Avui s’ha fet la presentació oficial de la nova imatge de CiU davant la militància i els mitjans de comunicació. Una imatge en la que el nou missatge vers la ciutadania és la il·lusió, la de saber que hi ha un partit polític que pot defensar els interessos de tothom. Generar il·lusió per poder canviar, sortir de la grisor en la que ara som immersos. Generar Il·lusió per veure un futur proper en el que tothom torni a tenir un somriure al sentir-se segur davant la quotidianitat, segur davant la societat. Un somriure per poder tornar a tenir una feina que permeti anar endavant. Un somriure al poder gaudir de més tranquil·litat.
Actualment vivim en una situació grisa, fosca, amb la que resulta difícil veure el futur, ni tant sols l’endemà. La boira que han instal·lat els socialistes en el nostre País i en la resta de tot l’estat espanyol no permet veure res clar. Qui pugui dir que disposa d’un futur clar i nítid és un gran afortunat.
No dic pas que la solució a tots els actuals problemes els resoldrà CiU des d’un nou govern. Qui cregui això està molt equivocat. Costarà molt i el que reclami solucions als primers 100 dies no està pensant amb claredat. Sóc conscient que hi ha moltes persones, famílies, autònoms, petits i mitjans empresaris que necessiten tenir una garantia de que ben aviat es resoldran tots els seus problemes. Hom sap que construir costa més que derruir. Tant sols cal que amb aquest somriure que avui ofereix CiU tothom comenci a construir de vell nou, a reconstruir allò que els queda.
CiU no disposa de cap vareta màgica. CiU té un equip humà amb ganes de fer, de refer i de renovar aquesta situació amb un gra líder com en Artur Mas. CiU també té simpatitzants i militants que no ho estan passant bé. Però creuen en l’equip. Creuen en el projecte. En canvi, qui pot confiar en uns partits que després de sis anys en el govern tenen el País i els seus habitants desmoralitzats, sense feina, amb problemes de pagament d’hipoteques, amb desnonaments. Mai havíem vist tanta gent anar a recollir menjar als bancs d’aliments. Anar a entitats de caritat a demanar ajuts. Anar als Ajuntaments a sol·licitar ajust de menjadors pels seus fills i filles. I tot això no ho ha generat ni ha intervingut mai la gent de CiU. Ho han vist des d’una tribuna anomenada oposició, sense poder fer res ja que el corró dels tres partits en el govern ho impedeixen. Han fet i desfet al seu aire. Han generat despeses innecessàries. Amb un president que ha volgut donar la imatge de ser de ferro però realment és de cartró. Amb un vicepresident que l’havien d’ubicar en algun lloc per assegurar-li uns ingressos, dedicat a obrir delegacions de la Generalitat per arreu amb un cost molt elevat. Amb unes lluites intestines que han quedat paleses davant l’opinió pública i que han volgut amagar darrera un maquillatge dolent. Han manat amb les instruccions rebudes des de Moncloa. No ho dic jo. Ho diu el seu web i al peu de pàgina es pot llegir. El web és del PSC – PSOE. I la seva única idea, quasi obsessiva, ha sigut intentar derrotar a CiU abans que governi.
La presentació d’avui té una gran importància. Apart de generar confiança, hem pogut veure dos vídeos. En un, una dona jove, després de trobar-se en diferents ocasions davant un home jove, reflexiona, va a trobar-lo i li dóna un petó. Això vol reflexar el que ens acostuma a succeir a moltes persones. Tenim davant nostre cada dia la solució i no actuem, fins que un dia prenem la decisió d’anar a trobar qui ens pot agradar i amb qui volem estar. El petó és tant sols la forma en la que els catalanistes s’incorporen al projecte. És un pacte de compromís.
L’altra vídeo, a l’estil més cinematogràfic de Braveheart, mostra com tots podem anar plegats per assolir el millor per Catalunya i per nosaltres. Junts podem fer més que separats. El conjunt fa molt més que la unitat.
Per acabar, la nova sintonia o cançó del partit no m’ha generat força. Potser perquè és la primera vegada que la sento. No sé si la arribaré a fer meva però crec, al meu parer, que li falta una mica més de ritme. Un ritme que ajudi a actuar, que ajudi a no defallir en la gran tasca que hi ha per fer. Un ritme que ens farà falta perquè se’ns gira feina i cal fer-la al compàs d’una melodia que ens ajudi a suportar la reconstrucció d’un País malmès.
Miquel, crec que tots els elements als que fas referència no es veuen prou encarnats ni amb el logotip ni amb els missatges de sortida elegits. Crec, de fet, que el vídeo de la parella no té ni substància ni contingut. Potser perquè no sóc proper a CiU i no desplega l’efecte que tu cites.
En tot cas, i com espero desenvolupar en un post ben aviat, em sembla que tindrem una campanya, des del punt de vista del màrqueting i comunicació política, interessant. Amb apostes i innovacions, que potser no tindran prou encert, però que el fet de córrer un risc ja és una bona noticia.
Albert, crec que els punts de vista al igual que les opinions tenen la propietat de comentar-se i discutir-se. Està molt clar que fins i tot els colors no són els mateixos per persones diferents. Tot va en funció de la persona, de les seves capacitats, de l’analisi que faci i del món en el que estigui immers. Les opinions que ahir podiem haver escoltat sobre la presentació fent una enquesta, podriem haver trobat moltes i cadascuna molt respectable i respectada.
El que possibloement et pot és el fet de tenir una certa aversió cap a CiU, cap a CDC i això et fa ser imparcial.
Acabo de penjar un altra apunt en resposta al teu. Aquest que comentes és el d’ahir. A reveure.
[...] No vull que les meves paraules es puguin interpretar malament, però aquest estil de fer em recorda molt el que en Artur Mas ja va comentar el dia de la seva presentació com a candidat en el Palau de la Vall d’Hebrón. De fet l’amabilitat que CiU vol mostrar és la que figura ara en el nou logotip. El somriure. Ja vaig fer un anterior escrit en el que vaig comentar-ho en http://www.miquelquintana.cat/la-nova-imatge-de-ciu/. [...]