Sobre mi
Com ésser humà em defineixo educat, dialogant i extravertit. M’agrada molt estar amb altres persones, parlar, escoltar i aprendre. A la vegada m’agrada exposar les meves experiències per si poden ajudar. Comento les meves opinions amb l’idea de que siguin respectades al igual que respecto la dels altres. Sempre es poden debatre amb el respecte i mai amb la desqualificació personal. No m’agraden les mentides, ni les mitges veritats, ni la crítica fàcil i destructiva. No m’agraden les injustícies vinguin d’on vinguin. No admeto els que volen “escalar” fent servir a les persones com a graons.
Sóc militant de Convergència Democràtica de Catalunya des de l’any 1992. Als inicis la meva participació en les activitats del partit no van ser moltes però des de que em vaig traslladar a viure a Sant Cugat del Vallès les vaig incrementar. Al poc temps vaig ser membre de l’Executiu Local on he estat sis anys. Ara, des del darrer Congrés de CDC de juliol de 2008, sóc Conseller Nacional per la comarca del Vallès Occidental – Sabadell; membre del Secretariat Permanent de l’Executiu Comarcal i membre nat del Executiu Local de la ciutat.
En l’actualitat i des de les darreres eleccions de maig de 2007, en les que CiU va assolir el seu més gran èxit electoral al aconseguir 14 regidors dels 25 del Consistori, estic a l’Ajuntament amb l’alcalde Lluís Recoder, com a persona de la seva confiança.
Anteriorment sempre he estat vinculat a l’empresa privada amb diferents càrrecs però sempre en el món comercial i amb empreses italianes i alemanyes.
Sóc un gran admirador, autodidacta, i usuari de les noves tecnologies del 2.0. Participo a Twitter i a Facebook, encara que aquesta xarxa social no és la meva preferida. He fet aquest bloc on de tant en tant vaig deixant per escrit les meves idees i reflexions.
Miquel he tingut una experiència desagradable amb la teva 'amiga' Montserrat Capdevila del psc sabadell. llegint el teu bloc avui, la he localitzat, i com a sabadellenc la he localitxzat a twitter i fcbk i la he seguit. m'ha bloquejat a twitter, li envio un missatge per facebook dient que em sap greu, i la resposta pot ser motiu d'una nova entrada al meu blog. Al.lucinant, de película de por. Ben cert que aquests nois (i noies…) socialistes estan perdent el nord completament. Veuen confabulacions arreu i van fent amics.
No sé ben bé els motius. Però la situació d'ara els fa estar molt nerviosos. Es troben davant un camí amb dos trencants. L'un és per seguir amb la disciplina del partit. Seguir fent i dient el que estan obligats. I no els estan permeses certes llibertats. I és el camí que els diu que es l'obligatori. L'altra camí és el del sentit comú. El de l'autocrítica. I aquest està prohibit. El tenen que obviar. Estrenyent els dents. Per més que puguis creure en una ideologia cal tenir opinió pròpia i no combregar sempre. En la discrepància existeix la riquesa i a més ajuda a definir nous punts de vista. Ajuda a crear ponts de nexe i d'unió i al final creen nous corrents d'opinió. Això en el nostre partit, a CDC, és molt normal.
Crec que ara es troben davant una situació que sinó directament, els afecta per llaços familiars o d'amistat. I això els fa mal, però han d'anar amb la rialla a la boca i no poden dir res. Això es la forma en la que actuen molts partits. Sense anar més lluny, vaig fer aquest apunthttp://www.miquelquintana.cat/no-ho-comparteixo-e... que de ben segur cap d'ells o elles faria en el seu partit. I per això no em faran fora ni em posaran una creu vermella a la fitxa. En els Conselles Nacionals s'intervé per plantejar dubtes o suggeriments. En el darrer d'aquest mes de maig vaig intervenir per un tema de la campanya i vaig manifestar la meva disconformitat. Doncs després, fins i tot Artur Mas en va felicitar per la intervenció. Perquè van considerar que tenia raó i calia fer un canvi. I això amic Jordi és democràcia pura, en el seu millor estil. Cert que dins de CDC poden haver persones sectàries però mai arribaran a la forma d'actuar d'algunes membres socialistes. I quan no poden rebatre el que els hi dius, responen com ella ho ha fet en un apunt meu. No ha contestat a res. Ha fet servir una sèrie de paraules estandar i tòpics per acusar. Però no m'ha rebatut res del que comento perquè no pot. No poden. Repeteixo què pot haver passat però ja veus que jo els responc i tinc bona harmonia amb elles i ells.
Hola Miquel,
Torno a ser jo –he estat llegint el teu bloc. Només per si et resulta curiós: sóc la padrina del coŀlectiu literari Portadors del Foc de Sant Cugat (format per nens i nenes). Si en vols saber més pots anar al meu bloc on tinc diversos articles sobre el tema:
http://maiera.wordpress.com/
L’article de dalt de tot és una altra cosa, però si vas una miqueta avall en trobaràs dos, l’un amb enllaços a uns altres dos.
Shaudin
Ara el miraré i l'afegiré al blocroll del meu. En el lloc dels recomanat com a gent interessant.