L’Ajuntament de Vic ha despertat les grans consciències de tot l’estat espanyol. Pel que sembla “la moralina” dels socialistes catalans i espanyols ha arribat a superar tots els nivells d’un fals cristianisme.
El bufet d’en Miquel Roca va fer un informe en el que avalava les tesis documentades pel consistori vigatà. Malgrat això, l’alcalde demana al govern espanyol les actuacions que han de portar a terme amb el cas dels immigrants sense papers. Des del carrer Entença “assessoren” als seus regidors de Vic perquè es retractin dels acords adoptats amb la resta de forces polítiques que formen el consistori. El ministre Rubalcaba, afirma per activa i per passiva que a Vic s’ha d’empadronar a tothom. L’informe de la Judicatura espanyola manifesta que els immigrants irregulars han de ser empadronats, presentant únicament els passaports encara no portin el visat d’entrada al territori espanyol.
Mentrestant, membres del PSC comencen a teclejar els seus ordinadors i a fer escrits als seus blocs, acusant de xenòfobs als membres de CiU per donar suport a la proposta de l’alcalde de Vic. Sense reflexionar sobre les lleis actuals que regulen el sistema d’empadronament.
Per rematar-ho, el president espanyol, en la posada en escena de la seva presidència europea, esbomba que tots els ciutadans tenen dret a ser empadronats perquè ningú pot quedar sense assistència sanitària ni places escolars pels seus fills.
Em sembla genial. Molt bé. Aplaudeixo aquesta decisió però sempre i quan sigui veritat i real. Malauradament aquesta afirmacions són falses. No tothom que viu en aquest estat té una assistència sanitària ni les prestacions que es deriven per igual. En el cas de Marta, la meva esposa, ha estat completament discriminada per una colla de persones amb bata blanca, tant de l’ICAM con de l’INSS que han decidit que la seva infermetat és comuna i que li permet treballar. Treballar?, això és el que ells i elles no fan. Tant sols són un mur on els problemes de les persones queden allà penjats. Han reduït una despesa a l’estat i es pengen una medalla de egocentrisme partidista.
Ja n’hi ha prou de mentides i de missatges tendenciosos. Segueixen en la línia de la por i del terror. Possiblement a ells i elles els solucionen els problemes d’aquests tipus i a la resta no. Això em recorda una escena de la pel·lícula “Asignatura pendiente” quan els protagonistes són en el seu pis d’amor escoltant com els nens de Sant Ildefons canten els números de la loteria. Ella li diu “qué haremos si nos toca la loteria?” i ell li respon: “no nos tocará nunca porqué los niños de Sant Ildefonso se saben de memória los numeros que hemos comprado los de izquierdas y si sale, automaticamente lo cambian por otro”.
Per altra banda, el flamant ministeri d’igualtat i totes les direccions generals de les dones, callen davant aquestes situacions perquè saben que no poden fer res. O potser no els interessa ja que si paguen més pensions d’invalidesa menys diners els quedarà per les seves festes.
El fariseisme polític dels anomenats d’esquerres, progressistes i defensors dels drets dels treballadors és del més ranci. Només saben parlar però tots amb les mateixes paraules. Paraules que omplen les boques però buides de contingut com el cap de molts dels seus dirigents.
Penso fer una lluita total per aquest tema. I no tant sols servirà per Marta, sinó per la gran quantitat de dones, centenars de milers, que pateixen aquesta mateixa malaltia i que es troben amb les mateixes carències.
No deixaré de fer el que calgui i contra el govern que hi hagi, sigui del color que sigui i de les ideologies que sigui. No tindré passió. Mentre destinin milers de milions a tapar forats de la banca i caixes i deixin als seus ciutadans i ciutadanes amb els seus drets trepitjats sense compassió.
Per acabar els hi diré que han obert la caixa de Pandora. Ara els ciutadans espanyols i catalans queden també discriminats en els tràmits del padró. Els de casa han de demostrar-ho tot i amb la documentació necessària. Els irregulars res. Un altra cop discriminació. Els mateixos irregulars que el govern espanyol expulsa per no disposar de targeta de residència ni permís de treball.
Hi ha res pitjor que no saber governar? Sí, ser del partit socialista i creure que això és patent de cors per exercir el govern d’un País.
