Miquel Quintana

Ahir el municipi de Pinós, al Solsonès, va tornar a ser noticia perquè els socialistes del PSC-PSOE el van triar per fer una prèvia de la presentació oficial del seu candidat a les properes eleccions nacionals. Com era de preveure i estava ja confirmat abans d’hora, l’actual president Montilla i primer secretari del partit català va fer el seu discurs de presentació.

Sense cap mena de rancúnia, intentaré fer una radiografia del seu discurs, ja que té alguns moments que no són gens menyspreables. Voldria començar dient que si haver lluitat contra el franquisme dóna ja el passaport a la Presidència de la Generalitat, voldria reclamar-lo per a mi, ja que tant sols per diferència d’edat em correspon. I si cal farem una llista de les activitats per veure qui és el mereixedor. Per acabar amb aquest paràgraf, m’agradaria dir que avui i ara, és un argument molt pobre. Pobre i sense cap sentit.

L’altre tema que m’ha copsat és que el candidat Montilla, digui que es referma amb els catalans que tant sols tenen una bandera, l’Estatut, la senyera i Catalunya. Precisament ell que va afegir de forma personal un nombre important d’esmenes a l’Estatut mentre exercia de ministre. Ja sé que ho he dit altres vegades, però no ho puc oblidar. Com el ribot d’en Guerra. I com la immobilitat dels socialistes davant el PP quan va decidir denunciar-ho davant el TC. Dir això després de la conferència al Fòrum ABC, dóna idea que les seves paraules són falses. Si dijous va dir que es català i espanyol, federalista i no sobiranista ni independentista, dissabte no pot dir el contrari. Potser desconeix que les noves tecnologies informen en segons de les paraules que les persones diuen. Això és un error del candidat i del seu equip de campanya. No sé si tota la responsabilitat és per en Jaume Collboni, però aquí no ha estat a l’alçada. I dir que així són tots els catalans i catalanes és patir una miopia greu. No tots els catalans som així. Hi ha qui estimen el seu País i el portem en el cor.

És com dir que ara és de centreesquerra. Ara ja no és d’esquerres amb polítiques d’esquerres?. La política no és un engronxador que ara va cap endavant i després enrere. Tot el que es porta de legislatura pregonant les esquerres. Ara ha fet un salt i ha anat més al centre. Però si són vostès els que sempre han parlat de dretes i esquerres!! I que el centre no existeix. Ara aquest discurs ja no val. Irreal.

En el relat de les seves qüestions personals torna a equivocar-se. Aprendre la llengua del lloc a on vas no és cap heroïcitat ni com per posar-ho en un currículum. O potser els que s’instal·len en altres països amb llengües diferents a les seves no ho fan?. I l’altra error és no recordar les seves paraules i les de la seva esposa, quan van argumentar el fet de que els seus fills estudiïn en l’escola alemanya. Prefereixo que aprenguin alemany abans que català. Es poden aprendre totes les que es vulguin, sense menysprear la pròpia. Un altra error fet amb el neguit del que se sap perdedor i que a darrera hora vol enllestir-ho tot.

I cal que reflexioni en algunes de les seves afirmacions. CiU no dóna les eleccions per guanyades. Ho diuen les enquestes encarregades, fins i tot pels socialistes. Ho diuen les persones enquestades. La ciutadania que està esgotada de veure el circ que ara és el govern d’aquest País. Un País que dia rere dia dóna passes enrere, com els crancs. Un País sense lideratge. Un País on el govern es dedica a aprovar lleis a cop de decret i per la via urgent. Un govern que té l’enemic dins. I el que més m’ha agradat han sigut les paraules que recorden ustedes no saben con quien estan hablando. Aquestes paraules amenaçadores a la resta de partits, al referir-se a vostè, dient què poc em coneixen i que poc coneixen als socialistes. Doncs sí, el coneixem a vostè i als socialistes. I sabem quin peu calcen. I les seves actuacions. Com quan s’ajunten amb el PP per fer lleis que castiguen Catalunya. Com quan actuen en contra. No cal li recordi la Llei de Ports, la Llei de Consultes Populars i altres. Gràcies als socialistes i als seus socis, els referèndums dependran sempre del govern espanyol. I ho deurien fer pensant que vostès sempre governarien Espanya. El mal és que han posat la munició en mans dels altres enemics de Catalunya.

Quan a la defensa de l’Estatut no em puc creure el que diu. Dijous va dir que acataria la sentencia del TC i l’acataria. I ahir diu que el defensarà. Defensar-lo és fer front a la sentència si no és favorable o retalla les competències. Com el fet de suprimir la paraula Nació. A vostè tant li és. Al ser federalista ja li va bé.

Per acabar li diré que l’origen humil de la seva família no és pas cap cas estrany. Hi ha molts que venim de famílies humils. I això no són punts per assolir res. Era la realitat dels anys 40, 50 i 60 en un estat dominat per la dictadura i que estava aïllat de la resta del món. Però ara també hi ha gent humil. Que espera rebre els ajuts de les polítiques socials dels governs progressistes i d’esquerra, català i espanyol. Ajudes que no els arriben i que es donen com almoines. No cal li recordi com tenen la famosa Llei de la Dependència, de la que van fer bandera, però que no compleixen.

No estic gens d’acord amb el seu discurs. Està basat en frases buides. Està fet amb unes bases equivocades. No te cap sentit el que diu. I espero que el meu concepte l’hagin sentit molta més gent. I ja no parlo dels de CiU. Parlo dels seus propis votants. Dels que creien que al estar vostès al govern assolirien fites i han quedat a les cunetes. I sobre tot espero s’adonin els seus actuals socis. Encara que per mantenir la seva quota de poder empassaran gripaus. Siguin dolços o amargs. Cal mantenir el tipus i la butaca. Val a dir que no m’ha generat confiança. I he volgut ser comprensiu. Volia escoltar què deia el candidat i actual president, però m’ha decebut. El podia tenir per més seriós però veig que ha sortit a inflar pit i marcar paquet, com diu un dels seus socis. I amb paraules i afirmacions buides no es guanya la confiança d’uns ciutadans que porten molts temps patint. On són els seus fets?. Ara per ara tant sols paraules.