He llegit l’apunt d’en José Antonio Donaire, @Don_Aire en la xarxa Twitter, que ha titulat Vegueries = Federalisme i realment l’he hagut de repassar una segona vegada perquè no acabava d’entendre el que volia dir ni a què es refereix. Comença dient que el federalisme forma part de Catalunya des de sempre. Que en el decurs de la història així ha sigut. Si vaig enrere, en els anys de democràcia, la feble democràcia que tenim, no ha hagut cap federalisme. Molt menys en els quaranta anys de la dictadura totalitària del General Franco i amb anterioritat el que aquí va succeir va ser la proclamació de la república dins un estat centralista i quasi totalitarista que ja governava. Sí recordo que a ran de la entrada en la democràcia, el líder socialista del PSOE, Felipe González, argumentant la seva descendència ideològica i política d’en Billy Brand, va proclamar en diversos mítings, que el seu objectiu era la implantació d’un estat federal a la còpia d’Alemanya. Una Alemanya moderna, avançada, recent sortida d’una destrucció total per la segona guerra i que havia sabut erigir-se ja en aquells moments, com el gran motor i la locomotora d’Europa.
En González, acompanyat per molts altres dirigents socialistes de dubtós origen, van estar governant durant molts anys aquesta estat espanyol però sense imposar aquest federalisme sinó que van treure de la màniga un estat de CCAA amb una nova distribució geogràfica que no tenia res a veure amb la que una gran majoria havien estudiat. Van agafar un mapa, un regla i un llapis i van redibuixar, al seu aire, un nou mapa, on la província de Madrid, per exemple, esdevenia una comunitat autònoma com qualsevol altre. El canvi va ser important. A ran d’aquí van anar apareixent el problemes ja que les anomenades “històriques” tenien una idiosincràsia diferent però van haver de passar pel mateix raser. També forma part de la historia recent escrita que Catalunya així com el País Basc van haver de patir de valent per un fet que consideraven diferencial i poc integrador, la llengua que es parlava, un fre per moltes de les relacions amb l’estat centralista amb tics de totalitarisme. Es va fer una Constitució que no s’ha pogut esmenar mai, no modernitzar, ni actualitzar, que coarta moltes de les llibertat d’un Estat modern i de les llibertats dels seus ciutadans. Una Constitució a la que em vaig negar donant un vot negatiu en el referèndum que es va fer. La Constitució no és el Quixot, no és la Bíblia, que no te cap possibilitat de reforma. Són els Estatuts convinguts entre uns homes amb idees de progrés, de modernització d’un Estat que estava en moments equivalents a l’època troglodita, que es van fer en uns moments en els que els sabres encara eren visibles i l’exèrcit tenia un superioritat excessiva, que controlava tots els passos er evitar la fractura d’aquell conjunt que havien assolit per la força de les armes a una colla de gent de mal viure.
A Catalunya vam tenir un president, en Pujol, que va haver de ballar amb totes. Va ser un dels principals enfrontadors a l’intent de cop d’estat que va donar pas a un canvi de govern en el que en González va començar a tenir un paper més important. Es van assolir alguns traspassos de competències amb unes dotacions econòmiques minses ja que el repartiment es feia d’acord amb un eslògan del moment, “el café para todos”. Amb els anys i sense federalisme a la vista perquè no es considerava convenient, les competències anaven arribant amb compta gotes i amb crítiques de que la gestió d’en Pujol era la del “peix al cova”. No havia un altra forma de fer-ho. L’ull del gran germà estava ben obert i vigilant. Era el moment de viatjar a Madrid per anar demanant almoines i així es va anar construint una Catalunya que va ser molt envejada per arreu i amb una gran projecció internacional, tant a Europa com a la resta del món. Va ser el gran moment de l’arribada de les grans multinacionals japoneses a Catalunya. I tot això fet amb la cantarella de que érem uns ploraners i que ens passàvem el dia pidolant.
