El magnífic reportatge del programa 30 minuts d’aquest passat diumenge, 8 de gener de 2012, és tant sols una mostra més del vandalisme polític que estem patint des que va arribar la democràcia i que hauria de fer remoure les consciències i budells dels ciutadans d’aquest País, però sobre tot dels de Catalunya.
Portem molts anys, potser masses anys parlant d’espoli, de malbaratament dels diners públics que són tots aquells que paguem de forma obligada, directes i indirectes. Fins i tot amb patriotisme de saló. Són tots aquells diners que de forma inconscient anem dipositant dia rere dia dins la caixa comuna per poder disposar dels serveis públics que els diferents governs en el decurs d’aquests anys ens han anat prometen. Però està clar que no han actuat bé i a la vista del que el reportatge ens mostra tant sols queda una única reflexió. Vivim en un país, en un estat, on Alí Baba i els seus 40 amics serien tant sols uns aprenents. Vivim en un país, en un estat, en el que després d’anys de misèria humana i social a causa de la dictadura, alguns i algunes, quan van veure el sol van decidir canviar el seu antic habitatge de 60 metres quadrats per una casa de luxe; van canviar el seu vell cotxe, si en tenien, per un d’alta gama i van decidir que a partir d’aquell moment s’havia acabat amb les restriccions i que calia viure bé. I així ho van fer, això sí, amb la boina roscada fins a les orelles. Els fets que s’assenyalen en el reportatge mostren a més la pobresa d’esperit i les formes en les que uns quants personatges van decidir fer diners i molts gràcies a la ignorància d’uns ciutadans que ni en sabien ni en saben res de res. Fer diners de la forma més indigna i denunciable.
