Enredats com a xinesos, segur.

1 setembre 2010 2 Comentaris

Vaja, ara resulta que el gran viatge del president Montilla a la Xina tant sols ha quedat en una declaració d’intencions. Pel que ha sortit de la trobada, el fabricant de cotxes xinés vol instal·lar-se a Europa i en Montilla ha anat a explicar-los les meravelles de Catalunya com a lloc idoni i estratègic. Ara caldrà preparar un grup de treball per veure si es decanten per Catalunya o marxen a un altre lloc.

El més curiós de tot és que alguns mitjans de comunicació ja parlen de la creació de 3000 llocs de treball i més de 9000 indirectes. No sé ni com els han comptat ni amb que han comptat per fer aquests càlculs. A la vista està que tant sols és un anunci publicitari del govern per fer veure que fan. Però res de res.

Suposo que en Montilla, al parlar de les excel·lències de Catalunya els haurà explicat que el TGV encara no funciona i que da molt. Que de moment no està previst que tingui una terminal de càrrega de mercaderies i containers, ja que el seu partit, PSC-PSOE, encara no tenen clar qui ha de ser el corredor mediterrani de mercaderies i que és possible que el facin anar per Aragó i País Basc per connectar amb França. Suposo que també els haurà explicat que el seu partit, el PSC-PSOE van prioritzar el TGV entre Madrid i Andalusia, en concret Sevilla i Córdoba. Casualment es va fer en els moments en els que un president espanyol era de la zona. I tampoc els haurà dit que els trams que ja funcionen de forma correcta i deguda són els que enllacen Madrid amb altres capitals castellanes.

Suposo els haurà explicat que la única forma de comunicar-se amb Europa, des de Barcelona, és per una autopista de peatge, ja que la N-II encara fa vergonya veure-la. I gràcies també al seu partit socialista.

Bé, suposo els haurà fet una descripció detallada i acurada de la realitat catalana en el tema de infraestructures vials, carreteres i autovies, que no hi són. I espero no hagi oblidat dir que governa amb dos partits, també d’esquerres que han ajudat i molt. L’un, ERC, que era un gran defensor i lluitador aferrissat davant la supressió dels peatges de les autopistes catalanes i que a ran de la condonació d’uns crèdits i interessos, fet per una entitat d’estalvi, ara ja no han parlat mai més. Casualment, aquesta entitat participa molt activament amb la concessionària de les autopistes al nostre País. I l’altra, que és un dels que fa reserves espirituals i de grans zones de terreny en favor d’aus, arbres i plantes per tal no es facin més carreteres i que promouen el transport públic i la bicicleta com a mitjà de transport.

Bé, tant sols amb això els xinesos deuen estar frissant per construir la major factoria de vehicles a Catalunya.

Ja vaig dir que se’m va demanar respecte per les accions del president. I de fet en tinc i molt, però està clar que per veure bones pel·lícules prefereixo triar el títol ja que ho faré en funció del guió, els artistes i la qualitat del director.

Algú ha comentat que aquest tema ja estava previst des de fa uns dos anys. No sé ben bé si és així, però des del 2008, suposo no calia concentrar-ho tot ara, a dos mesos d’unes eleccions nacionals que saben, i ho tenen coll avall, que no tornaran a guanyar.

Per tant, millor deixar aquestes demostracions publicitàries per la campanya i aquest tema, formi part dels futuribles que el partit dels socialistes posarà en marxa, si pot, en el cas de guanyar. Però repeteixo, en la llista de futuribles, ja que pels resultats, no hi ha res ni parlat ni acordat. Molt menys tancat.

(imatge procedent de TV3).

Llegir més »
Compartir |

i ara, un conte de fades. O no.