De sobta, al govern de la Generalitat hi ha un canvi. Entren tres partits que perden unes eleccions però que sumant els seus resultats es poden erigir en els nostres governants. S’havia acabat amb els famosos 23 anys de govern de CiU. Deien que era necessari. No ho han vist em canvi en altres llocs on porten governant des de sempre. Bé, deixant això, hom va pensar que si aquí i a Espanya governaven els mateixos, potser alguns temes d’importància es resoldrien. Doncs no. Res de tot això ja que els socialistes catalans tenen un dependència total del PSOE i qui mana són ells. Ara poden fer les coses sense haver de negociar. Les imposen i tenen prou. A més, l’actual president de la Generalitat forma part de l’executiu del PSOE i per tant no actuarà en contra de les normes i acords que es prenguin. D’aquí la seva forma d’actuar. Els seus 25 diputats a Madrid són una continuació dels del PSOE. Ni tant sols voten qüestions que afavoreixin Catalunya, malgrat s’anomenen catalans. Seguim sense federalisme. Segueixen parlant però sense posar-lo damunt la taula perquè els germans grans no els deixen. Van fer campanya en contra de l’Estatut, orquestrada des de Madrid i l’excusa era que en Mas havia anat sol a vendre’s a Zapatero. Fals del tot. El senyor Montilla, mentre era ministre, va presentar un nombre important d’esmenes a l’Estatut que es van sumar a les que ja havien preparat els del PSOE. Al igual que ERC. Van veure que no sortirien a la foto i van fer campanya en contra i van fer votar no als seus militants i simpatitzant. Ara tot el dia demanen l’acompliment de l’Estatut. I ho fan per la raó que ha sigut el PP qui l’ha portat al Constitucional. Un Constitucional que manté en actiu uns membres que la data de caducitat ja va passar però que ningú vol tocar. En fi, una colla de fariseus que fan veure que fan i amb un altra ma, creuen els dits perquè allò no vagi bé.
Ara hem tingut recentment alguns casos ben estranys. Primer va ser el traspàs de Rodalies, amb una manca de realitats total. La frase per la historia va ser la dels lavabos nets d’en Nadal. Prèviament va ser la del tema finançament amb un gran desenvolupament de xifres que ni els d’aquí ni els d’allà ens han aclarit. No sabem ni on som ni que tenim. I finalment la Llei de Vegueries. Si en Donaire diu que els Ajuntaments necessiten més poder i recursos el que no sé és a que espera. Fa anys que això sempre s’ha dit. Molt abans de les Vegueries. Les administracions més properes de sempre han sigut els Ajuntaments però la Llei de Finançament Local no s’ha executat mai. Per manca de recursos?. Dons és un greu error dels legisladors que fan i no saben amb que compten. El mateix que amb la Llei de la Dependència. Presenten la gran Llei i als pocs temps no hi ha recursos per pagar. Quins fraus.
Les Vegueries ho resolen tot. Això diu en Donaire. El que resolen de moment és la situació laboral dels que ara són a les Diputacions ja que són administracions que han de desaparèixer. Si les mantenen, duplicarem càrrecs i empleats. No dic que no faci falta que la gent treballi però ja no sé si podré mantenir a tants ni subsistir a casa. Passa el mateix amb els Consells Comarcals. Una altra entitat supramunicipal on hi ha una quantitat de persones que ben bé no se sap que fan. No estic en contra de les Vegueries. Cal escoltar a totes les parts implicades. Cal respectar als que s’han postulat per ser-ne una i que se’ls ha obviat. Realment aquest tema és un caprici d’ERC que de ben segur forma part del pacte d’entesa de les forces progressistes. Com tenen també formes d’actuació poc democràtiques, les volen posar en marxa com sigui i així assegurar-se llocs per ubicar o tornar a ubicar. El que no explica en Donaire és que ja a Madrid, els seus companys socialistes ja han dit que de modificar el mapa, res de res. Ells ho van fer en el seu moment amb tot l’estat i ara aquí no ho deixen ni deixaran fer. En Guerra, “el descamisao” ha dit que els catalans sempre ens queixem i que coi volem ara. Que sempre demanem “alpiste”. En Corbacho, gran català, ha dit que ni parlar-ne. Ja pot dir-ho l’Estatut que ells han trastocat. El que ells amb socis inclosos, han maltractat. Que si el germà gran diu que no, serà que no. I que faran? Barallar-se amb el germà gran o callar?. Ja ens tenen acostumats. I no dic que la divisió en Vegueries sigui dolenta. Pot portar a Catalunya a ser d’una forma diferent però cal reformar a fons les administracions i veure quantes persones de més hi ha ubicades ocupant llocs innecessaris. Cal veure que en pocs anys han incrementat la plantilla de funcionaris en quasi cent mil persones incloent mestre, que continuen faltant, i en policies que també són deficitaris.
