Aquesta setmana, un home jove d’Alcalà d’Henares s’ha emportat la nostra moto. Ho ha fet perquè ens l’ha comprat. Sí, la vaig posar en venda per raons que ara no comentaré. Amb el temps, algun dia ho faré. Com deia el president Pujol, ara no toca.
El que sí vull dir és que prendre una decisió com aquesta, tant a Marta com a mi ens ha costat, molt. I per una raó única. Ens agrada anar amb moto. Ens ho hem passat molt bé. Tant en hivern com en estiu. Tot l’any. Certament, viatjar amb moto és molt diferent que fer-ho amb cotxe. Tant és que sigui curt com llarg. Precisament als companys del moto club de Sant Cugat els vaig comentar fer el proper any, el 2011, una sortida fins al Cap Nord. Ja tinc la ruta estudiada. Les etapes. Els llocs d’aturada i una previsió de les despeses. Està clar que volíem anar a buscar finançament a algunes empreses. La previsió era estar de viatge uns 25 dies. Havíem de recórrer uns 11 mil quilòmetres. Entre anar i tornar. Havia llegit les cròniques que han fet altres viatgers. Un viatge somiat per molts motards. I si es fa amb una gran moto millor. I aquest era el nostre cas. Gaudir d’una moto que vam comprar amb tota il·lusió. Era la tercera que teníem, des que estem junts. I aquesta era el súmmum. Hi ha més grans però era la que ens agradava.
Tampoc podré sortir a compra el pa a Ripoll. Ni quan Marta em digui que aprofitant la sortida compri tabac. I ho faci a Andorra. O que surti a fer un tomb i vagi a Perpinyà per Port Bou i torni per la collada de Tosses. Anar amb moto, al menys a nosaltres, ens relaxava. Permet viatjar sentit sensacions diferents de les que es perceben anat en cotxe. Permet lliurar-te dels embussos. Quan passes per carreteres de muntanya, revirades, gaudeixes del paisatge molt millor que amb cotxe. Amb la nostra moto anàvem més alts que anat amb cotxe. Fins i tot permet percebre les olors. Els aromes dels llocs on hi ha flors. De les herbes recent tallades. Permet aturar-se en llocs on els cotxes no poden per manca d’espai. I al arribar al destí, l’aparcament no és pas problema.
Està clar que no a tothom li agrada anar amb moto. Per això hi ha gustos. Hi ha als que els fa por. En cas d’accident, d’una topada, la carrosseria del vehicle és el mateix cos. Però cal anar amb molts ulls. Els hi ha que consideren que és cansat. Doncs el mateix que anar amb cotxe, però amb la diferència que amb la moto, segons quines, la comoditat de la postura del cos fa que no sigui tant cansat. El vestuari. Sí, és cert, comporta vestir-se amb una roba especial. Però no és pas una roba incòmoda. Avui ja hi ha roba molt adequada. Permet no passar fred ni calor. Està clar que el casc és més aparatós. Però és una mesura de seguretat. Igual que anar en el cotxe lligat amb el cinturó.
Opino que ha d’agradar. I cal provar-ho. Cal sentir les sensacions. És molt especial. Diferent. Però ara ja no podem. Ho hem deixat tot. Ara tant sols tindrem els records. Una records dels que tenim algunes instantànies. Uns records que ja no tornarem a poder recuperar.
Per ara ja ho hem deixat estar. Ens ha costat. Ara tenim uns diners que abans no teníem. Però hi ha coses en aquesta vida que no es poden canviar per diners. I cal recordar que és una vida. No tenim cap nova oportunitat. Per a ningú. No valen creences de cap mena. Un cop morts desapareixen per sempre més. Tant sols queden els records que hagis pogut deixar en altres. També queden els records dolents. Als que s’ha fet mal. Però només això. Records que poden tenir més o menys durada.
Doncs aquests records, de valuosos com són, els hauries d'embolcallar amb cura i preservar-los de l'oblit. I com que, a més, tens la sort d'haver-los compartit amb la Marta, doncs comptes amb una còmplice genial per poder-los fer tornar a la memòria i gaudir-los amb tots aquests matissos que tan bé has reflectit en aquest apunt.
PS: Vsssss! Que, amb moto o sense ella, per a mi seràs motard per sempre més. Un petó.
No els oblido pas. Fins i tot recordo els moments viscuts amb altres motos però el nostre problema en els motius que han portat a prendre la decisió de vendre la moto. Algun dia els explicaré. Gràcies per les teves paraules. Un petonás.
Miquel, aquesta vegada no estic d'acord amb tu, seguireu sent motards mentre us sentiu motards, no tenir moto en aquests moments és una circunstància puntual. Si jo demà deixo de ser soci del Barça, no deixaré de ser culer per aquest motiu o xq no hagi pogut esquiar aquest darrer any no em sento menys esquiador.
Ànims motard!!!!
P.D. i recorda que sempre pots agafar la meva, que jo no tinc manies.
Gràcies Quim. Cert que és així però fa més mal quan s’han de prendre decisions com aquesta, que precisament tu coneixes bé. Els temps canvien, també cert, però llavors ja no sé si hi tornaré o em quedaré amb un conductor de llaunes. Una forta abraçada. Ets un gran amic.
A veure si et cau una altra com a regal, i ens vens a veure en moto!
No pateixis Miquel ja saps que en Marc et cedeix amb molt de gust un de les seves sense cap problema, ell ara té feina entre la bicicleta, el tractor i la Mamba
Molts petons i ànims!!!! La proxima que sigui d'aquelles de 3 rodes pq la Marta pugui anar sentada al sofà 
Gràcies Mireia. Ets un sol. I ho saps perquè t’ho he dit molts cops. I gràcies a en Marc. Un trapella que és un amor. La propera, si arriba serà com les que dius. Aquestes grans, de tres rodes. El que passa és que ens haurem de vestir amb pell, mocadors a l’estil dels pirates i Marta amb un vestit hippie de floretes. O potser tots dos amb vestit de pell i plens de tatuatges. Sigui com sigui cal esperar a veure que ens porta el temps. Gràcies novament i molt petons.