Miquel Quintana

Després del 38è Congrés del PSOE i després de la derrota per un marge mínim de 22 vots de Carmen/Carmen Chacón, he llegit diversos articles d’opinió i he escoltat opinions diverses de tertulians. Puc estar d’acord o no però penso que un tema important, al menys per a mi, s’ha oblidat i ningú fa esment. Em refereixo a la campanya que se li ha dissenyat i que ha portat a terme Chacón i el seu equip, ha sigut un desastre, sense cap coherència i molt mal estructurada. I amb això no dic que jo ho hagués fet millor, però si hauria evitat algunes sortides de mare que tan sols han provocat un rebuig important a la majoria dels barons del PSOE i de tots aquells i aquelles que ja porten molts anys i creien que podien perdre els privilegis que gairebé tenen garantits de per vida. Certament lluitar o combatre aquests costums i les formes de fer és molt difícil ja que actuen com, amb perdó, una bandada de llops en la que tots i totes actuen alhora quan senten el perill o precisen trobar menjar, deixant de banda les seves rancúnies individuals o de grup.

Amb aquest comentari no vull donar cap pas en favor dels dos candidats, ni pel guanyador ni per la que va quedar fora de la cursa, tan sols manifesto que en la política espanyola i quan dic espanyola estic incloent la catalana, totes les qüestions relatives a les dones, a les paritats a les igualtats, es manifesten en el moment d’escriure llistes en les que mai, al menys fins ara, una dona ha sigut la cap. Un concepte que dins l’àmbit municipal sí succeeix pel fet que té una importància relativa i es considera de segona divisió.

Tornant a l’equip de campanya de Chacón, penso ja va quedar marcat amb ferros molt roents en més situacions i només cal girar un xic el cap per observar com va quedar sense possibilitats per ser la candidata a les eleccions espanyoles. La vella guàrdia no vol saber res de dones en primera línia i això ha quedat manifestat, fins i tot en el PSC. El missatge que havia de donar Chacón no és pas el que ha donat, ni les formes, ni el sistema i molt menys la seva imatge. Vull creure que dins el seu equip hi havia persones que estaven patint una ràbia interna i l’han vessat fent servir a la candidata. I no entenc com ella no ho ha vist. L’han fet perdre els i les que, teòricament, havien de fer la tasca per assolir el contrari. S’ha pogut observar de forma clara i manifesta que hi havia ganes de fer fora Pérez Rubalcaba i els seus i això ha portat el fracàs. No han sabut transmetre de forma clara el seu missatge, han estat fent la bona feina al rival que no ha hagut, gairebé, ni esforçar-se. Cada cop que Chacón feia una trobada amb militants de diferents agrupacions, els homes forts del PSOE anaven fregant-se les mans al observar com ella anava de dret cap al pou. I sí, al final el marge ha estat de 22 vots, però són els suficients com per haver frustrat les il·lusions i les ganes que hi havia. I sí, l’han votat 22 delegats menys que al rival però comptant que hi havia els vots PSC més els de molts delegats del PSOE que sabien que amb ella tenien possibilitats i que amb el rival quedaven igual o potser pitjor. I no val el cas d’en Griñan, ja que és una forma de deixar-lo en la vitrina dels premis. El nou càrrec tan sols és simbòlic perquè qui realment mana i decideix és el nou executiu.

Els que hem viscut la política des de dins, coneixem bé perquè serveixen els Congressos dels partits. Sincerament per a res. Tot està més que preparat i ningú pot sortir de mare. Tot està cuinat i s’ha de seguir el que la direcció i el candidat ha decidit amb el seu equip. La resta només és per raons mediàtiques. Fer veure als altres partits qui arriba a tenir més gent i qui omple el aforament més gran.

Igual que el Executius Nacionals del partits. Tenen la mateixa utilitat que sinó hi haguessin. Avui, el meu bon amic José Antonio Donaire, ha escrit una piulada a twitter amb la que m’he sentit identificat. Ha escrit:

Avui que tothom analitza l’executiva del PSOE, deixeu-me dir que en realitat les executives dels partits serveixen en general per a ben poc.

Afegeixo la meva signatura al comentari.

Per acabar diré que a Chacón li han fet el llit amb petaca la gent del seu equip i del seu primer entorn. No han estat a l’alçada i ja és la tercera derrota. Potser cal que vagin recollint els seus estris, marxin, deixin les finestres ben obertes i donin pas als que sí saben i no tenen el cul comprat. Els errors es donen una vegada, però quan queden ja sistematitzats com en aquest cas i es repeteixen una i altra vegades, només es pot pensar que entre els que la volen guarir hi ha algú que la voldria veure nua, sense cap protecció i al mig de la Sibèria. En Churchil ja ho va advertir: No busquis enemics entre els teus rivals, el tens entre els teus coreligionaris.