1 setembre 2010 Sense comentaris

Tinc molt clar que és el president de la Generalitat qui té en les seves mans la possibilitat de dissoldre el Parlament i convocar noves eleccions, però ara per ara i com està resultant aquest assumpte, crec que és una manca de respecte. Segur que als militants i membres del PSC- PSOE no els agradarà la meva afirmació, però com he dit, és la meva opinió i pel que sé, puc dir-la. Està clar que sense ofendre a ningú ni molt menys desqualificar.

No tinc clar si les convocatòries haurien de ser d’aquesta forma o d’un altra però immersos en la situació actual, considero que allargar l’agonia del País, no és de rebut. Ja sé que ho han fet tot i molt bé. Ja sé que com aquests anys de govern tripartit, Catalunya no ha crescut mai, però lloances apart, cal ser pragmàtic i ser realista.

El País està en una situació convulsa, tant social com econòmicament parlant. En els aspectes socials els moments són durs per a moltes famílies. Per a moltes persones. S’ha destruït molta petita i mitjana empresa,  i per part dels dos governs amb les decisions dràstiques de retallar i estalviar, moltes altres patiran i per tant patiran els seus treballadors. No s’estan complint els serveis, etc. Però això sí, publicitat institucional en veurem. I tant que la veurem. Mostres ja en tenim. S’estan aprovant lleis a tota marxa que no porten en lloc però cal publicitar que el govern treballa. Com el viatge a la Xina d’ahir. Des de la caverna socialista ja han venut el xai abans neixi. Ja s’han afanyat a dir que aquest viatge aportarà grans beneficis econòmics. Tot està per veure. Quan torni el representant amb les comandes a la cartera ho comprovarem.

Mentrestant, per la xarxa no paren d’enviar missatges de la seva gran competència, però està clar que obvien posar en clar molts aspectes que han quedat més que foscos. Caldria saber si les empreses consorciades del sector sanitari han cobrat el que se’ls deu des del mes de juny. Si aquest setembre tampoc han pagat, el total ja passa dels 1600 milions d’€. Caldria saber per què la desviació del pressupost de les obres de la L9 ha sigut de més de 4000 milions. Caldria saber quantes empreses proveïdores han quedat sense rebre ni un cèntim aquests mesos de juliol i agost i quina és la quantitat que ara se’ls deu. Caldria saber com queda resolt el tema dels informes inútils que hom sap que va ser una forma de llançar més de 100 milions. Realment em poso malalt quan observo aquestes xifres. El dèficit de la Generalitat arriba ja als 5000 milions i ningú surt a donar explicacions. Ara, això sí, inventar el que calgui per desqualificar a CiU sempre està en algunes ments pensants. Ments amb negativitat. Unes ments que tant sols deuen cobrar per això.

El que està clar és que aquests dies, mesos, que queden fins a les eleccions quedarem ben farts de publicitat institucional i d’estirabots dels tres partits del govern, intentant fent-nos veure el que ni existeix, intentant fent-nos creure que són diferents de com han actuat i, per art de màgia, aportant noves idees i propostes que en el decurs d’aquests anys havien quedat als calaixos. Encara ens queda molt temps per anar patint, perquè saben que si les nacionals es resolen com hauria de ser, les municipals del proper mes de maig els hi seran molt magres. I per tant, ara estan en fase de recerca i generació de rumors per malmetre la imatge de la gent de CiU. Ho varem poder veure no fa pas massa. Com la comissió del cas Palau no els anava bé, el Periódico es va inventar notícies sobre Sant Cugat del Vallès. Per tal de perjudicar a un dels homes importants de CDC, en Lluís Recoder. Però les notícies van estar redactades amb total desconeixement. Fins i tot van acusar del fet que a les empreses se’ls cobra un 4%. Una ignorància monumental. Potser no és un costum habitual de fer dipositar una fiança a les empreses que construeixen obra pública per si els resultats no són els adequats?. Cal saber que algunes empreses han fet fallida i han desaparegut del mapa mundi. Llavors, aquells diners que havien dipositat com a garantia, serveixen per enllestir actuacions.

