Avui, just ara mateix per ser més exacte, he vist que en l’apartat que explico qui soc i com soc, no he comentat que tinc 58 anys. Els que em coneixeu ja ho sabeu i pels que no, ara ja teniu més idea de com pot ser l’autor o redactor d’aquests “vòmits” epistolars.
El repte de fer d’un bloc és important. Des el principi resulta interessant i excitant. Amb les eines que facilita el web, comences a esprémer el cervell per veure com queda millor, sempre segons el gust de cadascú i perquè no tingui semblances amb els altres. Però arriba el moment més important. Haver de fer un escrit de forma periòdica per omplir-lo. És com fer un jardí de disseny, amb moltes flors i plantes, i desprès deixar-lo morir per manca de reg.
Sí, ja sé que en aquests moments hem de deixar morir tots els jardins per apaivagar la sequera, però enteneu el que vull dir.
Avui, és diumenge i és dia de cuina. Vull dir que és un dels dies que s’acostuma a estar més en les cuines per fer plats diferents dels que es mengen a diari, els dies feiners. També acostuma a ser el dia en el que es fan experiments culinaris amb millor o pitjor resultat. En el meu cas us proposo una recepta que vaig provar de fer i em va sortir bastant be. Al menys els de casa s’ho van menjar.
Us faran falta els següents ingredients: un conill tallat a trossos com els de fer a l’allet, un quilo llarg de cebes de Figueres (son més dolces) i uns 150 grams de ametlles torrades, oli d’oliva i un pols de sal.
Els estris són: una cassola de fang, de les baixes i d’uns quaranta centímetres de diàmetre, una picadora, el minipimer de sempre i un bon ganivet o una picadora de verdures.
A la cassola poseu l’oli, no massa, tant sols que cobreixi el fons de forma sobrada i quan estigui calent i poseu el conill, que l’aneu girant per tal de que s’enrosi. Mentrestant piqueu les cebes ben fines i les ametlles sense la pell, amb el minipimer, també les piqueu. Que quedin con un gra gruixut, que no us quedi una pasta.
Quan el conill estigui ben rosat, el retireu i poseu en la cassola les cebes picades. Quan la ceba estigui enrossida, afegiu el conill i poseu aigua, prèviament escalfada, fins que cobreixi el conill. Baixeu el foc, ben baix, i el deixeu per una hora i mitja aproximadament. Una estona desprès afegiu les ametlles picades i deixeu que tot segueixi fent xup, xup, lentament. Tapeu la cassola perquè així la evaporació es queda dins.
Quan observeu que la salsa està ja començant a espessir-se, retireu del foc la cassola i la deixeu que es refredi lentament sobre uns estalvis. Veureu com quan estigui fred la salsa està espessida.
Deixeu el cuinat per l’endemà. No el mengeu el mateix dia. Abans de servir-lo el podeu escalfar una mica, mai en el microones, en la mateixa cassola si el feu servir tot o en cassoles més petites per fer racions.
Us puc recomanar un vi però això és quelcom més personal, encara que amb un del país, negre i que no sigui massa fort va perfecte.
Espero us agradi i ja em donareu les vostres opinions. Un altra dia us passo un altra recepta.
Sí, ja sé que en aquests moments hem de deixar morir tots els jardins per apaivagar la sequera, però enteneu el que vull dir.
Avui, és diumenge i és dia de cuina. Vull dir que és un dels dies que s’acostuma a estar més en les cuines per fer plats diferents dels que es mengen a diari, els dies feiners. També acostuma a ser el dia en el que es fan experiments culinaris amb millor o pitjor resultat. En el meu cas us proposo una recepta que vaig provar de fer i em va sortir bastant be. Al menys els de casa s’ho van menjar.
Us faran falta els següents ingredients: un conill tallat a trossos com els de fer a l’allet, un quilo llarg de cebes de Figueres (son més dolces) i uns 150 grams de ametlles torrades, oli d’oliva i un pols de sal.
Els estris són: una cassola de fang, de les baixes i d’uns quaranta centímetres de diàmetre, una picadora, el minipimer de sempre i un bon ganivet o una picadora de verdures.
A la cassola poseu l’oli, no massa, tant sols que cobreixi el fons de forma sobrada i quan estigui calent i poseu el conill, que l’aneu girant per tal de que s’enrosi. Mentrestant piqueu les cebes ben fines i les ametlles sense la pell, amb el minipimer, també les piqueu. Que quedin con un gra gruixut, que no us quedi una pasta.
Quan el conill estigui ben rosat, el retireu i poseu en la cassola les cebes picades. Quan la ceba estigui enrossida, afegiu el conill i poseu aigua, prèviament escalfada, fins que cobreixi el conill. Baixeu el foc, ben baix, i el deixeu per una hora i mitja aproximadament. Una estona desprès afegiu les ametlles picades i deixeu que tot segueixi fent xup, xup, lentament. Tapeu la cassola perquè així la evaporació es queda dins.
Quan observeu que la salsa està ja començant a espessir-se, retireu del foc la cassola i la deixeu que es refredi lentament sobre uns estalvis. Veureu com quan estigui fred la salsa està espessida.
Deixeu el cuinat per l’endemà. No el mengeu el mateix dia. Abans de servir-lo el podeu escalfar una mica, mai en el microones, en la mateixa cassola si el feu servir tot o en cassoles més petites per fer racions.
Us puc recomanar un vi però això és quelcom més personal, encara que amb un del país, negre i que no sigui massa fort va perfecte.
Espero us agradi i ja em donareu les vostres opinions. Un altra dia us passo un altra recepta.
A reveure i bon profit.
