Sí, ho dic de debò. Fins quan hem d’aguantar?, fins quan hem de suportar tots els insults que a diari rebem dels eixelebrats més esperpèntics que corren per casa nostra?. Ho dic a ran de les turmentes que s’han desfermat en els xats dels diaris digitals, on qualsevol pot escriure el que li vingui en gana. No vull posar cap mena de censura als comentaris, però tampoc estic gens d’acord que darrera la llibertat d’expressió es puguin escriure els comentaris que he pogut llegir. Estic segur que alguns dels autors fins i tot ho fan per tocar voravius. Per molestar i tant sols per distreure’s. Però no hauria d’estar permès.En alguns casos els insults són molt greus. No tant sols en vers els catalans i Catalunya, sinó que el seu caire feixista frega els límits de la legalitat. Els defensors de les llibertats haurien d’intervenir en casos com aquests. No hauríem de permetre que a través d’un suposat anonimat és puguin vomitar aquests insults i menysprear d’aquesta forma la llibertat de les persones, dels ciutadans de qualsevol part del món. Tant se’m dona si es fa per emprenyar o no, el resultat és el que és pot llegir. Són racistes. El menyspreu a les persones és racisme pur. Insultar a persones per les seves creences de país és racisme. I quan s’arriba a anomenar pares i mares, llavors és feixisme. Els grans dictadors són feixistes i tant és que siguin de dretes com d’esquerres. El que no es tolerable és permetre a persones que, amagats darrera els seus drets democràtics que són el primer que argumenten, agredeixin els dels que ells consideren diferents o contraris a les seves idees. La llibertat és un dels drets més preuats de les persones i ningú te dret a coartar-la. I molt menys com ho fan, amb la covardia d’amagar-se darrera d’un pseudònim o un nom fals i escrivint en internet. El que cal entendre és que els drets van sempre acompanyats de deures, però sempre és més fàcil reclamar els primers i oblidar els segons.
Avui es parla molt de la gran llibertat d’internet, del web 2.0, del dret a la informació transversal, de que tothom es pugui convertir en periodista, reporter gràfic, el que es vulgui, sense cap mena de respecte pels altres. No vull dir que tothom ho faci així, però hi ha que ho fa. Han creat una mena de xarxa amb una mena de decàleg que a ells els beneficia. Però està tot ben contrastat amb les actuals lleis?. Crec que no. Les iniciatives personals d’aquest estil han de ser contrastades, revisades i supervisades legalment, per tal d’evitar casos com darrerament s’estan donant. El cas de YouTube és un d’ells. Quants vídeos dels que hi ha penjats ho són sense el vist i plau dels protagonistes que hi surten?. Cal omplir els buits legals que ara hi ha. Les noves tecnologies avancen a més velocitat del que els nostres legisladors ho fan. Malgrat això, en la majoria de casos aquests buits legals haurien de tractar-se dins l’UE ja que afecten a molts dels països membres. De passada els eurodiputats podrien justificar la seva presència a Europa i el sou que perceben cada més.
