No m’equivocaré si dic que la família ens ve imposada. La família de la que procedim. Els nostres orígens són únics i els nostres antecessors decideixen què fan amb les seves vides, prenen uns camins que consideren adequats i van generant i incrementant la família, fins que un dia li toca al que escriu. Neixes en una família que des de l’inici no saps com és. No coneixes a les persones que et diuen que són el teu pare i mare. No coneixes a les persones que et diuen són avis, tiets i tietes, cosins i cosines, i així fins a la resta del membres d’aquell clan familiar en el que sense saber perquè has anat a parar.
En la mida que transcorren els anys els vas coneixent. Uns de forma favorable, altres no tant. El clan pot créixer o no. Si creix s’afegeixen nous i noves individus als que tampoc coneixes i que els temps ho permet. També els altres membres coneixen al un i també es creen un concepte sobre aquella persona, que ets tu. Ka vida dins el clan marxa. Marxa però a un ritme que al principi te és imposat. Has d’anar allà, has de fer petons perquè així ho manen uns cànons, has de vestir amb un elements que no has decidit. Vas a unes escoles que no has triat i on trobes membres d’altres clans que tampoc coneixes. Però vet aquí que a partir d’aquest moment hi ha quelcom que es veu diferent. La relació amb aquells membres d’altres clans ja no és la mateixa. Per diferents situacions i sensacions que desconeixes, estableixes unes relacions diferents a les del teu clan. Has arribat al moment de poder decidir per tu mateix. Arriba el moment de la capacitat de decisió. Quelcom que mai havies tingut i que per primera vegada notes com estrany. Les sensacions entre els altres membres i un mateix generen atracció o rebuig i és el moment en el que les decisions són lliures per acceptar o no als estranys.
Amb el temps vas observant que amb els del teu clan estableixes unes relacions estandarditzades i que han imposat des de l’inici. Si les segueixes bé, sense prendre opcions equívoques, et mantens dins i l’harmonia forma part de la teva vida i de l’entorn del que més tard t’han dit que s’anomena “família”. En canvi, fora d’aquesta “família” amb aquells o aquelles als que has decidit apropar-te, les relacions no venen marcades prèviament. Les estableixes de forma consensuada i s’inicia una nova relació en la que part de les teves opcions, que has meditat prèviament, tenen un valor, són acceptades al igual que valores i acceptes les dels altres. En la família, en molts casos, els respecte no acaba de ser un dels principals valors. En l’altra sí. I arriba el dia en que descobreixes “les amistats”. Descobreixes el concepte d’amistat i d’amic i amiga.
En el clan familiar, a mida que vas creixent vas classificant als membres segons el teu parer. Sense saber si és l’encertat o no. Ho fas. Hi ha membres amb els que et trobes bé, comentes, escoltes i t’escolten. Pots mantenir un diàleg. Fas un grup dels que consideres més propers. Això no vol dir que puguis tenir enfrontaments. Alguns acaben amb la relació amb membres i altres és recuperen al poc. Realment és un anar i venir de emocions que generen més o simplement creen un núvol gèlid que obliga a que cadascú marxi al seu lloc i no es trobin més. Alguns van desapareixen. Moren. Tu creixes, en molts aspectes. Físicament i mentalment. Has anat adquirint coneixements en funció de les teves capacitats o ganes. Comences a ocupar un espai que fins llavors estava reservat pels grans. Comences a tenir una notorietat. Et creuen. T’escolten. Et demanen parer. Altres, en canvi, es separen perquè et consideren superior i per una reacció humana, l’enveja, malparlen i intenten generar al teu entorn una situació problemàtica i de caos. Amb serenitat pots sortir i fer una nova classificació. Encertada o no, però és la teva. Al igual que els altres han anat fent les seves.
Gires el cap i tornes a mirar als dels altres clans que has seleccionat i t’han seleccionat per crear un clan menor, sense els vincles del que procedeixes, que era familiar. Ets dins el clan de l’amistat. La gran avantatge és, com he dit abans, que els selecciones i et seleccionen. Poc a poc estableixes unes relacions, sensacions, emotivitat, que produeixen un estat de necessitat de trobar-te per comentar allò que necessites, necessiten comentar. Dins aquest clan menor, tens membres als que pots acostar-te més i altres als que menys. Però no per això et rebutgen. En la majoria dels casos no et demanen res a canvi de res, igual que tu fas amb ells i elles. Tant sols és un intercanvi de possibilitats. De capacitat per donar i rebre sense moneda de canvi. I això genera un estímul i un sentiment de benestar. També dins aquest clan menor trobes a la persona que et genera més atracció i a la que li generes el mateix estímul i finalment estableixes un tractament molt més íntim, privat, entre dos. Finalment és pot prendre una decisió que porta a un pas que, sense saber-ho, fa néixer un nou clan, al que s’incorporen altres membres procedents dels propis clans i de tercers. S’ha decidit de forma lliure i consensuada crear una nova família que serà la clau d’un clan que anirà creixent i que es barrejarà amb els altres.
Però el clan de les amistat continua. Segueix viu. Creant molts intercanvis. Generant la possibilitat de conèixer i integrar altres membres nous que apareixen d’una procedència diferent. I sense saber com, els teus tentacles estan entrelligats amb els d’altres, creant una xarxa en la que les relacions són les amistats.
A través de les xarxes socials s’està produint això en una gran escala. No sé si som prou conscients que eixamplem molt les relacions i sensacions. I que anem aferrant als i les membres que ens són afins. Les amistats també generen problemes com els del clan original. I pots tallar els vincles. La vida segueix. Els amics i amigues continuen sent. No se sap on, però hi són. I quan algú els necessita, tant sols pensar-hi fa que surtin i et brindin la ma o els brindes la teva.
El valor de les amistats en molts casos no es valoren prou. Però crec que és cert que a les persones les podem mesurar de moltes formes. Pel seu valor econòmic, social, formatiu, professional i altres. Però si és el top en tot això i està sol, pensem que hi ha alguna cosa que no funciona. Si és així i a més gaudeix d’un entorn ample d’amistats, llavors és diferent. Segur que té una part en el seu cor que el fa ser estimat i estima. Segur que genera empaties i per tant les respostes en forma de simpaties.
Cal donar valor a la família i més si és la pròpia però també i molt als amics i amigues que han aparegut sense demanar res a canvi. Tant sols demanen amistat.
