Miquel Quintana

La qüestió plantejada per l’Ajuntament de Vic ha generat un seguit de declaracions dels polítics dels dos gran partits espanyols i d’alguns ciutadans que a través de la xarxa Facebook, que han creat dos grups, un a favor i un en contra de la decisió del consistori, que ha estat aprovada per majoria de tots els càrrecs electes.

Per part del govern espanyol, en la figura de la seva vicepresidenta, ja ha sortit a la palestra fent amenaces, al seu millor estil habitual, que revocarà aquesta decisió i s’empararà en els serveis jurídics de l’estat als que recorrerà. Hagués estat molt millor si en el moment de sortir a fer declaracions ja portés a les mans aquest estudi per demostrar l’error del consistori vigatà.  Un costum habitual d’un govern que navega sense cap direcció clara i que sembla més un grup de paletes que es dedica a fer xapuces a domicili sense cap mena de preparació.

De totes formes hi ha persones que els preocupa aquest tema perquè veuen que aquest “cafè per a tothom” ja habitual en les formes de governar dels socialistes, des de en González fins ara amb en Rodríguez, que coneixen el sistemes legals i que la seva condició de lletrat, els permet fer un estudi sobre el cas que ens ocupa i el publiquen. Està tant en català com en castellà i fa un seguit de reflexions i anàlisi de les lleis que afecten aquest cas. No sóc lletrat ni jurista però llegint-lo considero que està encertat i algú haurà de fer un diferent que desautoritzi aquest. El que sí puc dir i per experiència pròpia és que per donar-me d’alta en el padró vaig haver de presentar els DNI de tota la família i, primerament el contracte de lloguer del habitatge on vivíem, i en el que figurava les persones que havíem declarat que residiríem. Més tard, pel canvi de domicili vaig haver de presentar l’escriptura de compra del nou habitatge i la cèdula d’habitabilitat en la manifesta de forma clara el nombre de persones que poden residir en l’habitatge. Estic parlant de documents legals que han estat creats pels legisladors i que encara estan en vigor.

Llavors, aquestes persones que arriben a un Ajuntament sense cap documentació, quan hagin de ser inscrites, els funcionaris no ho podran fer perquè els mancaran moltes dades. Tampoc val a dir que es residiran a tal o qual domicili ja que per això el titular de l’habitatge haurà d’autoritzar-ho però sense extralimitar les capacitats permeses per la documentació oficial abans referida.

Ara també hi ha un altre qüestió que no queda clara i que desvirtua els padrons de les ciutats. Les persones empadronades en un domicili no poden ser donades de baixa sense la seva autorització. Ni tant sols el titular de l’habitatge ho pot fer encara al·legui que ja no resideixen en el domicili en qüestió. Això provoca que hi ha molts habitatges en els que consta un nombre de persones que sobrepassa els límits establerts. Sempre i quan els que han marxat no s’hagin empadronat en un altra lloc, dins o fora del municipi, ja que llavors desapareixen del primer i apareixen en el nou. Malauradament és una pràctica poc habitual entre persones procedents d’altres països. Però també és cert que les Policies Locals poc poden fer per investigar-ho ja que correspon a la estatal donat que la llei d’empadronament continua sent una llei  de l’estat.

Tot això i mentre la llei d’estrangeria no quedi degudament establerta i renovada a la situació actual, està provocant aquests buits legals que enfronta amb la llei de l’empadronament i que deixa als Ajuntaments en una situació d’indefensió, apareixent davant la opinió pública com els malfactors que incompleixen unes lleis que ni tant sols els legisladors, els nostre pares de “la pàtria” entenen ni volen entendre per evitar posicionar-se davant el seu electorat. Mentre no tinguin el valor suficient aquests casos es produiran al igual que en moltes altres lleis.

De totes formes, de cara a la seguretat i als problemes actuals de terrorisme internacional, cal que facin el que calgui i ho facin ràpid. Per cert, si l’atemptat previst al Metro de Barcelona s’hagués produït, suposo que ara ja ho tindríem tot regulat i ens evitaríem aquestes picabaralles que no porten enlloc. Tant sols creen divisió d’opinions sense cap base i un debat polític que els ciutadans observen un cop més amb indiferència, incrementant la desafecció ja que veuen la gran incapacitat dels governants i la indefensió dels ciutadans.