A ran de les eleccions espanyoles i les declaracions a peu dret, al carrer on tenim la seu de CDC i davant un micròfon de Ràdio Sant Cugat, en Lluís Recoder, actual alcalde de la ciutat i guanyador de les municipals per gran majoria i per tercera vegada consecutiva, va comentar el que molts opinàvem aquella mateixa nit. Hem aguantat la sotragada de la bipolarització d’Espanya però no em millorat els resultats. Ens hem quedat com estavem però amb menys vots.
Des llavors s’ha desfermat una gran manifestació periodística en vers en Recoder, per part de tots els mitjans de comunicació, en el sentit de treure’l a escena com el gran relleu de la cúpula directiva del partit. Consti que ell mai ho ha manifestat d’aquesta forma. El seu respecte en vers l’actual líder, Artur Mas, ha estat sempre correcte i ferm. El que ha dit, en moltes ocasions i davant molts micròfons, és que dins del Consell Executiu Nacional, de la direcció del partit, calen certs canvis. Canvis per millorar la situació actual de CDC, per obrir el partit a més ciutadans aprofitant la proposta d’en Mas de la Casa Gran, en la que es poden encabir tots aquells catalans que encara creguin en Catalunya i en una política seriosa, amb aportacions i idees noves, que portin solucions als problemes d’ara. Hi ha qui ha de deixar el seu càrrec i retirar-se. No per posar-los en el museu del partit, sinó en un lloc important on puguin ajudar però des d’una vessant ideològica i no executiva.
En Recoder ha de tenir accés a la direcció del partit. La seva gran experiència no es pot deixar al marge. No se’l pot desaprofitar. Si són llestos ho faran. Si entrem en problemes de por a perdre el lloc, llavors no aixecarem cap. La seva potència la puc signar. Puc garantir que no te final. No hi ha forma. Puc donar fer, com un notari, que el seu carisma, el seu caràcter, la seva seriositat en el que fa, el seu atractiu per les persones és un xec en blanc pel partit. Haig de confessar que no és nou per mi. Porto ja anys a CDC i a l’executiu local i l’he vist participar en diverses conteses electorals i altres actes i és en Recoder el que aglutina a les persones.
Quan va dir la frase de que la direcció del partit havia de ser polièdrica, va encertar la paraula. Exactament ha de ser així. Hem de poder estar junts els diferents, els que escorem més cap a l’esquerra, socialdemòcrates, els de centre i els que van més cap a la dreta. Sí, aquella dreta catalana de sempre que no te res a veure amb l’espanyola. La dreta moderada, de centre – dreta. La dels emprenedors catalans del segle passat. Però a més, i com he dit abans, els que sense ser de CDC poden confiar en que aquest és el partit que pot portar endavant Catalunya.
L’altre dia em vaig trobar amb una persona que militava, sí militava, en un partit nacionalista català i que va ser molt activa en les darreres eleccions municipals. A la meva pregunta del perquè de la seva decisió, em va donar una resposta clara i curta. Ja estic fins al cap damunt. L’espectacle dels que fins ara eren els meus ja no el suporto. Ara espero a veure que passa amb en Lluís Recoder i llavors vindré a picar a la porta de la Casa Gran.
L’altre dia em vaig trobar amb una persona que militava, sí militava, en un partit nacionalista català i que va ser molt activa en les darreres eleccions municipals. A la meva pregunta del perquè de la seva decisió, em va donar una resposta clara i curta. Ja estic fins al cap damunt. L’espectacle dels que fins ara eren els meus ja no el suporto. Ara espero a veure que passa amb en Lluís Recoder i llavors vindré a picar a la porta de la Casa Gran.
No és la primera que m’ho diu ni la segona. També estic d’acord amb que el nostre enemic i el de Catalunya és el PSC i la seva dependència del PSOE. Els seus grans dirigents ho són. No podem deixar que els socialistes omplin l’espai que des de sempre ha sigut el nostre. Per tant “l’enemic” a batre no és Esquerra. Encara poden moderar el seu discurs i, si les seves bases ho saben fer, poden venir. Si volen sumarem.
Per tant, en Lluís Recoder tindrà en mi un amic, un seguidor, un company de camí. Sap que pot comptar amb mi i no cal que li digui ni li recordi. És prou llest per saber-ho i de fet ho sap. Soc incondicional.
