He estat llegint l’apunt d’Albert Medrán publicat en el seu bloc avui diumenge i que ha encapçalat “Una CiU naïf es presenta en societat”. Volia respondre’l amb un comentari en el seu mateix bloc però he pensat que era millor fer-ho en el meu. Li he deixat un avis de que així seria.
Primer de tot m’agradaria dir que amb tot el respecte en vers en Medrán, m’ha semblat un apunt fet amb les preses d’un diumenge, ja que el veig completament buit de contingut i em consta que l’autor és un expert en comunicació com en diverses ocasions m’ha dit i ho ha dit. Sobre tot en comunicació política.
El seu apunt no ens diu res. Criticar així i des de la llunyania és el que habitualment acostumen a fer els polítics. Crítiques fàcils i sense cap sentit. Sense entrar a fons i sense oferir res a canvi. Per fer una crítica correcta, no és suficient disposar d’estudis universitaris i molts màsters. Cal saber aportar els arguments necessaris per rebatre el que es critica.
En el cas que m’ocupa, un dels comentaris es referix al nou logotip de CiU, amb el somriure i la senyera. En Medrán insinua que s’ha copiat de la campanya d’Obama. Crec que aquest somriure fa ja molts anys que va sortir amb una campanya publicitària. No és nou ni per Obama ni per CiU. El que si cal és saber aplicar-lo en el moment adequat i per saber transmetre una idea. Està clar que en el cas d’Obama, aquest somriure ha fet un gir de 180 graus i ara representa tot el contrari. Per CiU encara està per veure. De moment transmetem confiança i un somriure en el moment d’adreçar-nos a la ciutadania. El somriure és un dels gestos més apreciat en la cara de l’interlocutor i el que mereix més confiança.
Critica en David Madí per la darrera campanya. M’estranya digui això quan un expert en comunicació ha de saber que una campanya, sigui publicitària, política, de màrqueting, fins i tot d’apertura d’un nou i petit bar, està dissenyada per un grup de persones que han considerat era la millor per la causa que volien. En el cas del vídeo de CiU que tant rebombori va generar, la principal idea era la desvetllar el que s’havia fet per part del govern fins aquell moment. La realitat final és que CiU va tornar a guanyar les eleccions un cop més malgrat el desgraciat vídeo. Algunes consciències deuria moure.
Considerar que la campanya és com la del Corte Inglés per la tornada a l’escola, encara és pitjor. Precisament les campanyes publicitàries d’aquest grup no és que siguin com per merèixer cap premi. Són cridaneres, senzilles i sense cap idea clara. Tant sols vendre més. Per una banda, CiU, també vol aconseguir més vots, però l’objectiu final és ben diferent. Governar un País per aconseguir sortir del clot on ens han posat uns aprenents de polítics. La campanya de CiU és sensible amb la situació.
La política de les emocions s’assoleix amb emocions. I CiU presenta emoció amb els dos nous vídeos que ha fet. El de la parella que després de trobar-se cada dia en un mateix lloc, al final s’uneixen. I s’uneixen pel sentiment. L’altre, el del grup de persones enfrontats per unes idees representades amb senyeres diferents, prenen la decisió d’unir-se per una causa comuna. I aquesta causa és el País. El seu futur.
També comenta la nova xarxa social engegada per CiU, cativistes.cat en la que no tant sols els nacionalistes poden participar, sinó totes les persones que consideren que Catalunya és el seu País. Tots els catalanistes que creguin en un projecte a curt i llarg termini. No tant sols la gent de CiU. És una nova forma d’apropar a persones que malgrat les seves idees polítiques vulguin ajudar i sortir del pou. Una ampliació de la Casa Gran però amb les noves tecnologies, el famós 2.0, que ara tothom sembla haver descobert quan la informàtica en aquest País ja ha complert quaranta anys. De totes formes no ataca excessivament aquest punt i suposo deu ser per un cert corporativisme, ja que el titular de l’empresa encarregada és en Marc Vidal . Per cert, persona a la que admiro malgrat no ens coneixem personalment.
Per tant, crec que els meus comentaris desmunten bastant els d’en Albert Medrán o al menys intenten contraposar unes idees respecte a les de l’altre. Ho he fet sense cap rancúnia. Tant sols per intentar rebatre’ls amb els meus. I consti que no ho faig per ser de CDC, de CiU, ja que en el meu anterior apunt he comentat la nova sintonia de CiU de forma no excessivament favorable i ell l’ha obviat. Potser serà perquè l’ha considerat excessivament infantil i ha cregut oportú no comentar-la.