És a dir, han assessorat malament els seus mentiders i per tant el ridícul ha estat magnífic. Per ser un bon mentider s’ha de saber i haver estudiat molt i aquí ha quedat demostrat que ni d’això en saben.

Esperem a veure amb quin estirabot surt en Montilla a la seva tornada de Xina, de la trobada amb en Miguelin i llavors ja podem comprar paraigües dels bons, perquè la que ens caurà serà com per publicar-la al llibre del Guinness. Per cert, allò de campanya neta res. S’han esgotat els netejadors.

Llegir més »
Compartir |

Vagin passant cap al fons, si us plau…

31 agost 2010 2 Comentaris

Llegint Nació Digital, en el seu web, he trobat dues notícies que si més no són curioses i representen un xic l’estil de fer dels catalans. Habitualment i des de fa temps, els catalans i catalanes son esquerps, introvertits, garrepes, poc donats a generar amistats i tenim una forma de ser que mostra que ens en refiem poc dels altres.

Doncs bé, un exemple de tot això i més és el que he trobat en aquests dues notícies. Una parla de la gran quantitat de gent que s’ha incorporat a SCI, Solidaritat Catalana per la Independència d’en Laporta. Una d’elles ja la tenia cantada des de fa temps i és la del CCN. Un grup d’empresaris que volien agitar les consciències dels polítics catalans i que al final si han afegit a la política. Un tema que havia parlar en algunes ocasions amb un dels seus fundadors, que sempre em responia que ells no tenien cap intenció. Doncs ja ho veig. Xavier, tenia raó. Estava previst, sense data, però previst. La munió de líders crec que pot fer perillar les llistes i candidatures que darrerament han anat cantant des de les diferents xarxes socials. Ara hi ha més que voldran ser en els primers 5 llocs de la llista final i no dubto gens que hi haurà problemes de posar noms. Ara és com una escudella barrejada, en la que si pot trobar de tot. I consti que l’escudella barrejada és un dels meus plats favorits. A l’hivern millor, però.

L’altra és la que comenta els grups o col·lectius independentistes que  s’han afegit a Reagrupament. Una formula similar a l’anterior en la que la independència és l’objectiu final. El que ja no tinc tant clar és si la via o la formula serà la mateixa.

Però al final de tot, el que sembla és que volen unir-se per una causa comuna. Unir-se però després de fer llistes i veure qui assoleix càrrec i qui no. Una de les qüestions a revisar uns dies després de les eleccions nacionals i a la vista dels resultats. Està clar que no hi ha espai per tothom, ja que malgrat fer-ho tot malament, CiU haurà de tenir la seva representació al igual que la resta de partits i no sé si han tingut en compte que el nombre de diputats és limitat. No es pot encabir a ningú més. Tants llocs, tants diputats.

Per tant, espero amb molta impaciència veure que succeeix i si les intencions i aspiracions de tothom són realment les de Catalunya o les personals. La resposta ben aviat, amb el permís del president Montilla.

Llegir més »
Compartir |

En Miguelin, el gran guru.

31 agost 2010 Sense comentaris

Des que ahir dilluns 30 d’agost, el president Montilla no ha convocat les properes eleccions nacionals i tant sols ha dit que no coincidirien amb la visita del cap d’estat del Vaticà i ho ha deixat tot en suspens, però deixant les portes obertes a que hi hauria possibilitats coincidissin, el 28 de novembre proper, amb el partit de futbol Barça – Reial Madrid, la resta de polítics i militants han anat fent els seus comentaris sobre la idoneïtat de la data i la manca de rigor en el fet de deixar-ho estar. Doncs bé, la militància socialista s’ha limitat a criticar tots i cadascun dels comentaris, al seu estil, atacant exclusivament en Artur Mas, dient que el problema rau en que el líder de CiU te excessives preses.

