El senyor Gerardo Díaz Ferran, president de la CEOE, i home amb greus problemes empresarials, fallides econòmiques i altres saraus, va fer ahir unes declaracions davant el seu públic addicta, que per resoldre la crisi de l’estat espanyol tot passava per fer una reducció dels salaris del treballadors. No sé si ho va dir abans o després que els seus treballadors d’Air Comet el volguessin agredir perquè estan al carrer, sense feina, sense cobrar molts mesos els seus sous i sense cap garantia per recuperar els deutes, ja que l’empresa en la que han treballat no té cap propietat. Ni tant sols els avions amb els que volaven, que ja han estat embargats.
Està clar que la visió d’aquest senyor, l’educació sempre per davant, no és gens acceptable malgrat el seu càrrec dins la patronal espanyola. Càrrec que va ser forçat i provocat pel Partit Popular. Un empresari que ha comés aquestes irregularitats i que ho argumenta dient que va escollir un numero equivocat de la rifa. No té cap credibilitat ni demostra serietat i molt menys té la capacitat de dirigir a la resta d’empresaris. No mereix el lloc que ocupa. Llumeneres així ja n’hi ha prou.
Però a la seva afirmació de la reducció de sous, va sumar la proposta feta pel ministre Corbacho, quan va anunciar la possibilitat de endarrerir l’edat de jubilació als 70 anys. Realment, algú, bé tots dos i els que els recolzen s’han begut l’enteniment. Precisament en la situació actual on l’atur dels joves és el més alt d’Europa, supera el 45%, allargar la vida laboral fins al 70 anys només té una explicació clara, malgrat sembli demagògica. Continuar cobrant 5 anys més la seguretat social d’aquests treballadors i, per la cua del tren, estalviar-se anys de pensió de la jubilació. La suma pot fer un bon gruix de diners que quedaran en caixa i engreixaran la partida d’ingressos de les arques estatals. És lamentable pensar això, però no hi veig cap altre idea. Crua però real, sota el meu punt de vista. No crec que a hores d’ara hagin pensat en allargar les alegries dels ciutadans, permetent que gaudeixin d’unes jornades laborals més en unes empreses que estan en crisi i que tenen dificultats per poder enfrontar els compromisos.
El més xocant és que la idea l’hagi proposat també el ministre. Quan té la xifra més alta d’aturats de l’UE, motiu pel qual el govern espanyol ja ha rebut nombroses advertències de l’UR per la pèssima gestió. Cal afegir les declaracions del guru que va predir la crisi, en la que ahir va afirmar que Espanya era un greu perill per l’UE, i les declaracions del FMI, en les que apunten a que Espanya continuarà el 2010 amb previsions negatives de creixement quan la resta de socis ja aixecaran el cap.
El que també pot ser és que amb els diners que pot recaptar de més i els que està pagant de menys en les pensions, el ministeri d’economia pugui fer un racó per pagar alguna de les grans festes de la presidència europea, ja que el president Rodríguez va necessitat i no els pot posar només uns xips i uns cacauets salats.
Tornant a la serietat que aquest assumpte mereix, crec que els emperadors ens creixen per arreu. Les formes d’ús del personal estant ja en la línia del despotisme, evidentment gens il·lustrat. No és gens permissible que els més ineptes vulguin jugar amb la ciutadania d’aquest País i de l’estat espanyol com si fossin titelles i decidir quin ha de ser el camí que hem de fer i fins quan ens han de munyir. Hi ha molt petit i mitjà empresari amb greus problemes, i el que ara no faran, serà perllongar el contracte dels seus treballadors de 65 anys fins als 70, perquè el govern espanyol no sàpiga d’on treure els diners per resoldre aquesta crisi.
Avui la Comissió Europea ha aprovat el FROB, i per això les arques de l’estat encara es veuran més reduïdes ja que cal lliurar a les caixes una gran quantitat de diners perquè les caixes recuperin els seus deutes, regularitzin la situació econòmica de les seves respectives entitats i puguin arribar a les fusions sense cap problema. Per tant, aquest govern és com un anti Robin Hood.
Està encara per aclarir, ja que aquest acord no s’ha publicat, quina quantitat dels diners rebuts tornaran les caixes i en quin terminis. Mentrestant, els famosos 400 € s’han perdut, les pensions pateixen rebaixes i al juliol patirem un increment de preus totalment desorbitat al incrementar tots els impostos directes.
Si l’estat espanyol està en fallida que ho diguin. Agafin els seus trastos i tornin a casa. Deixin l’espai lliure perquè algú amb seny i coneixement pugui prendre solucions immediates. Quan més tard pitjor.
També caldria que el senyor Díaz Ferran presentés la seva dimissió i la fiscalia intervingués les seves empreses per veure quins desgavells ha muntat i esbrinar on han anat a parar els seus diners, millor dit, els de les empreses que han presentat la fallida. No sigui que ens trobem amb altres casos de finançaments irregulars. Darrerament surten alguns a la llum però el nas em diu que poden haver uns quants més.
