Els temes que comentaré no són pas nous, venen de fa temps però darrerament s’agreugen de forma més clara, molt més a la vista de tothom i no sé si és deu a una vaga encoberta del cos policial de Catalunya, el Mossos d’Esquadra, però segur que deu haver alguna raó que no arriba a l’enteniment normal d’una societat lliure, democràtica i en la que els drets humans han de ser la bandera d’un País que ha optat per aquesta via.
Avui El Periódico publica una carta d’un lector en la que comenta una situació que quasi frega el ridícul més impactant. Parla d’un soci del FC Barcelona que en el darrer partit Barça – Real Societat, un soci amb més de 40 anys d’antiguitat i que havia portat un termo amb caldo per ajudar a passar el fred, va ser convidat per uns Mossos a abandonar el camp i fer fora l’esmentat termo per considerar-lo un estri perillós. Certament el fet mereix un ja famós #etfelicitofill cum laude per diverses consideracions. El propietari del termo no va ser advertit a l’entrada, perquè les persones que controlen els accessos com el personal de seguretat del club, no ho van considerar així. No dic que les mesures de seguretat hagin de ser portades a terme amb eficàcia però possiblement, els Mossos que van intervenir en aquest cas, deuen ser fans de sèries televisives d’origen americà on tothom és culpable sense més i molt més quan poden sospitar que el terrorisme s’amaga darrera de cada persona.
En la mateixa pàgina, parlant de la versió paper, apareix un altra carta signada per un ciutadà de Premià de Mar, en la que denuncia que uns membres de la policia local de Barcelona el van multar amb 200 € per portar al CAT a la matrícula del seu cotxe. Cal veure que l’esmentada multa està redactada en castellà, llengua que en tot moment van fer servir els agents municipals quan si van adreçar al ciutadà, segons manifesta en la seva carta. Un cas que ja és habitual però no tan sols en la de Barcelona, sinó en moltes ciutats, on la llengua vehicular dels policies locals és el castellà.
Però el més impactant ha sigut l’escenari que he pogut contemplar a l’estació de Terrassa dels FGC. El desplegament de Mossos d’Esquadra amb uniforme i vestits amb roba de carrer era espectacular. La seva missió consistia en aturar a tots els ciutadans no comunitaris que sortien del tren en el lloc on s’ha de validar els bitllets abans de sortir. La seva plantada, el desplegament, les formes de parlar a les persones era realment lluny del concepte de servei a la ciutadania i si certament estaven en un moment d’identificació de possibles terroristes, tan sols calia posar uns lluminosos advertint del que estaven fent.
Què està passant?. Podria ser que els agents de l’ordre públic estiguin fent una vaga encoberta per tal de pressionar al govern i a la fi han de ser els ciutadans els que paguin la festa?. Si realment volen pressionar al conseller Puig i al govern potser cal que munyin les neurones i trobin altres vies. Tocar el voraviu a la gent del carrer, a la ciutadania és el que tothom acostuma a fer, però cal que trobin altres vies. Escridassar al president de la Generalitat en castellà no ha portat beneficis i aquest deu ser el següent pas en la llista d’accions a prendre.
No val oblidar però, que fa pocs dies que aquest govern va votar juntament amb el PP, la prohibició del CAT en les matrícules dels vehicles. Un tema per estudiar ja que quan va succeir anteriorment, el ara conseller va anunciar que en la seva moto el portava i de forma molt digne. Benvolgut conseller, ets dels pocs membres de CDC que mereixia el meu respecte i per raons de tipus personal, però amb això i les teves promeses de paraula no acomplides, has passat a engreixar la llista dels que ja no el mereixen.
Penso que la responsabilitat del govern i en aquest cas del conseller de torn ha de servir per alguna cosa més i per tant espero reaccionin i facin alguna cosa que impedeixi que els mals de queixals o de peus d’un sector del funcionariat no vagin a perjudicar encara més a la ciutadania.
Per acabar només afegiré un comentari. Cal que els Mossos que vesteixen de carrer facin un gir en les seves formes de vestir, ja que apart se’ls veu d’una hora lluny, la uniformitat no uniformada queda palesa.
