Ahir el Parlament de Catalunya va viure una jornada de molta feina ja que el govern català va incloure molts temes que representen noves lleis pel nostre País. Sobre el tema de la llei de consultes populars ja vaig fer ahir el meu apunt. De totes formes m’agradaria afegir que em sembla un autèntic despropòsit el que han aprovat, i pitjors despropòsits, els comentaris que a la xarxa de Twitter han anat deixant alguns dels seus militants i sobre tot diputats i diputades, intentant convèncer de les bondats de la nova llei, en la que, no ho oblidem, Catalunya i el seu Estatut, dependrà sempre del govern de torn a Espanya.
Però també és va parlar de la nova distribució geogràfica i territorial de Catalunya. La Llei de Vegueries. Aquí sí que es veu el llautó, i molt lluent, del que pretenen els membres dels tres partits. Si fos diputat hauria anat al Parlament amb ulleres de sol.
Pretenen tirar endavant una llei amb gran debilitat política, que no té el suport del territori (tant sols cal veure la reacció del Síndic d’Aran i la ciutadania del Penedès) i sense cap rigor jurídic. Està clar que això representa un pas enrere en l’autogovern del nostre País. Però el més greu, en un informe d’Interior ja diuen que ara no és el moment, que la llei de vegueries no està prou madura jurídicament. Llavors senyors, a què juguem?. Quins arguments desconeguts hi ha darrera aquestes preses?. Potser crear un SOM a mida pels que hauran de deixar els llocs que actualment ocupen?.
Abans de fer aquesta llei, sense cap base jurídica, caldria haver començat per una llei marc: governs locals. La ventafocs del sistema públic de les administracions. Després afrontar vegueries i àrees metropolitanes. Però com ens tenen acostumats, han de construir sense base i per les taulades.
El senyor Montilla i altres membres del PSC, que formen part de l’executiu del PSOE, han previst que cal reformar lleis estatals per poder fer aquestes vegueries?. Em causa gran desconcert. Per les consultes hem d’anar a veure al cosí de Zumosol i en canvi, per aquest assumpte van directes. Com és de preveure, i ja ho han anunciat, aquesta llei no tirarà endavant perquè la unidad actual de España no puede modificarse. No són paraules meves.
Però el que més greu en sap és que tot el redactat s’ha fet d’esquenes a la primera força política del Parlament, de CiU. I això demostra un cop més les formes i maneres de governar. Una forma que recorda certs tics totalitaris i de menyspreu a la oposició. Està clar que ho han fet com a revenja pel cas Estatut. Encara no ens ho han perdonat. Des del principi CiU ha demanat un model que enforteixi Catalunya i el seu govern. Els seus municipis, la seva ciutadania. Així ens afeblim, tot el contrari del que hauria de ser. Està clar que la lluita és contra un partit que malgrat ser PSC, no pot oblidar que els mana la E del PSOE.
Però hi ha més. Mentre el govern espanyol no doni el seu vist-i-plau, el que això representarà serà un canvi de denominacions. Ara hi ha quatre Diputacions i quedaran convertides en quatre Vegueries que rebran els mateixos diners. Les altres tres restants no tindran cap assignació. No existeixen per a Madrid i per tant no comptaran amb elles. Així volen anar endavant?. Enfrontant el territori?. Potser apliquen la màxima divide y venceras. Potser pensen que per sempre més governaran. Per sort no serà així. Per tant, aquesta nyap anomenat llei de Vegueries no és res més que això, un nyap. Un model territorial sense cap sentit. Fet amb preses que són les pitjors conselleres. Una demostració més de la manca de lideratge per governar, per saber dirigir, per tenir visió de País i no de provincianisme espanyol. Hem estat molt anys sent uns provincians, un reducte de eixelebrats amb idees estranyes i que a més parlem un idioma o llengua diferent. I no ens ho mereixem. Hem estat el motor de tota Espanya. Hem tingut el PIB més alt i que ha generat la màxima riquesa per a tothom. Ara, hi ha uns quants espanyolistes, de boina encastada fins les orelles, que pretenen una continuació. I per això ens venen unes lleis que encara ens venen més.
Per acabar parlaré de la famosa AMB, Àrea Metropolitana de Barcelona. Una resurrecció del famós invent socialista en els moments en els que CiU governava Catalunya. Una idea per crear un contra govern des de l’ombra, encara que ben visible. Al que fins i tot li volien fer un himne i dissenyar una bandera.
En el cas de CiU no s’ha presentat esmena de retorn perquè considerem que permet simplificació administrativa. No se la pot dotar del poder que volen. Malgrat tot CiU votarà en contra, ja que l’AMB ha de tenir un caràcter funcional, de gestió local. No ha de tenir dins un òrgan polític ni territorial. Crear o generar punts de poder apart de la Generalitat no és bo.
La topada que es poden donar contra el mur espanyol serà de Youtube. Espero que als patriotes catalans no ens enganxi i entorpeixi el bon camí que hem de seguir. Una pregunta que ara m’ha arribat. I a tot això, els grans independentistes del govern, ERC, callen i atorguen. Quin és el seu joc?. El de la foto en els moments interessats. Després cap cot i sota l’ala.
(Imatge en la que es demostra amb l’alegria que ens governen. Riure és sa, però riure-se’n dels altres és pocasoltisme. Nova paraula)





