig d’escoltar algú oposant-se. I per twitter, molts independentistes de cap de cap de setmana vaig llegir com anaven seguint el partit amb la justificació de que eren jugadors del Barça. Quina pena d’excusa!!! O és que ja es preparava la candidatura d’en Laporta i així lligava tot?.

Repeteixo que entenc la teva ràbia i odi. Però que no et cegui. I si alguna cosa et fa dubtar, consulta amb els experts com faig jo. És la millor formula. Els remeis de les barres de bar amb la xibeca no porten res més que equivocacions. I no mal interpretis la meva frase. No dic que tu vagis a cap bar, però hi ha molt expert que ni tant sols sap llegir ni escriure. I en política menys.

Quan al fet que molts militants de base de CDC marxen haig de dir que no ho sé. No tinc idea de quants ni si és cert. Però Consellers Nacionals, fins ara, des de l’any 2008 en el que vaig ser nomenat, tant sol ha marxat un. I no cal te’l presenti. Però fins ara no ha deixat la militància. No ha tornat el carnet. O al menys que tingui la informació. El que si et puc dir és que en els darrers mesos el nombre de militants ha crescut. I això sí ho sé de bona tinta. Al menys en la comarca de la que sóc conseller i membre de l’executiu comarcal, on rebem totes les noves altes. No sé si serà perquè els agrada patir o el fracàs. Però la realitat és aquesta. Una abraçada Mercè.

Llegir més »
Compartir |
« Apunts antics
Apunts nous »
Subscriute al Feed RSS Segueix-me a Twitter!