La meva pregunta, a la vista dels seus comentaris seria “què no han entès de la frase el president Montilla passa olímpicament dels País”, o “que no han entès de que la ciutadania s’exclami sobre la deixadesa demostrada pel president”. Crec que no han entès res. Ni tant sols la forma d’actuar del seu cap de llista. I com no ho entenen i saben que la situació la tenen molt fosca, la rèplica és actuar i respondre com ho fan. Fins i tot avui, en Bolaño, gran personatge de la premsa i molt conegut per altres aspectes, en la tertúlia de CatRàdio ha atacat a CiU, amb aquell estil típic del “i vosaltres, què?”.

Al meu parer en Montilla ha deixat passar una bona oportunitat. El més de novembre serà difícil. Primer la visita del cap d’estat del Vaticà. Una visita gens desitjada per una gran majoria ja que apart de conèixer el personatge i les raons que el fan visitar Catalunya, hi ha una gran preocupació per la gran despesa que això suposarà. Una despesa que íntegrament pagarà Catalunya, ja que per costum, el Vaticà té més pràctica en demanar que en donar. En recaptar que en aportar. Segon, el diumenge del gran partit que acabarà amb tots els mals mundials segons el resultat. Recordo com en les èpoques franquistes, el futbol i el toros eren la forma de mantenir distrets al personal. Ara, fins i tot, un partit de futbol pot fer trontollar un acte tant i tant important i solemne pel nostre País. O estem pitjor que en els anys de govern franquista o tothom està molt malalt. No és gens admissible. I la resta del mes no té cap altre esdeveniment important però està clar que els altres dos copsaran els 30 dies de novembre. Ara es parla de que potser es convoquin en dia feiner. Perfecte. Es podria aprofitar perquè els catalans i catalanes fessin una demostració del seu patriotisme. Es podria fer com en les primeres eleccions democràtiques d’aquest estat. Eren en dia feiner, els treballadors i treballadores disposaven de quatre hores per complir amb un dels seus drets fonamentals i després, amb la presentació del resguard segellat per la mesa, aquelles quatre hores els hi eren pagades amb tot l’honor. Els que no portaven el segellat, no les cobraven. Ara, a través d’aquest segell, es podria donar fe del patriotisme. Demostrant que som adults, conscients i prou madurs i hem exercit un dels nostres drets i, potser també, deures.

La veritat és que l’incògnita segueix. Ni amb derivades, ni amb integrals, s’ha pogut esbrinar. I el més important, però, segons informacions donades pel mateix Bolaño, és que en Montilla viatja a Xina a signar uns acords importants que representaran una gran inversió econòmica a Catalunya. A twitter he afegit el meu comentari sobre si el viatge era per parlar amb el famós “Miquelin”. La formidable mascota de l’estand espanyol a la fira internacional xinesa, a on en Rodríguez va anar a ahir a parlar de les excel·lències de les empreses espanyoles, prèvia visita i foto amb en Miguelin. He suposat que ja estava fet i que en Montilla anava ja a signar els acords. I gràcies, està clar, al famós Miguelin, que podrà passar a l’historia d’Espanya com el gran salvador econòmic. Valdria la pena esperar a que creixi i nomenar-lo ministre d’Economia i Afers Exteriors.

Deixant la Xina i els xinesos i xineses de banda, en l’equació electoral, l’X encara està per resoldre. I les X, com a tal, sempre han estat el mal de cap dels mals estudiants de matemàtiques. Per tant, haurem d’esperar a que aquest mes de setembre, en segona convocatòria, en Montilla doni el resultat. I en aquest cas, el llibre del professor, on són les solucions de tots els problemes, no hi és.

Uns dies més de tranquil·litat pels socialistes i la resta de partits del govern, que com bé he dit, també a twitter, veuran la seva paga de Nadal quasi completa.

Llegir més »
Compartir |

Estadístiques de l’INE.

