Miquel Quintana

Mentre aquests dies ens tenen distrets amb el tema de la sentencia del nostre Estatut, amb el penós espectacle de la capçalera de la manifestació de demà 10 de juliol, de la pancarta, del lema, de qui sí i qui no ha d’anar davant, etc., etc., el mateix tripartit està intentant colar-nos una Llei de Vegueries que és un autèntic nyap. Quan les lleis es preparen davant la fi de la legislatura, amb preses i amb l’objectiu d’afegir un número a una llista dels temes fets, passa això. Quan les lleis es tramiten de la forma que es fa, surten els nyaps. Quan governar un País és tant sols una forma d’assolir el poder, el de la Generalitat, sense tenir cap interès pel que es fa, les feines surten malament.

En aquests moments, el mateix Consell de Garanties Estatutàries està dictaminant que tal com està el redactat, aquesta llei és un despropòsit total, ja que tant sols contempla el canvi de nom de les actuals províncies, rebatejades amb un nom de vegueria. Per altra banda, es pretén crear noves vegueries sense la corresponent reforma provincial a través d’una llei orgànica prèvia. Aquest és el cas de la suposada nova vegueria de les Terres de l’Ebre.

El primer que hauria calgut fer era negociar amb el govern espanyol per fer la reforma de la distribució territorial, per tal d’aprovar la llei que ho permeti fer. Però fet d’aquesta forma, sense cap sentit, ens tornarem a trobar amb un nou cas al TC. I ja sabem com va. Ens trobarem amb una nova sentència que ens freni la nostra llei i l’autogovern. No hi ha res pitjor que treballar malament. Dóna molta més feina. Cal desfer i refer. Carregar-se les Diputacions actuals, al meu parer ja em sembla bé, però cal tenir preparada la nova distribució. Un punt que ara, a punt de voler aprovar la llei la propera setmana, encara no està resolt.

El CGE dóna la raó a CiU sobre el fet que no es poden dissociar les dues naturaleses de la vegueria: com a desplegament de la Generalitat al territori i com a ens supramunicipal. Això vol dir que no pot ser que el número de vegueries previst a l’article 9 del projecte de Llei pels serveis de la Generalitat (set demarcacions veguerials) i el número de Consells de Vegueria l’endemà de l’aprovació de la Llei (quatre) no coincideix.

El Consell entén que tenen raó els sol·licitants quan afirmen que l’article 90.1 EAC no permet la dissociació o la dualitat en els àmbits territorials respectius de les dues dimensions de la vegueria, com a ens local i com a demarcació per a l’organització dels serveis desconcentrats de l’Administració de la Generalitat”. Per tant, el CGE insta el Govern a què en el procés d’implementació de l’article 9 no es produeixi cap “decalatge” i a respectar la “necessària coincidència” entre els àmbits territorials afectats.

Cal destacar que la manca d’astúcia del tripartit a l’hora de plantejar la llei, posa en perill, fins i tot, les actuals delegacions del Govern de la Generalitat al Pirineu, la Catalunya Central i les Terres de l’Ebre, ja que al no existir aquests consells de vegueria a l’entrada en vigor d’aquesta llei,

tampoc podran ser enteses com a vegueries en relació al desplegament del Govern de la Generalitat al territori. Dit d’una altra manera, mentre només hi hagi quatre vegueries (i no sembla fàcil que el Govern espanyol faciliti en aquest moment les reformes legals per poder crear la resta), hi haurà d’haver quatre delegacions del Govern de la Generalitat en lloc de les set actuals.

Al final de tot aquest trajecte, la llei només servirà per canviar el nom de les quatre províncies pel de vegueries. En aquest sentit, el Consell fa palès que el Govern no ha omplert de contingut les vegueries, no les ha dotat de prou naturalesa, no ha definit prou bé quina funció tindran més enllà de substituir les diputacions. I a més a més, com que no s’ha fet la modificació provincial, no sabem si les podran substituir.

Està molt clar que aquests set anys de governs d’entesa de partits d’esquerres ham estat un autèntic desgavell.  S’han presentat pel tràmit normal molt poques lleis però pel tràmit d’urgència quasi la majoria. I així no és governa ni això és liderar un País. Això és anar a passar una estona al despatx.

A la vista de tot això trobo a faltar una nova llei electoral. Una llei que permeti als ciutadans passar comptes amb els partits que governen. Per revisar el grau d’acompliment dels programes electorals. I clar està, per fer-ho amb les persones a les que s’han triat. No amb tota una llista de noms que en la majoria dels casos desconeixem qui són i que fan. Ni tant sols sabem si estan o no preparats per assolir el càrrec que poden tenir. Espero ben aviat poder veure-ho resolt.