Ahir dilluns i per decisió unilateral d’en José Antonio Donaire, havia de fer un apunt parlant d’infraestructures a Catalunya per contrastar les diferents versions sobre el tema. També estava convocat en Roc Fernández que ja va fer el seu apunt i al que vull donar suport ja que en un percentatge alt seria molt semblant al meu. Potser hagués afegit dos temes com a pendents del govern actual. El desdoblament promès de l’eix transversal encara per fer i finalitzar l’autovia dels túnels de Bracons. Dos temes molt criticats en el seu moment pels actuals partits del govern i que pel que sembla no eren tant dolents, ja que no s’han modificat. En el cas de Bracons, es van fer quatre esmenes als plànols i els han deixat en un punt on els conflictes del trànsit són importants ja que van a parar a un coll d’ampolla. Potser el senyor Boada hauria de donar explicacions del perquè no continua aquesta autovia fins a Olot, com estava previst inicialment.
Per tant, no cal faci cap apunt meu sobre el tema. Potser sí el faré sobre uns altres aspectes més punyents i de gran necessitat que el govern no pot resoldre per manca de finançament, de serietat i de no saber assumir les seves responsabilitats.
Ahir sentia a RAC1 com en aquests moments perillen algunes llars de gent gran i residències geriàtriques perquè la Generalitat no està pagant els diners de la Llei de la Dependència. El més greu és que fa més d’un any i no estan donant respostes. No tant sols perillen llocs de treball sinó que perilla el benestar de moltes persones en situacions vitals greus i que estan en aquestes residències on reben un tracte especial, tenen la seva medicació, reben les cures que els calgui. I de ben segur que no estan en les residències per ganes i gust de les seves respectives famílies, sinó perquè les condicions d’algunes llars no són les més adequades. Per coneixement del tema, no tant sols no paguen aquests diners a residències i llars de gent gran, sinó que a persones que sí són a casa seva o de familiars, i no estan rebent aquest ajut que va ser una de les grans banderes del govern socialista del senyor Rodríguez. Encara recordo quina gran publicitat es va fer en el seu moment. Però com sempre, no tothom està preparat per governar. No és fàcil, ho sé, però quan una persona opta a un càrrec com aquest i veu que fracassa, la seva dignitat l’hauria de portar a presentar la dimissió i la ciutadania ho agrairia.
La resposta l’ha donada avui la Consellera. En el decurs d’aquest mesos faran un pagament a compte del deute. Serà al llarg de març o abril. Molt bé, senyora Consellera. Gràcies. Però és trist i diu molt poc de vostè i dels seus col·laboradors que hagin de respondre a un tema tant greu perquè una emissora de ràdio ho fa públic. Voldria saber on han anat a parar la quantitat de escrits i instàncies que deuen haver rebut reclamant l’incompliment d’aquesta llei. Però el pitjor està en el fet que les seves paraules parlen del deute a les residències geriàtriques. Quan el deute el tenen amb les persones que són allà. Són persones, ciutadans amb greus problemes i vostè els ha obviat. Vostè, l’equip del govern i el president Montilla. I els seus diputats al Parlament.
També crec i amb molta més força que el seu problema rau en que no tenen prous diners per fer front a les seves responsabilitats. Llavors la meva pregunta és: On són tots aquells mils de milions que ja tenien, procedents del finançament de l’Estatut?. Els han rebut de debò? O es tracta d’una nova columna de fum i no han rebut ni un cèntim?. Tot això és molt lamentable. Un govern d’esquerres que tant i tant parlen dels temes socials i el més important el tenen aparcat. Les paraules no se les endu el vent. Queden .
Crec és vergonyós i mostra una gran falta de moralitat. Torno a dir el d’abans. Siguin dignes i responsables i deixin que altres persones ho puguin fer millor. Mantenir-se en el poder pel fet de mantenir-se és molt pobre. Amb bones paraules les persones no mengen. Ni tenen medicació. Ni assistència. Recordo l’eslògan del senyor Montilla. Fets i no paraules. Dons facin realitat l’eslògan.
I de passada comencin a recollir els seus efectes personals que els queda ben poc. Si les persones amb aquests problemes i els seus familiars els tornen a donar la confiança ja no sé què pensar. Però no cal esmercin esforços perquè espero quedin apartats uns quants anys i aprenguin a governar un País que està en una situació de caos en molts aspectes.
Consti que ho dic de bon rotllo.
L’imatge d’aquest apunt és la d’en Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat del Vallès. Un home amb una gran sensibilitat per la gent gran. Per això li faig aquest reconeixement i consti que l’he viscut des de fa molts temps. Els avis de la ciutat l’estimen com si fos el net de tots i totes. Aquesta sensibilitat no s’aprèn a cap escola, neix dins la persona i en Recoder és un gran exemple a seguir. I no ho dic perquè sigui el meu Cap, ho dic amb coneixement de causa. Precisament la foto correspon a un acte en el que Recoder va parlar sobre la Llei de Dependència.