30 agost 2010 Sense comentaris

L’Institut Nacional d’Estadística ha dit avui que la taxa d’inflació harmonitzada ha baixat una dècima. Val a dir que l’estudi d’aquesta taxa l’han fet d’aquesta forma, harmonitzada, és a dir, com la fan a la resta de països europeus. Ara està situada en el 1,8% i és gràcies a la baixada de preus dels carburants (?) i de la pujada dels preus de les begudes no alcohòliques i de la cistella de la compra. Primer de tot hauria de felicitar-los perquè és cert que els carburants han baixat de preu. A principis d’agost, la benzina sense plom de 98 la vaig pagar a 1,309 € i a partir de la segona quinzena l’ha he pagat a 1,299 €. No sé si val aquí, però realment és per dir #etfelicitofill.

De totes formes, el que més ha copsat el meu interès és això de l’estudi harmonitzat. Llavors com ho feien fins ara?. Amb els comptes de la vella?. O amb un si més o menys?. A qui pretenen enganyar?. Realment s’han empeltat de les formes del president espanyol. Potser per Catalunya, que sempre som diferents, és també del 1,8%?. Quan alguna vegada he intentat esbrinar com ho fan, he acabat amb migranyes. No hi entès res. El que si veig, com la majoria de ciutadans i ciutadanes patidors de les seves polítiques, és que cada cop que vaig a comprar al mercat i/o supermercat, la cistella surt més cara. Però ja els va bé. És el percentatge pel qual després es fan molts altres càlculs.

De totes formes, l’estadística té altres conceptes dels que es poden treure altres conclusions. Per exemple on parla del padró municipal i dels estrangers donats d’alta. A finals de juliol eren 5,7 milions. Això sí, dels que han estat registrats en el padró, però hom sap que els que no disposen de documentació no hi figuren. No han estat donat d’alta en el padró i no hi són. Però realment, de ser-hi sí que hi són. I no estan controlats.

Un altra dada destacable és la taxa d’atur. Un 20,09% sobre la població activa. En el cas de Catalunya, d’un població de més de 7 milions d’habitants, la població activa ara per ara és de 3,1 milions. Menys del 50% de la població treballa, o està contractada. Una xifra curiosa. I d’aquest 3,1, un 17,7% estan aturats i aturades. Més de 600 mil habitants.

Al final, el cert és que cada dia les despeses familiars són més elevades i dubto molt estiguin contemplades les quantitats que cal pagar per altres despeses. Sense anar més lluny, haig d’encarregar unes ulleres perquè la visió pateix desgast i tant sols costen uns 700 €. Els vidres són mot cars, em diuen. Ja ho sé, però no podria col·laborar el govern amb aquestes ulleres en lloc de muntar delegacions pel món?. Al menys ho veuria més clar. Ara,ni ho entenc ni ho veig clar.

Llegir més »
Compartir |

24 d’octubre o 28 de novembre?

30 agost 2010 7 Comentaris

Espero que avui sortirem de dubtes. O el 24 d’octubre 0 el 28 de novembre. Dues dates, per començar a viure una nova situació. Nova situació política, ja que la resta està molt més que complicada. La més important i que més afecta és l’econòmica encara que davant la ceguesa dels pessimistes sempre hi ha els que troben sortides i segueixen el camí endavant.

Espero que el president Montilla porti un bon bolígraf i signi ja tota la paperassa per convocar les eleccions que donaran un gir a la situació actual de Catalunya. Tant és per quan però si reflexiona veurà que quan abans millor.

