Un cop més la natura, el planeta, ha mostrat el seu caràcter i la seva forma de fer. Avui, el 13 de gener de 2010, quedarà assenyalat en els calendaris de la història com un dia més en el que el planeta ha fet una demostració clara del seu poder i tant sols en un minut. El terratrèmol que ha sacsejat Haití ha sigut de greus resultats. Les víctimes mortals ja s’eleven a més de 100 mil i un nombre important de desapareguts que ara per ara són sota la runa dels milers d’edificis abatuts.
Un país pobre, amb una situació de gran fracàs, ha sigut la víctima de la ràbia del planeta, de la natura, a la que tant volen defensar i protegir però que demostra que no precisa de la nostra col·laboració.
Com sempre quan es donen aquestes catàstrofes, l’ajut internacional no s’ha fet esperar. Des de l’estat espanyol i altres països rics, un gran grup de voluntaris, sobre tot els especialitats en aquests afers han sortit carregats per ajudar en les tasques de recuperació, tasques mèdiques i per recuperar les víctimes que hi ha sota les runes. Una gran feina feta per grans persones.
No sé encara perquè aquests greus fets, gairebé sempre, es donen en països pobres on els seus habitants sobreviuen dins la misèria més miserable. Països als que els occidentals acostumen a anar de vacances perquè el nivell de vida és ínfim, quasi imperceptible, gaudint d’unes vacances amb poc esforç econòmic. Els mateixos que mostren, en reunions d’amics i familiars, aquells objectes que han adquirit a cap preu i on han viscut a cos de reis per quatre euros. Són llocs on les ONG’s porten anys desenvolupant accions milionàries d’aquelles que mai acaben, malgrat porten anys fent-les.
A partir d’aquí em faig una reflexió. Aquests ajuts que ara aniran fins allà, no es podien haver anat portant poc a poc intentant, a més, ensenyar-los a generar la seva riquesa?. Algú va dir que enlloc de portar-los peix era millor ensenyar-los a pescar. I això no es fa. Els afanys colonialistes d’Europa segueixen actius i suposo deu ser millor portar miralls per canviar-los per or, que no fer una gran acció i d’una vegada per totes engegar aquests països i que després ja caminin sols. La por a la competència i fer real aquella màxima de que per hi hagi rics, necessiten que hi hagi pobres. No, no m’he tornat revolucionari ni anticapitalista, tant sols faig servir el sentit comú.
Bé, el fet lamentable d’avui em porta el record del tsunami i altres desastres que per molts científics que hi hagi mai es podran preveure ni se’ls pot buscar respostes en cap cas pel tema del canvi climàtic ja que els terratrèmols poc tenen a veure amb les emissions de gasos a l’atmosfera.
Per acabar afegiré una curiositat. Fa uns cinc anys, al Japó el va sacsejar un terratrèmol de les mateixes característiques del d’Haití i tant sols va haver quatre ferits. Les diferències entre ambdós països és obvia.
