Miquel Quintana

Encara que ja fa temps, aquests darrers dies s’està debatent en molts llocs el tema de burka que porten les dones musulmanes. També s’ha parlat del vel i d’altres conceptes culturals que llueixen alguns dels immigrants pertanyents a països no comunitaris. I amb això també em vull referir als països sud-americans, que malgrat no portar aquests elements, tenen unes formes culturals molt diverses a les occidentals.

Sobre tot el que més esta preocupant és el burka i aquelles altres formes de vestir de les dones. El tema crec s’està portant malament. No s’hauria de prohibir. Tant sols caldria fer entendre que aquest País i aquest estat és diferent i per tant fora bo que els immigrats s’adaptessin als nostres estils de vida. No cal deixin de banda ni reneguin de les seves cultures. Tant sols caldria que acceptessin la nostra forma de vida, al igual que quan els occidentals visiten altres cultures, al menys els educats, s’adapten per mostrar que el seu intel·lecte els fa ser respectuosos.

Està clar que ara això costarà i molt. I costarà perquè els polítics han generat unes teories, que han inseminat en la societat, al respecte de que el no respecte a les cultures és xenofòbia. Però ara, fins i tot els d’esquerres s’estan trobant amb un greu problema que no saben resoldre. És normal que no ho sàpiguen solucionar. Amb les idees del tot val i del cafè per a tothom, s’han fet accions excessivament permissives i ara comencen a veure la gola del llop. I ara tot són preses i les solucions que primer se’ls acut és la prohibició. Una mostra més de que no en tenen ni idea de governar, que els ve gran fer-ho, que pensaven que era com bufar i fer ampolles. Doncs no. Governar és quelcom més complicat i davant de qualsevol decisió que calgui prendre, cal també preveure les conseqüències. Però com la majoria són grans i destacats feliços, quan no saben com actuar, el millor és prohibir. Realment impressionant.

No entenc com les organitzacions feministes no han intervingut en aquests assumptes i han quedat completament al marge. No sé ben bé quan actuen. Potser quan volen reivindicar temes que els afecten tant sols a elles. Però mai les he vist sortir per defensar les dones immigrades que pateixen aquesta discriminació i tracte abusiu dels seus marits i de les seves cultures. Ja sé que em diran que això forma part de la seva religió i aquí no entren. No cal tocar aquest tema, encara que també. Primer, cal saber explicar que en aquest País i continent les coses són diferents. Que cal s’adaptin a les normes. Que aquí les dones tenen unes altres consideracions. Que mereixen el mateix respecte que el homes. I totes les formes en les que la nostra societat viu i desenvolupa. Cal fer un gran esforç des de l’administració i les entitats o organitzacions que poden aportar aquesta informació. Però també cal fer-ho amb els homes. En els seus llocs d’origen, el respecte per la dona és quasi nul i per tant cal fer-los veure tots els conceptes que aquí s’apliquen. I amb això arribarem a tenir una població immigrada més occidental.

Però està clar que això genera un esforç. I cal que els i les que hagin d’actuar prenguin consciència. I siguin valents i valentes per afrontar un repte com aquest. Està clar que suposa haver de crear un temari que sigui atractiu i entenedor. Que faci clar aquest tema perquè sigui fàcilment adoptat pels nous ciutadans i ciutadanes. I al meu parer, ajudaria a que la seva integració amb els ciutadans autòctons fos més fàcil. No es generarien els ghettos que ara es formen.

Per tant, els administradors, els polítics haurien de començar a estudiar aquests temes amb l’ajut de les entitats feministes i la de gays i   lesbianes per redactar aquest temari, en el termini e temps més breu, per començar a treballar-lo el més aviat possible. Així, ja no caldrà prohibir i de la forma que s’està intentant fer. A casa seva sí, al carrer no. Tot el que s’imposa genera rebuig. I més en els estrangers que veuen aquestes accions com vexatòries i discriminatòries.