A Catalunya se li obren noves portes. El País entra en una dinàmica de grans canvis i el primer ha de ser el del govern. Amb un govern sòlid, fort, amb idees, programa i amb visió de futur a mig i llar termini.  I amb el recolzament d’altres forces polítiques que vulguin contribuir per portar Catalunya endavant. Tinc els meus dubtes, ja que això de la unitat és quelcom que forma part de les utopies. Potser caldria comentar-ho amb alguns politòlegs i politòlogues però m’estimo més no fer-ho. Pujar i baixar muntanyes no forma part del meu projecte ni de les meves idees. I al dir unitat em vull referir als tres partits independentistes que de ben segur concorreran  als propers comicis electorals. Tres partits que volen el mateix però per separat. No sé ben bé si la separació ha de ser de plats o fins i tot de taula. Tres idees comunes però amb tres llistes diferents. Una mateixa fita però amb protagonistes, caps de llista diferents, amb objectius de poder diferents. Això, això és la gran representació de la unió de catalans i catalanes que des de l’Espanya veïna observen amb una gran rialla. Bé, amb mal de panxa i tot de tant riure. És a dir, novament, per un afany de sortir a una foto, la no unió es fa palesa.

La suma d’esforços mai ha estat això. Si cal tirar d’una corda en un sentit no es poden posar tres branques de la mateixa corda perquè hi hagi tres que tirin en direccions diferents. Els de l’altra costat ni s’esforçaran.

Els socialistes ho tenen clar. Volen recuperar l’Estatut i deixar-lo com estava abans de la sentència. Ja es conformen. Bé, tampoc tots ni totes. A uns i unes els hi està més que bé. Als altres, tant sols fen llistes de tasques fetes en tenen prou. Els republicans, bé, els d’ERC, amb el seu discurs pel qual volen explicar que són la única garantia. Potser caducada?. No estic segur. Segur sí de que si poden tornaran a crear un tercer tripartit. Aquests set anys els han permès fer moltes coses. No dins del govern, però. Els eco – socialistes, amb el seu cap de llista al capdavant que no sap per on tirar. El que sí és cert és que somien per tornar a tocar poder. No ho havien tingut mai i deu ser allò de l’eròtica, que com el cant de sirenes, provoca febres i ànsies importants de tornar a entregar-se del tot en les seves mans. Les de les sirenes.

Seriosament, tenim ara un moment difícil i engrescador a la vegada. I dic seriosament perquè el moment i la situació requereix això. Serietat, rigor, maduresa mental, equilibri. Ara les arengues prometedores de fum no valen. Cal estar ben ferm sobre el terra. I primer de tot cal resoldre el forat negre en el que hi som. I no em refereixo a la política, em refereixo a l’economia. I que ningú pensi que si es declara la independència l’1 de gener de 2011, el dia 2 ja tenim els 22 mil milions de l’espoli a casa i a caixa. Que no és així. De totes formes, ja m’agradaria saber si els catalans i catalanes estarien disposats a fer com els alemanys i alemanyes després de patir els efectes de la segona guerra. És a dir. Treballar un hora diària en favor de l’estat, del seu estat. En el nostre cas del nostre Estat, de Catalunya. Així es demostren els autèntics patriotismes i les ganes de fer. Perquè esperar a que algú vagi i ens ho porti, no funciona. Qui alguna cosa vol, algun petit esforç li costa. Petit o gran, però cal que ens esforcem per aconseguir sanejar l’economia i llavors quan tothom pugui tornar a treballar i tothom recuperi el to i el polsa, podrem començar a parlar.

Ara cal esperar a veure la data de les eleccions per començar a preparar el material que encara queda. Tenim uns dies de molta feina i espero que tothom posi l’espatlla.

Llegir més »
Compartir |

Els Ajuntaments i les eleccions municipals

29 agost 2010 Sense comentaris

Avui a la premsa ha aparegut la notícia que estava ja anotada en la majoria de calendaris d’alcaldes i alcaldesses de Catalunya, també en els espanyols, però interessa molt més els nostres.