Si Catalunya vol ser el que ha de ser, tant sols hi ha una solució. I ells no estan pas per la labor.
Els socialistes, com tots sabem, en el cas de Catalunya són uns excel.lents venedors de fum. També és natural que si veuen que no guanyarán les eleccions i perderan les de Barcelona, vulguin col.locar el seu personal a costa de tots els nostres impostos.
Si guanya en Mas, s’han d’acabar aquestes plantilles interminables d’inútils que no saben a on col.locar i que fan política. Hem de tirar el país endavant i minimitzar despeses.
Moltes deformacions, benvolgut Miquel
1. Jo he parlat del pensament polític federal. Catalunya (i molt especialment la meva terra) ha estat un dels bressols del pensament federal de l’Estat i un dels punts forts d’Europa. Molts d’ells, per cert, amb un pes polític considerable com Pi y Margall, Figueras, Salmeron…
2. El federalisme és una forma de govern i els federalistes aspirem a canviar el model per a establir un sistema federal. Tenim dret, oi?. El mateix dret que tenen els sobiranistes a demanar la independència o Ciutadans a dir que hi ha massa autonomia. Tu dius: “És que Espanya ara no és federal”. Ho accepto. Però això vol dir que he de deixar d’aspirar-hi?. És com si jo et digués: “Atès que Catalunya no és un estat, no tens dret a imaginar que un dia ho serà”. Confondre el model polític amb la realitat no té sentit.
3. No entro en la teva història contemporània de Catalunya. Segons tu, en Pujol, un fenomen; en González, un desastre… En fi. Diguem que cada visió tendeix a distorsionar els fets. De ben segur que la meva lectura també seria biaixada. No hi entro, doncs.
4. Tampoc entro en aquest estrany vodevil de l’Estatut que planteges. No hi entro perquè ara per ara l’Estatut és la norma bàsica del país, aprovada en referèndum i això, com a demòcrates que som, és sagrat, oi?.
5. “Les vegueries ho resolen tot, diu en Donaire”. Ehem. ON ho dic això, si és tan amable?. per favor, sense manipular.
6. Saps per què s’han de fer les vegueries?. Doncs, perquè ho diu l’ESTATUT. Sí, l’Estatut. Ja saps. La norma bàsica del país. Ja em diràs quin paperot farem reclamant a Madrid que acompleixin l’Estatut i a casa nosaltres dient: “Bé, això, no cal”. Tant és si cal o no cal, ho diu l’Estatut i punt. No?
7. IMpagable l’argument dels sous. No, no descentralitzem que val diners. MIra, és exactament la mateixa excusa que he sentit a Madrid i a Bruxel·les: Això costa diners. I jo no sé si el Parlament costa o no costa més diners que no tenir Parlament. El que sé és que el vull. Vull el meu Parlament, mira si soc estrany. I també vull la Vegueria de Girona. Que costa diners, sous?. No ho sé. En tot cas, aquest és l’argument?.
8. I arribem a la mare dels ous. Per què vull una vegueria?. Doncs la vull perquè he contrastat (abans i ara) que el país és massa gran com per a ser governat només des de Barcelona. Jo vull que els problemes concrets dels gironins es resolguin a Girona.