No acostumo a donar consells a ningú pel fet de que sóc jo el primer que en demano, però caldria que es definís d’alguna forma ja que en el seu apunt titulat L’efecte Carlos Sainz dóna per bo el vídeo del PSC i ataca de nou al candidat de CiU. Els hi ha que diuen que se senten lliures per no portar un carnet a la butxaca però el rètol que porten al front els descriu de forma clara.
Miquel,
comparteixo gran part de les teves reflexions. Massa sovint rere reflexions de suposat spin-doctor imparcial, s’amaguen comentaris i reflexions del tot parcials. Només cal seguir l’històric d’apunts per veure que a Can Nicaragua tot és perfecte i a Can CiU sempre hi ha un però.
Fins el punt, que es treu de la màniga l’efecte Carlos Sainz. Un efecte que no sé en base a què el pondera.
Salut!
Doncs jo he vist el post d’Albert Medran i no coincidisc amb la teua anàlisi de lo que diu. Vaja, que no crec que faça una crítica tan forta sense arguments sinó que fa una valoració general positiva (CiU se situa en les millors posicions) però amb certs matisos.
En el tema del logo, fa referència a la senyera més que al somriure i si que podem trobar certa coincidència amb la “O” d’Obama: http://bizbox.slate.com/blog/ObamaLogo.jpg
Salut!
Està clar que tots dos, tu i jo, hem interpretat de forma diferent l’apunt d’en Albert. Però per això estem les persones que podem dialogar. Exposar els nostres punts de vista i explicar-los. Jo vaig ser allà i aquesta no és la impressió que vaig rebre. Ja va quedar clar que no és la pre de la precampanya. Tant sols s’inicia un camí en el que de moment volem apropar-nos a la gent amb un sonriure i sense parlar dels altres. No s’ha fet cap referència als partits de govern.
Quan al tema de l’Obama i la seva O, tant sols cal anar uns anys enrere i no molts, per veure que CiU i CDC ja va fer aquest disseny que es va distribuir com a pins . No és la primera vegada. Però voler comparar-ho tot amb Obama, al que respecto, és una greu equivocació. Hi ha gent a casa nostra amb capacitat per fer el que després els americans han fet també. El problema és la gestió mediàtica. També és habitual allò de que ningú és profeta a la seva terra.
Gràcies pel comentari. Sempre enriqueixen.
Miquel, t’agraeixo el to respectuós del teu apunt, tot i que la lleulleresa de la que m’acuses també s’intueix en comentaris cap a mi. Suposo que fruit de no haver-nos desvirtualitzat i no conèixer-me prou. Però les percepcions sempre són més determinants.
Respecto molt la teva opinió i que la facis pública de manera tan clara. La honestedat escasseja i encara que no comparteixi el que dius, sense rancúnia, com tu mateix dius, t’ho faig constar.
Gràcies Albert. Al referir-me a la lleugeressa més que anar en contra teu com a persona, ho feia com a concepte. No vas ser present i has escrit per uns imputs que has rebut de forma indirecte, veient uns videos i unes imatges i, possiblement, havent llegit alguns comentaris en premsa. Està molt clar que si ens coneixem personalment, quelcom que m’agradaria, podem comentar aquest i altres temes, fins i tot apropar opinions. Sempre he dit que les persones quan millor les coneixes és qun les tens davant i les pots mirar els ulls. Espero sigui ben aviat.
No sóc un destraler. M’agrada el respecte en vers els altres perquè m’agrada em respectin. Tinc un defecte o una virtut, enacara no ho sé, que acostumo a dir les coses que sento i crec. Sóc molt transparent. I no estic posant-me medalles.
Espero que una trobada personal ens pugui donar una visió diferent de nosaltres.
Per cert, lleugeresa i no lleulleresa com l’amic iPhone m’ha fet escriure
Aquest és el gran problema. Hauries de tenir una Blackberry.
Sincerament Miquel, jo el què veig buit de contingut és la teva crítica. No deixes de donar voltes als mateixos punts sense oferir res. Això sí, amb algunes desqualificacions totalment prescindibles. Aquest és el vostre nou bon rotllo i el canvi de imatge que voleu oferir? L’atac al Medrán i no a tots els columnistes i bloggers que han vingut a dir el mateix?
No entenc que diguis això quan el mateix Albert m’ha dit que ho he fet dins el respecte. No dono voltes. Ja he fet el meu anàlisi en l’anterior apunt. Aquí tant sols comento el que en Medrán a dit. Els altres articulistes que dius no els he llegit. I de bon rotllo vaig. Sempre amb el respecte més exigent. Per cert, no sé qui ets, Carme. Si em dones més detalls!!!