La notícia ens parla del clam dels alcaldes i alcaldesses, agrupats en les dues associacions de municipis, l’ACM i l’FCM. Reclamen que de seguir així, en els propers mesos els Ajuntaments començaran a patir de forma molt més greu la manca de recursos econòmics. La situació actual ja porta un parell d’anys reduint de forma aguda els ingressos municipals per la manca d’obres noves. Un dels capítols importants i que aportava la parts més generosa. A sobre, cal afegir que les aportacions de l’estat als municipis ja fa uns anys ha quedat minvada i ara demanen el retorn dels diners excedits al haver fet els comptes dels anys 2008 i 2009. Igual que la Generalitat, que ha de retornar uns 690 milions d’€.

Aquesta situació està portant a situacions realment inversemblants. D’una banda, els pressupostos municipals hauran de reduir-se de forma considerable. Moltes activitats i actuacions quedaran suspeses, fins i tot anul·lades. Es deixaran de fer moltes coses. Les despeses hauran de ser revisades amb lupa i això pot portar a reduir plantilles, serveis, obres de manteniment, pagament de subvencions a entitats i posarà en perill la part de serveis socials que ara per ara els Ajuntaments han assumit quan no els correspon. Ho entendrà la ciutadania?. Serà molt dur. I una de les situacions que ja s’està donant es la de trobar gent per començar a elaborar llistes de cara a les properes municipals de maig de 2011. D’una banda els sous dels futurs equips de govern. Ja de fet són baixos i la previsió de mantenir-los serà una tasca difícil. L’altra, el fet de governar una ciutat durant quatre anys amb recursos febles, mínims i amb tots els problemes que això portarà. Cal recordar que durant el 2011 no es podran endeutar ni demanar crèdits i per tant, hauran de comptar amb els ingressos que menys diners aporten a les caixes municipals. Però també tindrà una part positiva. Això ajudarà a fer net dels incompetents, dels que han pensat que aquest és el camí per disposar d’un lloc de treball segur, dels que no en saben. Ara, caldrà tenir les idees molt clares, tenir vocació real de servei. Caldrà que els i les professionals assoleixin aquests càrrecs i serà el moment real per evidenciar la qualitat de les persones que fan política.

Fins ara hem viscut amb el tot i tothom val. Ho hem pogut veure en molts Ajuntaments. Hem pogut veure molts incompetents amb càrrecs municipals. Però a la fi tot funcionava. Millor o pitjor, però si calia es tornava a fer i no hi havia problemes. S’han llençat els diners. No s’han administrat de forma correcta, però ningú s’ha posat vermell. La incompetència ha estat la bandera municipal. Qualsevol valia, o al menys així ho creia. A partir d’ara ja no. I aquesta ha de ser una tasca de la ciutadania. Ara és el moment de començar a esbrinar a qui i amb quins i quines hem de comptar per governar les nostres ciutats i pobles. Ja no valdrà el fet de l’amiguisme. Caldrà que els que vulguin ser demostrin de forma clara que tenen aptituds i en saben. I això suposarà que els candidats i candidates siguin escollits amb molta cura, gairebé amb la mateixa que es fa una operació de microcirurgia. És el moment en el que les experiències i els coneixements siguin la part important dels futurs governants. Gairebé haurien de passar uns exàmens de capacitat.

Ha arribat el moment de la professionalització de la política. I això vol dir que per cada cartera caldrà un professional del tema. Per tant, tots els i les oportunistes hauran de quedar al voral de la carretera. I per això la confecció de les llistes serà complexa i aquí no valdran ni salvapàtries, ni agitadors ni missatgers d’impossibles. Els peus hauran d’estar sobre el terra, amb fermesa i no valdran excuses barates ni escombrades sota les catifes.

Ens esperen uns anys difícils i complicats. I possiblement per fer-ho de forma correcta caldria reformar les administracions públiques. Aprimar-les, adjudicar molts serveis a empreses externes i buscar fórmules per altres tipus de finançament. Una gestió que fins ara no s’ha contemplat i que realment pot ajudar i molt.

