Miquel Quintana

En aquesta mena d’epistolari entre en Manuel Caceres i jo, ara em toca fer la resposta al seu escrit publicat al bloc que respon al meu. Per seguir-ho recomano anar a sengles blocs i així veure l’entrellat.

Benvolgut Manuel, en primer lloc dir-te que una de les afirmacions que més em sobta és que la crisi actual a Catalunya és global i per tant el govern del senyor Montilla no en té cap responsabilitat, però més tard, afirmes que Catalunya està així pels 23 anys de govern de CiU. Una situació estranya, no?. Els uns no tenen responsabilitats i els altres han estat els creadors. Ja sé que filo prim, però tu ho dius: Jo he criticat més d’una vegada les polítiques de peix al cove de CiU, efectivament. Mira, l’actual situació de Catalunya, es fruit de la seva Història. Per tant aquesta afirmació no és pas congruent. Ni molt menys voler acusar a CiU de la crisi, segons tu, mundial. No sabia pas que en Jordi Pujol i la gent de CiU tinguéssim aquesta capacitat. Però el que sí està clar és que davant les situacions de crisi cal adoptar solucions i aportar propostes concretes. No es pot deixar tot en mas del destí esperant que arribi un Messi que ens ho solucioni tot. (També he volgut fer esment als temes futbolístics). Diguem quines han sigut les reunions que han concretat des del govern català actual per fer un bolcat d’idees per intentar trobar solucions consensuades. Cap. El problema suposo deu estar en que si les de CiU són bones, acceptar-les suposarà una evidència clara que els governants no en tenen. En canvi, els vostres germans grans (encara et sàpiga greu és així) ho han fet. En principi les primeres reunions van ser infructuoses però en acceptar la majoria de propostes fetes per CiU, s’ha dit que sí, encara que amb recances en alguns punts. Ara el que caldrà veure és quan es posen en marxa. Les veus de la Unió Europea no donen bons auguris per l’estat espanyol. I per això CiU actua. I ha actuat sempre. Tant amb UCD, com amb el PSOE (la majoria d’anys de democràcia) i els famosos quatre anys amb el PP. Per cert, sembla que la democràcia només hagi estat dins aquests quatre anys perquè sempre els comenteu.

El que ja se que molesta és quan parlem del PSOE i la subordinació del PSC. Fins i tot en el web del PSC http://www.socialistes.cat ho diu. Web del PSC-PSOE. No sou pas partits diferents. I quan els vint-i-cinc diputats voten amb el PSOE no és per evitar que la negror i foscor del PP envaeixi el Congrés. És perquè no queda una opció diferent. Perquè es fan fins i tot en casos que perjudiquen a Catalunya. Tens el meu apunt sobre la Llei de Ports. Aquí voteu amb el PP i els llums continuen lluint. I no passa res. Aquí no us fa cap fastig ni por. Aquí esteu actuant en forma de pèndul. Per què els diputats del PSC no si oposen?. No volen defensar Catalunya com diu el vostre candidat?. Això és realment el paraules i paraules que se les emporta el vent.

Votar afirmativament els pressupostos de l’estat o no, és una potestat dels partits polítics. Que CiU ho hagi fet tant sols una vegada és una anècdota que no us hauria de preocupar. En canvi, els vostres socis de govern a Catalunya, han votat negativament i no ha hagut cap catàstrofe. I governen amb vosaltres. Els que us passa, a tots els del tripartit, és que mentre voleu anar en contra de CiU per evitar torni a governar Catalunya, perdeu el món de vista. La passió per mantenir-se fa cecs de vici. I això no és bo. Dediqueu més temps en atacar i respondre a CiU que en governar.

I per això, de sobte s’han de fer les coses amb preses. Mira el meu escrit http://www.miquelquintana.cat/ara-tot-son-preses/ i ho veuràs. El gran volum de lleis presentades i en quines formes. I algunes són de ciència ficció.

Argumentes que en el govern sou el tripartit i que si només estigués el PSC, les coses haurien anat diferent. La decisió va ser vostre. No crec que CiU impulses aquest govern. Ara, si cal, també ens podeu acusar de ser La Celestina de la política catalana. Vareu acceptar aquests socis per dues vegades. No practico cap religió però aquí esteu fent allò de les tres negacions de Sant Pere. I per tant, quan la culpa no és de CiU, són dels socis. Realment una bona tàctica. Però el llastra de Madrid no us el treu ningú.

Quan al tema de empreses, vull recordar-te que va ser en Pujol que va anar personalment al Japó. I va acordar i pactar amb moltes empreses que s’instal·lessin al nostre País. Fins i tot els va cedir els terrenys per fer una escola japonesa. La tenim a Sant Cugat. No dic que les que marxen sigui per culpa del tripartit, però sí de no intentar algunes accions per evitar-ho. El mal és que no hi ha capital per afrontar-ho. Ni el de l’Estatut ni cap més. Tampoc hi ha per pagar les prestacions de la Llei de Dependència. Tampoc hi ha per mantenir el transport escolar. Ni per fer-ne escoles noves. Enguany quedaran molts infants sense escolarització. O per fer el promès hospital de referència de Castellbisbal, Sant Cugat i Rubí, promès des de quasi tres anys i encara s’espera. Tot va en funció del diners. I no veig que les promeses dels molts mils de milions que havíem de rebre per l’Estatut hagin arribat. Dius que ja s’ha implantat el 75% d’aquest Estatut. Ja veig que una de les parts importants, Rodalies, ha sigut un èxit important. Ja podem fixar horaris. No tenim trens, ni vies, ni estacions ni personal. Horaris i lavabos nets.

Igual que amb el tema aeroports. Ja faran alguna llei entre PP i PSOE, per retallar-ho encara més, amb el suport dels diputats del PSC. Com he dit abans, amb la nova llei de ports ens prendran el que s’havia aconseguit amb el pacte del Majestic.

L’Ebre, és un dels rius importants de Catalunya. Ja ho sé. Suposo que per això es volia prendre l’aigua per portar-la a Barcelona. Bé, fer aportacions puntuals del cabal. Llavors com es resol. El nostre PHN era dolent però les canonades desmuntables no?. La dessaladora ja veig que està donant uns rendiments importants. No sé quants litres d’aigua aporta. Però el mal és la gran quantitat d’energia que consumeix. I si en poseu més, al final no caldrà nevades ni ventades perquè la ciutadania quedi sense llum. Tant sols engegant-les, la resta a fosques. Recordarà aquelles imatges dels Simpson, quan en Homer prem un botó equivocat i es veu com Springfield va quedant a fosques.

Per acabar et preguntaré que opines de la pujada de l’IVA. Ho dic perquè a més el preu dels combustibles cada dia va més amunt. I amb l’IVA arribarà a cotes més elevades. Això també ho van aprovar els 25 diputats. I el cost de la vida. No em valen els números senzills. Parlo del conjunt. Les factures de les empreses de serveis, tot. La realitat és diferent a la que es vol fer veure. Ja m’ho diràs quan vegis els increments que hauràs de pagar.

Qui mana és el PSOE, del qual en Montilla era membre del seu executiu. Ara ha deixat pas a Iceta. I segons les paraules dites, abans espanyol que català. No a un referèndum per la independència. I un no rotund a les consultes que ni tant sols són vinculats. Això és un cabdell enredat. I veig és difícil trobar la punta per tirar d’ell. Un garbuix de difícil solució. Espero que aviat ho podrem tombar i canviar. Salut company.