9. Em sorprèn la posició de CiU en tota aquesta història. Fixa’t les declaracions dels dirigents. Han dit dos coses. Primer “Ara no toca” (el fill fent de pare) i després “Quan governem, afegirem la vegueria del Penedès”. Atenció. No han dit que les eliminaran, no. Han dit que afegiran una de més. I jo em pregunto. Si el teu gran problema és el sou, tant per tant, deixe-m’ho en set i no en vuit, no?
I, per cert, demà comencem el xou del debat. Toca parlar de carreteres i de trens
Respondré en el mateix ordre.
1.- En el teu apunt poc parles del pensament ni fas cap referència als polítics que has mencionat ni parles d’Europa. Dius que és tradició a Catalunya. Per això he preguntat que em diguessis quan i ves que has fugit d’estudi.
2.- No dic pas que defenseu el federalisme. Torno a dir que en Felipe González va fer una gran defensa i bandera d’un estat federal per Espanya. No es va fer ni s’ha fet. Podeu estar tota la vida defensant-ho i quedar en no res. Per tant, novament has fugit d’estudi.
3.- No vols entrar en la meva història contemporània perquè en el fons saps que és cert el que dic. En González ja va ser dels que va prometre i poc va fer. Potser no va ser Pujol que va anar al Japó i va portar un munt d’empreses japoneses a Catalunya?. Fins i tot els va fer una escola, que està a Sant Cugat. No dic que en Gonzáles fos dolent i en Pujol el bo. Ambdós van cometre errors. Molt normal en grans dirigents. Però quantes coses no es van aconseguir amb el fet que sempre heu retret del peox al coba?. Per tant, veig que fugir s’estudir deu ser una virtud dels diputats.
4.- No entres en el vodevil de l’Estaut perquè saps tinc raó. Has repetit la frase s’en Pujol. Això no toca. I no toca perquè saps que he dit la veritat. Sap greu per vosaltres saber que l’actual president Montilla va ser dels que va dir que aquest Estatut no aniria endavant, el va omplir d’esmenes i ara no te més remei que defensar-lo però tant sols en vistes a les properes eleccions. Sóc el primer que defenso l’Estatut malgrat les retallades de ribot que va fer el vostre colega Guerra. I a sobre ho va enfotent-se dels catalans. Com ho ha sifut i ho és habitual en ell. Suposo deu ser dur suportar gent així dins el partit i més per a vosaltres que heu de donar la visió de que Catalunya us interessa.
5.- El comentari sobre les Vegueries i que ho resolen tot l’has fet al twitter. No manipulo ni canvio paraules. Revisa el teu timeline. I revisa els teus comentaris al teu apunt on hi ha gent que et demana el mateix.
6.- Que s’hagin de fer perquè ho diu l’Estatut no és una raó bàsica. També parla d’unes xifres de finançament i no es acompleixen. Malgrat tots el numeros que vàreu donar, saps que la veritat és aquesta. Sinó explica les raons del gran endeutament que te avui la Generalitat. I el retard en obres planificades i no licitades. No hi ha diners i ens afecta a tots. No podeu exigir perquè us diran la darrera frase d’en Guerra: “Estos catalanes solo piden alpiste” . No estic segur de les paraules exactes. De totes formes, aquestes maneres de dir, com ho diu l’Estatut es fa i punt no van amb tu. Et feia més dialogant.
7.- No parlo de sous en el concepte concret. Parlo que ara tenim una administració molt ample i que no fa el que hauria de fer. Jo dic SÍ a Les Vegueries però abans cal derogar les Diputacions i els Consells Comarcals. Per una banda, passar tasques a les Vegueries i per l’altra dotar als Ajuntaments de més poder i de més força. Sou els que més Ajuntaments teniu i no els protegiu.