Arriben moments de molta seriositat i rigor. I la tasca principal de la ciutadania serà filar molt prim alhora de triar quina llista és la que pot convenir. Els i les grans profetes amb discursos plens de promeses ja no podran tenir cap efecte. La realitat serà el proper protagonista de la política futura.

Llegir més »
Compartir |

Hi ha falta de ma d’obra!!!

23 agost 2010 Sense comentaris

Fa dies que dura la cançó. I ara, el ministre Corbacho torna a carregar amb el tema. Però ara la lletra és diferent. Volen reduir a 30 dies el període de temps que els donaran als aturats i aturades per acceptar un treball que ell sigui ofert pels serveis d’ocupació públics.

A veure senyor Corbacho. Està clar que vostè mai ha trepitjat una oficina de l’INEM. I si ho ha fet ha estat per inaugurar alguna cosa. En lloc de sortir ara amb aquestes, ens podria facilitar una llista del nombre d’aturats que han rebutjat ocupacions ofertes i una llista d’empreses que no puguin tirar endavant les seves tasques per manca de personal. Viu vostè en aquest món?.

La situació laboral a tot l’estat espanyol és molt precària, per no dir penosa. Fa plorar. Serà que hi ha tants llocs de treball no coberts per manca de personal. En el meu cas, vaig estar sis mesos dependent de l’atur i li puc garantir que ningú, però ningú, em va telefonar per oferir-me ni tant sols un cafè. I parlo de l’any 2001 quan la situació no era com ara. Però en el cas de Marta, la meva esposa, porta ja un any i encara és el moment que algú hagi de telefonar-la. Això sí, malgrat la seva situació no està com per treballar, vostè i els seus, ara fa més d’una any, van decidir que patia una malaltia comuna, que precisava dels serveis d’un psiquiatra, però que podia treballar normalment. Però està clar que res. Continua a casa, esperant a veure com a partir d’ara, el seu subsidi per aturada es va reduint.

Crec que ens enganya. Que comet un greu frau quan parla d’aquesta forma. Si té afany i ganes de sortir a la premsa i als mitjans de comunicació no ho faci amb aquestes histories. Li prometo. Queda fatal. En tot cas faci la travessa al port de Barcelona, vagi a escalar l’Everest i també serà notícia.

El que cal és que remodeli tot el concepte dels aturats i dels que cobren. Per exemple, s’ha parat a pensar quants aturats i aturades poden estar treballant dins l’economia submergida?. Això sí, segellant l’atur via internet des de casa. Molt moderns, escolti, molt moderns. Molt 2.0 com s’acostuma a dir ara. S’ha parat a esbrinar quants d’aquests aturats i aturades han marxat de vacances aquest estiu a segones residències o a viatges amb creuers arreu el món?. No, això no interessa. No deu ser progressista ni de “compañeros”. En els països europeus moderns, com Alemanya, el famós segellar es fa amb un seguiment exhaustiu de les persones. No cada tres mesos. Cada quinze dies. I si han de marxar de vacances, han de justificar d’on obtenen els diners per poder-ho pagar. Però clar, allà deuen ser de dretes. Dretes ràncies i això del “compañero” no ho fan servir. No són socialistes com vostès que tant se’ls en fot si això va o no va.

Li agrairé sincerament que deixi de dir el que no és. Primer obtingui dades del seu ministeri i llavors parli. Potser la seva companya Salgado s’estalviarà uns diners i el seu company Blanco no haurà de demanar incrementar els impostos per pagar les infraestructures.

Compti que a temps de fer el ridícul sempre si està. Però no cal que surti en primeres planes dels mitjans. Allò de “los compañeros” ha passat a la historia. Ara potser sí hi ha uns quants antisistema amb Visa Or, protegits pels seus companys de fatigues, per por a que es perdi una raça de penques que viuen molt i molt bé.

Llegir més »
Compartir |
« Apunts antics
Subscriute al Feed RSS Segueix-me a Twitter!