Sobre mi
Com ésser humà em defineixo educat, dialogant i extravertit. M’agrada molt estar amb altres persones, parlar, escoltar i aprendre. A la vegada m’agrada exposar les meves experiències per si poden ajudar. Comento les meves opinions amb l’idea de que siguin respectades al igual que respecto la dels altres. Sempre es poden debatre amb el respecte i mai amb la desqualificació personal. No m’agraden les mentides, ni les mitges veritats, ni la crítica fàcil i destructiva. No m’agraden les injustícies vinguin d’on vinguin. No admeto els que volen “escalar” fent servir a les persones com a graons.
Sóc militant de Convergència Democràtica de Catalunya des de l’any 1992. Als inicis la meva participació en les activitats del partit no van ser moltes però des de que em vaig traslladar a viure a Sant Cugat del Vallès les vaig incrementar. Al poc temps vaig ser membre de l’Executiu Local on he estat sis anys. Ara, des del darrer Congrés de CDC de juliol de 2008, sóc Conseller Nacional per la comarca del Vallès Occidental – Sabadell; membre del Secretariat Permanent de l’Executiu Comarcal i membre nat del Executiu Local de la ciutat.
En l’actualitat i des de les darreres eleccions de maig de 2007, en les que CiU va assolir el seu més gran èxit electoral al aconseguir 14 regidors dels 25 del Consistori, estic a l’Ajuntament amb l’alcalde Lluís Recoder, com a persona de la seva confiança.
Anteriorment sempre he estat vinculat a l’empresa privada amb diferents càrrecs però sempre en el món comercial i amb empreses italianes i alemanyes.
Sóc un gran admirador, autodidacta, i usuari de les noves tecnologies del 2.0. Participo a Twitter i a Facebook, encara que aquesta xarxa social no és la meva preferida. He fet aquest bloc on de tant en tant vaig deixant per escrit les meves idees i reflexions.
Benvolgut Sr. Quintana,
Fa un temps que vaig descobrir el seu blog i l’he estat seguin. En referència a com es defineix, em crida particularment l’atenció el següent paràgraf:
“No m’agraden les mentides, ni les mitges veritats, ni la crítica fàcil i destructiva. No m’agraden les injustícies vinguin d’on vinguin.”
Doncs crec que es fàcil dir-ho, però bastant més complicat portar-ho a terme. Tothom en un o altre moment ha estat injust, ha dit mentides, etc, i fins i tot ha pogut ser poc humà. Si us plau faci una reflexió personal al respecte i valori si realment aquesta definició coincideix amb la seva persona.
Salutacions.
Javier Quintana Rios
Benvolgut Xavier, per fortuna per a mi el que dic en el meu bloc sobre mi és cert i ho dic en consciència. La realitat de les coses que diem i com ens definim venen donades per com ens reconeixem i per desgràcia no sempre ho és per les altres persones que podem tenir davant, sigui perquè no ens conèixen prou o perquè en el decurs de la seva vida han tingut unes opinions diferents. El pitjor és quedar-se només amb unes opinions i no donar mai peu a poder escoltar les altres. Saps que en els judicis a persones, els jutges sempre escolten les dues parts per poder fer-se idea del que es pugui dir en contra del suposat encausat. Però és en moltes més coses de la vida. ls metges, davant situacions crítiques no es queden amb un sol diagnostic i per aseverar el que diuen, demanen altres opinions per mitjà de proves médiques que puguin corroborar o desestimar el primer.
En el teu cas, vas quedar amb una opinió unilateral i no vas voler escoltar cap més. No et tinc cap racança ni res en contra teu. Vas seguir el que tu creies en el seu moment, potser et va faltar la valentia d’enfrontar-te a una realitat que no volies escoltar i vas prendre la teva decisió. Saps que mai te l’he criticat i que fins i tot et vaig dir que si algun dia em volies trobar o podies fer. Així ha estat. Quan a les injustícies et dic el mateix. Quan es pateixen de forma directe i callada per no generar problemes a l’entorn resulten molt difícils. Però bé, ara el que no faré és comentar tot el passat aquí. Torno a dir que si vols ja saps on sóc i si a més vols parlar, en mi sempre tindràs un interlocutor que et permetrà aclarir alguns dubtes que potser tinguis i que no han de retornar a res però al menys pdràs tornar a refer els teus pensaments i les teves idees.
Benvolgut Miquel, evidentment en aquest moment els pensaments i les opinions al respecte, segurament son totalment diferents. Estic totalment d’acord que sempre es recomanable tenir una segona opinió, per poder valorar una situació i prendre una decisió. En qualsevol cas, i jo també estic deixant la porta oberta al diàleg, em sobte no haver tingut cap mostra d’interès en 17 anys per la teva banda. Cap mostra d’interès en saber com estava, que pensava i poder dialogar.
Torno a repetir que se’m fa difícil donat que jo també sóc pare, i per més complicada que sigui una situació familiar, no faria passar mai al meu fill el que jo he passat. Més desprès de la meva vivència. Un fill es un fill, i ho dic sense cap mena de recança.
Benvolgut Xavier, per seguir aquesta conversa ho faig per correu electrònic. Fins aviat.