8.- Aquesta mare dels ous no deu tenir-ne prous. El País pot ser gran, però la imposició del centralisme de Barcelona l’heu fet sempre vosaltres. L’invent de l’AMB anterior amb himne i bandera va ser un invent vostre. Fins ara no s’ha delegat a ningú res de res. Les Vegueries poden suplir això però continueu amb l’AMB per tornar-la a resucitar. Fora Diputacions i Consells Comarcals. Llavors parlem-ne. Per cert, la del Penedès és una reivindicació de fa temps, al igual que la de l’Aran però no voleu ni sentir parlar perquè això endareria la llei i us interesa. No em dius res de les paraules dels teus companys de partit de Madrid. Tu les deus haver sentit i llegit al igual que jo. Però calles i no dius res. Tornes a fugir d’estudi.
9.- La posició de CiU és la que t’he dit. En Oriol Pujol va dir que ara no tocava perquè s’estaven tractan altres problemes molt greus que s’han deixat de banda. CiU està per les Vegueries, però totes. Fins i tot les que vosaltres heu obviat. Aquí si has fet demagògia tergiversant les paraules d’en Pujol, Oriol Pujol.
Espero ho llegeixis.
1. Torna-hi. I tant que parlava de pensament polític. “La tradició política catalana”. El pensament política català ha estat federal i no em sembla bé traïr aquesta tradició. CDC també era federal, però ara ho diu amb la boca petita perquè sona a socialista. A mi m’agradaria que devinculéssim socialistes i federals: De federals n’hi hagut de conservadors, de republicans i de socialistes. És un terme transversal que ha caracteritzat el pensament, l’ideari polític del país.
2. No fugo d’estudi. Dic que puc defensar el federalisme, independentment de que la realitat sigui més o menys federal. Si només es pugués defensar allò que és, mai avançaríem. Es pot reivindicar allò que no hi és o que no ha estat mai. Es pot ser federalista malgrat que Espanya no sigui federal. Jo vull que ho sigui.
3. “En el fons sap que és cert el que dic”. Uf, Miquel. No estiguis tan segur. Dic que no entro perquè fer un balanç de l’acció d’en González o d’en Pujol mereix molt espai i no està relacionat amb el tema que ens ocupa. Amb el temps, he après a veure virtuts i errors en la gestió dels uns i dels altres. Res és senzill. Ningú no té la patent de la infalibilitat.
4. El meu partit és el PSC. I el meu partit defensa l’Estatut. Tu també. Jo també. Estem d’acord, doncs.
5. He repassat un per un tots els meus twitters i no hi ha cap que ni remotament s’assembli a l’afirmació “LEs vegueries ho resolen tot”. Dona’m l’enllaç. No existeix aquesta piulada, Miquel.
6. “Malgrat els números que vàu donar, saps que la veritat és aquesta”. Aquí tens la meva opinió sobre aquest tema. Veuràs dades concretes (meves, no de cap partit), enllaços i fonts. Si creus que no tinc raó, demostra-m’ho. Digues en quin punt de l’acord concretament no es respecta l’Estatut. Jo t’aporto dades que són meves, no de cap partit. Si no estàs d’acord, demostra-m’ho. No n’hi ha prou amb dir que “tu ja ho saps”. No, no. Jo sé que l’acord compleix l’Estatut.
I no entenc el teu argument. Si l’Estatut diu que s’han de fer les vegueries, tu què hi dius?. Que tant és el que digui l’Estatut?. O que si ho diu l’Estatut s’ha de fer?. No t’entenc.
7. Com et senti en Mas que et vols carregar els consells comarcals, et treu el carnet.
. Miquel, la proposta d’Estatut diu que HA D’HAVER-HI consells comarcals. No es poden treure. I saps per què ho diu?. Perquè malgrat que el PSC hi estava en contra, CiU ho va exigir. Per tant, Consells. I les diputacions no es poden treure perquè l’Estat també s’ha de descentralitzar. El que hem d’exigir és que (com passarà) vegueries i diputacions coincideixin. Però eliminar-les??. De cap manera!.
8. Quan parles de vosaltres a què et refereixes?. A mi?. Al PSC?. Jo soc una persona lliure.
MIra, Miquel, jo estic a favor de set vegueries i radicalment en contra de la del Penedès.
