El nou president del govern espanyol, bé, el mateix que hi havia però renovat, ha fet pública la seva llista de nous ministres per la propera legislatura, que engeguen justament demà dilluns 14 d’abril. Dia de la exaltació de la República, o no.
Pel que sembla és el primer govern espanyol que compta amb més dones que homes amb càrrecs de responsabilitat ministerial. També és cert que entre els nous i noves ministres hi ha uns quants que no tenen cap experiència en aquestes tasques i això, al meu parer, no és bo. Al menys, quan s’accedeix a un lloc de treball en qualsevol empresa, sigui quin sigui, cal demostrar una experiència en el currículum vitae. I dic experiència en les seves tasques no pel fet de ser Ministre sinó en els assumptes i afers que han de controlar i dirigir.
Potser per arribar a Ministre no cal demostrar res. Ni preparació, ni experiència, ni les habilitats especials inherents al càrrec. No puc imaginar que en el sector de l’empresa privada pogués passar exactament el mateix.
Quan contractes un electricista, un llauner, uns instal·lador de calefacció o qualsevol altres professional, el primer que s’acostuma a fer és demanar les seves certificacions que l’administració pública els hi ha atorgat per poder exercir la seva professió. Però apart d’això, quan han finalitzat la feina encomanada, han d’omplir uns formularis que certifiquin que la seva feina està garantida per ells i que per tant queda homologada, per l’administració i per l’empresa subministradora dels serveis.
Quina gran paradoxa. Les administracións, que legalitza als administrats d’acord amb les seves capacitats no disposen de les seves. O al menys així ho sembla.
Per altra banda i referint-me estrictament als nomenaments, hi ha al menys dos que semblen fets amb molta idea, no sé si bona o no. Ho dic pel cas d’en Celestino Corbacho del PSC, com Ministre de Treball. Just en aquests moments de crisi econòmica i per tant empresarial. Crec que se li preparen uns mesos no massa tranquils i que no serà una tasca còmoda.
L’altra és de na Carme Chacón nova Ministra de Defensa. També del PSC i amb un cartipàs sobre la taula gens fàcil de gestionar. Què farà amb les tropes destacades a Afganistan, Líban, etc. ?. Farà visites a les tropes destacades?. Te una papereta no gens fàcil.
Quan em referia a la bona idea o no, del president o deia perquè ha triat pels seus socis catalans dos ministeris d’allò menys complicats. O sigui, els hi ha donat càrrecs d’amic. No sé amb quina intenció però sembla fet amb tota la mala llet.
És, al meu entendre, el mateix que va fer en Montilla amb els seus socis d’Iniciativa. Els va donar Interior i Medi Ambient. Dos ossos durs on els problemes que ja han cremat en diverses ocasions als seus titulars.
Pel que veig, els del PSOE, Rodríguez i Montilla, van fent amics entre el personal del PSC. Nois, aneu amb compte. Amistats així són les amistats perilloses.