Però a part del meu humil criteri de geògraf, que a més va fer l’estudi de les àrees funcionals de Catalunya en temps del Conseller Macias i de la meva humil aportació al Pla Territorial de Catalunya, jo soc un simple geògraf ignorant.
Ara bé, l’informe Roca (ja saps, Roca i Junyent), un informe demanat per CiU i aprovat amb l’acord de TOTS ELS PARTITS (CiU també, és clar), diu que Catalunya ha de tenir set vegueries.
I per cert l’Informe Roca també diu que ha d’haver-hi una Àrea Metropolitana de Barcelona.
Barcelona és l’única àrea metropolitana d’Europa que no té un òrgan de gestió. Funciona com una àrea metropolitana, ho és, hi figura en tots els estudis, la mobilitat és metropolitana, les empreses entenen que és una àrea… però no hem de fer un òrgan de gestió. Parlem clar. Aquesta àrea ja existia i Pujol se la va carregar perquè no volia un (deia ell) contrapoder. No home. Un òrgan serveix per a gestionar millor una realitat efectiva. I fem riure a Europa amb aquesta absurda polèmica: Milà, Londres, Porto, Hamburg, Lió, París, Bruxel·les, Àmsterdam, Lisboa,… les ciutats europees importants tenen àrera metropolitana. No fem riure.
9. La posició de CiU és: (a) no volem les vegueries ara, (b) quan manem, farem una més. A veure, les voleu o no les voleu?.
Crec que estrem molt temps parlant sobre aquest tema i al final tu quedaràs amb la teva i jo amb la meva. Una cosa que he dit i ho continuo dient, per cert, escrit en el meu bloc, és que no sempre combrego amb les decisions del meu partit, el partit en el que milito. Entenc que la descentralització del govern espanyol es fa a través de les Delegacions del Govern. Les Diputacions poca cosa fan relatives al govern espanyol per no dir res. Si ara se les vol habilitar, duplicarem despesa i personal. No entenc que el govern espanyol necessiti una delegació a cada provincia catalana per les seves gestions. Quan a l’AMB, quan en Pujol se la va carregar va ser perquè fins i tot havien propossat fer un himne i una senyera diferent. Per gestionar no cal tot això. A Europa no sé si fem riure, però segur que per aquest tema no serà.
La posició de CiU va ser del ara no toca quan s’estaven tractant temes molt més greus. CiU sempre ha volgut vegueries i les vol fer. Tant sols ha dit que ampliarà una més perquè la gent del Penedès la demana i a mi, personalment, no em sembla malament. En Roca ha fet diversos informes. Uns acceptats i altres no. Darrerament va fer un que el PSC no el va acceptar. Per tant, els informes serveixen per acabar de prendre decisió però no són vinculants i això ho saps.
Quan al tema dels federalisme no em respons a la pregunta del per què en González no el va posar en marxa ni tampoc ho en Maragall va intentar aconseguir-lo, sabent que és un federalista nat. En canvi en Montilla no ho és. És espanyolista i ha quedat palés en moltes ocasions. CDC, que no CiU, va ser federalista i en el sí del partit potser hi ha gent que ho és, però en el darrer Congrès del 2008 es va aprovar que el fí del partit és l’Estat Propi. Per tant el federalisme ha quedat oblidat. També es cert que en tots els anys de democràcia, del que els socialistes han governat sempre menys els 8 anys d’Aznar, han tingut temps de fer-ho. Cal esmenar o modificar la Constitució i això no s’ha fet ni es farà.
Defenso l’Estatut però el que es va redactar aquí. No el que ha quedat. També el defenso però trobo que l’han retallat i molt. I per això hi ha temes que podrien tenir una solució diferent. Tema tancat.
La veritat dels numeros no són els que tu dius al teu bloc. Són els que tu consideres. La realitat és molt diferent. No estem rebent els diners que ens corresponen. L’estat espanyol no està pagant. Si no és així, al temps. El temps ho demostrarà. Ja prepararé amb temps un apunt pel bloc i donaré les xifres.